Eivissa torna a l’urbanisme dels anys 80

EivissaL’urbanisme a les Balears encara es caracteritza per les normatives obsoletes, malgrat que la Llei d’urbanisme del 2018 esperava escurçar el temps de tramitació de nous planejaments. Aquesta norma legal estableix dues figures: el pla general, que regula els aspectes més estructurals, i el pla d’ordenació, amb caràcter més flexible. A l’illa d’Eivissa, l’entrada en vigor de la Llei d’urbanisme suposa la paralització de plans generals d’ordenació urbana, com els de Sant Josep i Sant Antoni, municipis que en la darrera dècada s’han gastat milers d’euros en planejaments que mai no han entrat en vigor. A Santa Eulària, l’Ajuntament des de fa temps funciona a cop de Normes Subsidiàries, amb què modifiquen una vegada i una altra el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de la Vila des Riu del 1987. A Sant Joan de Labritja passa el mateix.

En aquest context es fa difícil d’entendre com pot ser que l’únic municipi eivissenc que, des de 2015, intenta adaptar-se a la normativa, no es materialitzi mai. Però aquest és el cas de la capital, Vila, i el seu PGOU, que suposa una reducció significativa del sostre de població, que passaria dels 120.000 habitants als 77.000. De fet, el bloqueig del PGOU de Vila ha aturat la suspensió de llicències. A la pràctica, Eivissa ha tornat al pla de 1987: torna l’urbanisme dels anys 80.

El PGOU d’Eivissa havia aconseguit que la Comissió Balear de Medi Ambient aprovàs per unanimitat la seva Declaració Ambiental Estratègica, tot i que va incloure una prescripció vinculant que veta nous creixements urbanístics a causa de la manca d’aigua a l’illa. El president d’aquesta comissió, Antoni Alorda, explica que si la comissió va establir un informe favorable per unanimitat, és perquè “hi ha entusiasme amb l’aprovació del PGOU”. Però reconeix que “hi ha potents condicionants, com la manca d’aigua, i que, per tant, no es pot urbanitzar nou territori”. Amb el vet als nous creixements a causa de la manca d’aigua, el Govern llançava la pilota a la teulada del Consell d’Eivissa: si aprovava el PGOU de manera definitiva -és la institució competent per fer-ho-, validava el vet a qualsevol creixement i el posava en marxa. El Consell no s’ha atrevit a fer-ho just abans de les eleccions del 26-M i ha decidit que no pot continuar endavant fins que no hi hagi nous informes que puguin justificar la suficiència d’aigua i l’adaptació al Pla hidrològic.

L’Ajuntament de Vila lamenta el retorn a l’urbanisme dels anys 80 i recorda que, en cap moment durant els quatre anys de tramitació del pla, “ni la Direcció General de Recursos Hídrics ni el Consell no havien advertit sobre aquestes circumstàncies que ara n’impedeixen l’aprovació definitiva i que, per tant, no han pogut ser ateses durant les diferents fases d’exposició pública del document”. El Consistori alerta que tornar al pla del 1987 implica que faltaran normes urbanístiques i definició d’usos de les parcel·les i més permissivitat en l’altura dels edificis en sòl urbà. Els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament d’Eivissa hauran d’estudiar cas per cas la repercussió de l’entrada en vigor del pla general de l’any 1987. Tot i això, la segona tinent de batle, Elena López, assegura que hi ha zones sensibles, com les Feixes de Talamanca i l’entorn del puig dels Molins, que continuaran protegides per les modificacions que les blinden i que han fet els darrers anys.

Les conseqüències de la paralització del PGOU encara s’han de veure, però, segons el GEN-GOB, poden ser funestes. El grup ecologista critica amb duresa la posició del Consell insular, i la portaveu de l’entitat, Neus Prats, acusa el govern insular de bloquejar l’aprovació de la modificació del PGOU per no voler aprovar una norma amb un requeriment que impedeixi el creixement mentre no es pugui garantir l’aigua necessària. Segons Prats, el Consell podria haver fet el requeriment de contenir el creixement fins que es garantís el proveïment d’aigua continuant la tramitació del PGOU. Però fer marxa enrere no només implica tornar a l’urbanisme dels anys 80, sinó també permetre “un creixement possible que duplica les xifres del document que el Consell es nega a aprovar”.

Els ecologistes, amb el Govern

El GEN també critica les polítiques desenvolupistes allunyades, segons diuen, del sentit comú, com les de Sant Josep, que, segons Neus Prats, es caracteritzen per “no modificar el pla general i no sotmetre l’urbanisme a anàlisis rigoroses capaces d’indicar fins on és viable créixer”. “El Consell o el Govern haurien de fer-hi alguna cosa, perquè no és possible continuar urbanitzant d’acord amb l’interès especulatiu d’uns pocs i no amb interès col·lectiu”, afegeix. Per tot plegat, el GEN defensa la posició de la Conselleria de Medi Ambient. “No es pot aprovar un pla general sense prou aigua; per una vegada, els serveis tècnics del Govern han fet el que havien de fer”, diu Neus Prats. Antoni Alorda reconeix que legalment han pres “l’única decisió que es podia prendre”. “Som sensibles a la situació d’emergència d’habitatge a l’illa, però què passa amb l’aigua?”, es demana, i tot seguit sentencia: “Convé fer una reflexió global i pensar fins on pot arribar Eivissa”.

