Catalunya i Espanya empitjoren en matemàtiques i ciències a l'informe PISA

Catalunya se situa una mica per sobre de la mitjana espanyola però sota de l'europea

Catalunya i Espanya retrocedeixen a l'informe internacional PISA, que mesura les competències dels alumnes de 15 anys en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. El rànquing, que serveix de guia per a governs i institucions a l'hora de dissenyar la política educativa, situa Espanya a la meitat de la classificació –sobre el lloc 30 de 79 països– i dibuixa un sistema educatiu a molta distància dels països capdavanters (tots asiàtics, amb la Xina i Singapur a dalt de tot del rànquing), amb grans desigualtats entre comunitats autònomes del nord i del sud i pocs alumnes excel·lents. Però la notícia és en els detalls: l'informe constata el pitjor resultat d'Espanya en ciències (483 punts, 9,5 menys que el 2015 i 13 menys que el 2000, el primer any de PISA) i un estancament en matemàtiques (481 punts, 4,5 menys que fa tres anys). Catalunya també registra pitjors dades en les dues competències analitzades respecte el 2015. 

Tant en ciències com en matemàtiques Espanya se situa un pèl per sota de la mitjana de l'OCDE (489), al nivell d'Hongria i Lituània. Ara bé, els registres espanyols no són del tot definitius perquè l'informe, aquest any, arriba envoltat de polèmica perquè l'OCDE va anunciar fa alguns dies que ajornava la publicació de les dades de comprensió lectora d'Espanya a l'haver  detectat "anomalies" en algunes respostes d'alumnes de diverses comunitats autònomes. Precisament aquest any la prova de lectura era el principal focus d'atenció de PISA, i tenia en compte també variables com la inversió econòmica per alumne, les hores de classe i el nivell socioeconòmic dels alumnes i el resultat de la prova de comprensió. Espanya, ara per ara, ha quedat al marge d'aquesta anàlisi. 

És la primera vegada que l'OCDE avalua el rendiment dels estudiants espanyols després de l'aplicació de la llei Wert, malgrat que algunes de les mesures, com les revàlides, mai es van arribar a implantar. Ara bé, com que la diferència entre una edició i l'altra és de menys de deu punts, PISA estableix que no hi ha canvis significatius en ciències i matemàtiques. "No s'ha pogut establir cap tendència de millora o declivi en cap de les matèries", resumeix l'OCDE a l'informe. 

De fet, així ho apunta el cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre: "És un descens rellevant, però vist en perspectiva d'entre sis i nou anys, no és dramàtic". El que és significatiu, apunta, és que Espanya, i també Catalunya, s'estabilitza respecte la resta de països de l'OCDE. "Ens estem enquistant en una posició de nivell mig-baix i no sembla que la situació hagi de remuntar, veient les tendències", alerta. 

Catalunya ja no està per sobre de la mitjana europea

Els mals resultats d'Espanya es reprodueixen a Catalunya, que no ha pogut consolidar els bons resultats de fa tres anys, en què es va superar per primera vegada la mitjana espanyola i europea. Amb dades del 2018, els alumnes catalans han obtingut el seu pitjor resultat en competència científica –489 punts, 15 menys que l'últim informe– i també reculen en matemàtiques –490, 10 punts menys–. És a dir, queden una mica per sobre de la mitjana espanyola però una mica per sota de l'europea. A Europa, Estònia passa a ser el país amb més bons resultats, amb 530 punts. Tenint en compte que un curs equival a uns 40 punts, els estudiants espanyols de 15 anys van dos cursos per sota dels xinesos i un any per sota dels estonians. 

L'informe torna a detectar diferències entre comunitats autònomes: per exemple, en matemàtiques hi ha gairebé 100 punts de distància entre Navarra (503) i Ceuta (411). En ciències, Galícia –amb 510 punts– ha superat Castella i Lleó, que ha perdut 18 punts respecte a fa tres anys, en què va ser la millor regió d'Espanya. Però en general s'han escurçat distàncies entre les comunitats perquè les que obtenen normalment més bona nota són les que perden més punts: Madrid –que va demanar que no es publiquessin els resultats– ha obtingut 29 punts menys en ciències i 17 menys en matemàtiques; Navarra, 20 menys en ciències i 15 en matemàtiques; i el País Valencià, 16 menys en ciències i 12 en matemàtiques, per posar-ne només tres exemples.

Les grans diferències entre comunitats han alertat els sindicats, que a més han atribuït les pitjors notes a les retallades en educació i a "l'efecte nociu de la Lomce". En canvi, el secretari d'Estat d'Educació, Alejandro Tiana, del PSOE, no creu que la llei Wert afecti sobre els resultats. En tot cas, sí que ha instat les comunitats autònomes a "reflexionar" sobre les dades de PISA.

Davant d'aquestes xifres, el departament d'Educació de la Generalitat ha relativitzat els resultats perquè considera "poc creïble" que el sistema educatiu pugui perdre tants punts en aquest temps. Segons ha dit el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, a l'ACN, les dades serien més reals sense "la contaminació" de les proves de lectura. Així, defensa que l'OCDE no hagués hagut de fer públic cap resultat si les ''anomalies'' denunciades eren prou grans i, si eren ''relativament simples'' s'havien de publicar ''fent esment'' d'aquestes anomalies i prou. Per això, Martínez denuncia ''l'opacitat'' d'aquestes proves i ha assegurat que "res no fa pensar" que el sistema educatiu català ha "perdut potència". 

Les lliçons de Polònia i Estònia

De fet, més enllà de quedar-se amb la posició que un país a PISA, l'informe serveix per veure tendències, comprovar si hi ha plans educatius que funcionen millor que d'altres i també evidenciar que hi ha variables que afecten al rendiment escolar, com els incentius al professorat, l'autonomia de centres o els recursos que es destinen a educació, segons apunta Alegre. L'investigador assegura que hi ha dos factors que milloren els resultats acadèmics: un, reforçar el professorat -"Ja no és tant si els professors cobren és o menys sinó si es continuen formant i tenen incentius per fer-ho", explica- i dos, destinar més despesa a beques. "Els països que destinen més a beques tenen millors resultats i també menys nivell d'abandonament i repetició", assegura Alegre.

Això explicaria per què Polònia i Estònia han millorat tant en rendiment a PISA. A Polònia, recorda Alegre, van començar a invertir més en educació i formació i van canviar el model educatiu per unificar tota l'escolarització fins els 16 anys -abans del 2000, quan els alumnes tenien 12-13 anys ja els diferenciaven per itineraris-. A Estònia, el govern va prioritzar les inversions en educació i el petit estat bàltic ja inverteix el 5,2% del PIB en educació. Els altres països que lideren el rànquing inverteixen unes xifres similars: un 3,47% el Japó, un 5,25% Corea i un destacat 7,1% Finlàndia. A Espanya la inversió és del 4,24% del PIB i a Catalunya del 3,5%, malgrat que la llei catalana d'educació estableix que cal invertir un 6%. 

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF