El GOB demana que no es facin més fumigacions contra la cuca de l’alzina

Asseguren que hi ha altres maneres, com la instal·lació de caixes niu i refugis per a aus insectívores i ratapinyades, de controlar les explosions d'aquesta espècie

El GOB ha demanat a Medi Ambient que deixi de fumigar per eliminar la cuca de l'alzina ( Lymantria dispar) perquè, encara que es faci amb plaguicides d'origen biològic, també afecta altres espècies de papallona que en les dates de fumigació s'estiguin alimentant a l'alzinar durant la seva fase d'eruga, segons han informat en un comunicat. "El nombre d'espècies que en són víctimes col·laterals és, idò, molt important", han dit.

A més, asseguren que l'eliminació puntual d'un gran nombre d'erugues i papallones, de la cuca de l'alzina i altres espècies genera als alzinars un daltabaix ecològic i que les aus insectívores tinguin menys aliment. Per això, des del GOB han recordat que la instal·lació de caixes niu i refugis per a aus insectívores i ratapinyades és una bona via per afavorir el control biològic de les explosions d'aquesta espècie, que "en cap cas és perillosa per a les persones ni els animals".

Com expliquen en el comunicat, la cuca de l'alzina és una papallona nocturna que en la seva fase d'eruga s'alimenta principalment de fulles d'alzina. Aquest insecte té un comportament cíclic, ben conegut, per exemple, a Menorca, on alguns anys se'n produeixen explosions de la població i es genera una defoliació més o menys important dels alzinars seguida de la desaparició de les cuques. La defoliació dura unes setmanes, fins que es completa el rebrot amb les noves fulles.

Recentment el CREAF (centre públic d’investigació en ecologia terrestre que depèn de la Generalitat de Catalunya) s’ha manifestat sobre aquest tema i ha assegurat que "el tractament fitosanitari dels boscos i altres ecosistemes per al control de flagells, sigui quina sigui l’espècie diana, és poc recomanable pels efectes que se’n poden derivar, especialment en àrees designades per a la conservació dels seus valors naturals o en les seves proximitats. Hi ha un risc de provocar desequilibris en les xarxes tròfiques i en les relacions de competència i mutualisme entre organismes, que fins i tot poden afavorir l’expansió d’espècies exòtiques". 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF