Diada de la porcella a Sineu
La raça ha tornat a recuperar-se, després d’anys de retrocés
Dimecres es va celebrar la diada de la porcella a Sineu, organitzada per l’Associació de Criadors de Porc Negre, amb mostra d’animals, dinar i reconeixement de mèrits. Enguany es va reconèixer la tasca periodística de l’ Informatiu Balear i de RTVE. Els ànims estaven alts, ja que la porcella té un bon moment en l’equilibri de sempre entre oferta i demanda. A hores d’ara, segons en Jaume Jaume, que és la persona que sap més de porc negre de Mallorca, la raça ha tornat a recuperar-se una mica, després d’anys de retrocés del nombre de reproductores, agreujat per la crisi econòmica. El cens de reproductores s’ha situat entorn dels 1.200 exemplars, cosa que representa unes 12.000 porcelles anuals, xifres que deuen acostar els efectius de porc negre al 10% del nombre de porcs de totes les races existents a les Balears.
El Rancho Grande
L’empresa de Son Serra de Marina gestiona unes 150 truges
No es pot llevar mèrit en aquesta recuperació de la porcella negra a la tasca duita a terme pel Rancho Grande, de Son Serra de Marina, una empresa que gestiona unes 150 truges, de manera extensiva, i serveix porcella negra rostida a domicili a qualsevol indret de Mallorca. Els animals es crien a la finca de Son Serra, d’unes 180 quarterades. L’èxit d’aquesta proposta gastronòmica és la comoditat per als clients i la qualitat del producte servit, preparat amb molt d’esment amb animals seleccionats de característiques òptimes. En Pep Martorell i tota la seva família duen, a més a més, el seu propi restaurant a Son Serra de Marina, en el qual la porcella negra hi té un paper destacat. La demanda de porcella negra ha desbordat totes les previsions, però això ha estat possible gràcies a la tasca d’aquesta empresa pionera.
Xots i porcelles
El Nadal de l’any passat el me tenia més bon preu que enguany
El comentari generalitzat dels pagesos és que el preu del be i de la porcella s’ha mantingut bastant bé al llarg del 2018, tot i que s’apunta que el Nadal de l’any passat el me tenia més bon preu que enguany. La caiguda de la cabana ramadera és una realitat sostinguda, de cada cop hi ha més poc bestiar i més pocs ramaders a les Balears, i així i tot hi ha moments en què certes produccions ramaderes es troben amb dificultats a l’hora de comercialitzar el seu producte. Donar una sortida a aquests problemes requereix projectes globals que impliquin productors, comercialitzadors i consumidors. Sense ramaderia no hi ha agricultura possible i la ramaderia és el sector que més pateix els costos de la insularitat amb tots els seus efectes possibles: majors costos de producció i preus més baixos pagats als ramaders. Que el preu compensi la feina feta és el mínim que es pot demanar i això, que sembla una cosa òbvia, no sempre està garantit.
Cadenes de comercialització
Les cadenes curtes són aquelles en les quals no hi ha intermediaris
El Fogaiba ha convocat una línia d’ajudes, d’acord amb el Pla de Desenvolupament Rural cofinançat amb la Unió Europea, dirigida a impulsar les cadenes curtes de comercialització amb accions d’informació i promoció de la venda de productes agraris. Les cadenes curtes són aquelles en les quals no hi ha intermediaris o com a màxim n’hi intervé un. Els beneficiaris d’aquestes ajudes han de ser grups de cooperació integrats per agricultors, cooperatives o agrupacions de productors que duguin a terme un pla de cooperació adreçat a difondre i promocionar productes de qualitat a través d’actes, jornades, fires i altres esdeveniments, publicitat, materials divulgatius, millora de la imatge, promoció de la venda, etc. És una mesura important, necessària, que pot ajudar a fer més presents els productes d’origen local entre la població de les Illes Balears.
Agromart i la llonganissa
Ja són dotze les botigues obertes per aquesta altra empresa pionera
Agromart ha donat ales a la venda directa del productor al consumidor. Ara ja són dotze les botigues obertes per aquesta altra empresa pionera. Però no just això, Agromart fa un esforç constant per incorporar nous productes. Aquest és el cas de la llonganissa de be mallorquí. La llonganissa ha estat elaborada amb carn d’ovelles de raça roja mallorquina de la finca de Son Vaquer, seguint una antiga recepta aportada per Jaume Jaume Sureda. L’ovella roja conforma un grup molt reduït d’ovelles de Mallorca, que es coneix també amb la denominació de “ovella coeta”, pel gruix de la coa. Aquesta ovella tradicionalment tenia una especialització formatgera i per la seva rusticitat era molt adequada per pasturar a les zones més seques de la marina. L’àrea on era més valorada era la dels municipis de Llucmajor, Algaida, Porreres, Montuïri i Campos. Agromart ara posa en valor l’ovella roja a través de la xarcuteria tradicional.