Pel que fa a la responsabilitat de l’Ajuntament d’Eivissa, el GEN-GOB creu que el Consistori de Vila no pot al·legar que no en sabia res perquè “té uns demolidors informes de la Comissió de Medi Ambient des de fa molt de temps”. La segona tinent de batle i regidora de Territori d’Eivissa, Elena López, ho nega i assegura que això “és rotundament fals”. Segons López, la primera informació sobre els requeriments de garantia d’aigua va arribar a l’Ajuntament fa cinc mesos, en el darrer moment de la tramitació, i que això els va deixar “sense marge de resposta”, perquè els requeriments implicaven un canvi “substancial” del document. “Ens vam posar a treballar-hi immediatament per intentar justificar aquesta suficiència hídrica, tot i que pensàvem que ja estava ben justificada”, afegeix.

“Paralitzar el creixement”

El GEN creu que una solució seria aprovar el nou pla general i suspendre l’aprovació de noves llicències mentre no hi hagi prou recursos hídrics. Els ecologistes es demanen, fins i tot, a servei de qui està el Consell insular i troben escandalós que l’Ajuntament de Vila admeti que no hi ha intenció d’aturar les llicències per a nous creixements urbanístics i fins i tot pretengui “tranquil·litzar” mentre continuen donant llicències. Davant la situació, el GEN-GOB creu que “s’ha de fer l’única cosa que és legalment viable: paralitzar el creixement perquè no hi ha aigua ni tan sols per a la població actual”, diu Prats.

Elena López defensa el treball del seu equip. “Som l’únic municipi d’aquesta illa que està intentant tramitar un pla general, amb la feina que això suposa. Vila és l’únic municipi que redueix significativament el sostre de població, mentre que altres municipis de l’illa plantegen duplicar-la i continuen sense proveir-se d’aigua dessalada”, critica la segona tinent de batle.

La posició del GEN no ha caigut bé al Consell d’Eivissa, tampoc. La primera a respondre-la ha estat la consellera insular de Territori, Pepa Marí, qui nega que hagin bloquejat l’aprovació del PGOU de Vila. Segons la consellera, “el Consell no pot aprovar el text presentat fins que no es resolguin les qüestions plantejades a l’informe mediambiental. Per tant, que no cerquin mans negres, demanin un creixement sostenible i una millor gestió dels recursos hídrics de la nostra illa i ens tindran al costat”. Malgrat això, Elena López reitera que l’equip de govern de l’Ajuntament va treballar en una estratègia per paralitzar l’extracció d’aigua de pous a l’hivern; va prioritzar l’ús d’aigua dessalada per deixar el consum d’aigua de pous només per a moments puntuals, i va fer un pla de gestió, el qual, segons diu, va donar lloc a l’informe favorable de la Comissió Balear de Medi Ambient. “Tot i així, quan el pla va arribar al Consell, la institució va considerar que no era suficient i que calia afegir-hi les prescripcions de recursos hídrics. Per això, els serveis tècnics i jurídics continuen treballant per aconseguir aquest objectiu tan aviat com sigui possible”, explica López.

Per part seva, la consellera Pepa Marí recorda que el problema de l’aigua és insular. “És clar que el tema dels pous té una situació insostenible, s’ha de donar temps als pous per regenerar-se. Per això Eivissa va construir tres dessaladores, i estam treballant per donar servei a la tercera dessaladora per garantir la connexió als diferents punts de l’illa”, diu la consellera, qui insisteix que “amb les tres dessaladores es pot repartir l’aigua i garantir el servei a tota l’illa”, però afegeix que això “depèn també de garantir-ne una correcta distribució”.

Aleshores, de qui és la responsabilitat que el PGOU continuï aturat? “No crec que sigui una qüestió dels qui demanam responsabilitats”, contesta des de l’Ajuntament Elena López esquivant la polèmica. “Nosaltres som aquí per resoldre problemes. Fins ara hem conviscut amb el pla del 1987 en simultaneïtat amb el del 2009 i el de 2016; la diferència és que ara només tenim el del 1987, un pla que no volem”, diu. “En qualsevol cas -continua-, no ha estat per manca de comunicació amb el Consell, sinó per un problema de tramitació, atès que el Consell tampoc no tenia la prescripció de recursos hídrics”.

Aprovació definitiva

Enmig de tot això, just després de la polèmica del PGOU, aquesta setmana passada es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla Territorial Insular d’Eivissa, que, entre altres canvis, prohibeix la construcció de nous habitatges en Zones d’Alt Risc d’Incendis forestals (ZARI) -la pràctica totalitat dels boscos de l’illa- i a les Arees Naturals d’Especial Interès (ANEI), tal com ja passava a la resta de les Balears. Tampoc no es podrà edificar en terrenys inclosos dins de la Xarxa Natura 2000, i a la resta de construccions en sòl rústic comú es limita el volum màxim i s’obliga a mantenir el paisatge tradicional. A més, la reforma de la Llei agrària blinda els sòls d’alt vigor agrari.

Mentrestant, a Eivissa la població continua sense saber com s’arreglarà la situació pel que fa al PGOU i es demana si finalment l’Ajuntament renunciarà a futurs creixements de places urbanístiques i hoteleres -estimades en 10.000 i 1.000, respectivament- perquè, tal com diu Antoni Alorda, “els problemes d’aigua que planteja la comissió són per a futurs creixements i, per tant, la ciutat consolidada no té cap problema”. De moment, per donar resposta a aquesta qüestió, la regidora de Territori a Vila tan sols indica que això és el que estan valorant actualment: “Ara és el moment de veure els nombres de què se’ns parla, veure com els podríem ajustar al territori, i hi estam treballant”.