El jutge que va requisar els mòbils de dos periodistes: "era més lleu"

Miquel Florit s’enfronta a 42 anys d’inhabilitació però ja s’ha jubilat

El jutge Miquel Florit, que va ordenar el 2018, a Palma, que la Policia Nacional requisàs els telèfons mòbils de dos periodistes del Diario de Mallorca i Europa Press que seguien el cas Cursach, ha defensat aquella decisió aquest dijous al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). "Havia de sucumbir el secret professional" per investigar les filtracions als dos periodistes que havia denunciat el grup de blanqueig de la Policia Nacional, ha assegurat. Florit s’enfronta a 42 anys d’inhabilitació, però ja s’ha jubilat, voluntàriament.

El jutge -ara jutjat- va dictar quatre interlocutòries en què ordenava que es confiscassin els mòbils dels periodistes Kiko Mestre i Blanca Pou i que se li lliurassin els registres de les trucades que havien fet i que s’havien fet des de les seves empreses. Tot, per investigar la publicació de detalls d’un informe secret que, tot i que ja era als jutjats, Florit encara ni tan sols havia llegit, segons ha assegurat.

El jutge va decidir que tenia el "deure d’investigar aquest delicte" -la filtració-, ha explicat, per això va obrir diligències per revelació de secrets: pretenia descobrir qui era la font d’aquelles informacions. Florit, tot i l’ordre de requisar els mòbils i la investigació per trobar la font de les filtracions, ha insistit que en cap cas "es comprometia el dret de secret professional dels periodistes". El seu advocat defensor, José Zaforteza, ha reconegut que la decisió de Florit "va poder ser equivocada però no prevaricadora". En contra dels arguments de l'acusació, ha mantingut que el secret professional "no és absolut" i que pot cedir "davant el dret a l'honor o a la intimitat".

L’argument del jutge és que "era més lleu investigar dos periodistes" que els nombrosos funcionaris dels jutjats i de la Policia Nacional de qui sospitava. En la seva declaració davant del tribunal ha insistit que mai va ordenar que es punxassin les trucades dels periodistes. Els periodistes havien publicat dades d’un document que detallava una investigació sobre un delicte fiscal de 50 milions d'euros i la petició de detenció de 18 persones. Aquest informe formava part del sumari de la investigació del principal empresari de l'oci nocturn de les Balears, Bartolomé Cursach, un cas que esquitxa polítics i fins i tot la Policia Local de Palma.

La Fiscalia: "Florit no és un delinqüent"

La Fiscalia, representada pel fiscal cap de les Balears, Bartomeu Barceló, dona suport a l’actuació de Florit i en reclama l’absolució. De fet, en el seu informe final ha argumentat que "Florit no és cap delinqüent" i, en referència al secret professional, que "el periodista no té perquè no revelar una font si aquesta no demana ser anònima". 

L’acusació, en aquest judici, l’exerceixen el Diario de Mallorca, Europa Press, l’Agència Efe -que també va ser investigada-, l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) i els dos periodistes. Kiko Mestre, a més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys professionals i morals. Sobre això, l'advocada de l'Estat, Dolors Ripoll, ha afegit en la seva darrera intervencio que no ha quedat acreditat que el periodista s'hagi vist afectat pel cas i que no ha justificat els danys personals i professionals que ha patit. Fins i tot, ha arribat a insinuar que "la vida li ha canviat a millor" en el sentit que ha continuat treballant al Diario de Mallorca tot i els darrers quatre acomiadaments que ha fet l'empresa.

El fiscal anticorrupció Juan Carrau, que va donar el vist-i-plau a la requisa, ha explicat que l’informe que es va filtrar no estava jurídicament sota secret de sumari però ha donat suport a l’argument de Florit que era més ràpid investigar els dos periodistes. A més, ha explicat que després de la confiscació el jutge li havia demanat que tornassin els mòbils als periodistes, perquè estava "pressionat".

Declaracions dels periodistes

Kiko Mestre ha assegurat que no va tenir l'opció de no entregar el dispositiu i tots els documents a la Policia Nacional: "No vaig tenir cap altra alternativa, vaig fer el que dictava la interlocutòria judicial". Mestre s'ha negat durant el judici a revelar les seves fonts i s'ha emparat en el secret profesional. Ha dit que, com a conseqüència d'aquest cas, va perdre totes les seves fonts i es va veure obligat a deixar la secció de successos i ara "faig temes d'altres coses que m'encarrega el diari".

Pou ha assegurat que durant els escorcolls de la Policia Nacional al seu lloc de feina, l'Agència Europa Press, ella es va acollir al dret de secret professional i es va negar a revelar les seves fonts. Tot i això, també es va veure obligada a liurar el telèfon mòbil, dos ordinadors i una memòria USB. La secretària judicial li va dir que "el secret professional queda en un segon termini" davant la interlocutòria d'un magistrat.

Els quatre policies que han declarat s'han contradit entre ells. Mentre que els dos agents encarregats d'investigar les filtracions han negat que recordassin que Pou s'havia acollit al seu dret de no revelar les fonts, el darrer en declarar -que havia ofert assistència tècnica pel tractament dels mòbils- ha indicat clarament que la periodista defensà que s'estava "vulnerant el secret professional".

En qualsevol cas, l'agent encarregat de portar la investigació sobre les filtracions ha reconegut que quan van ordenar requisar els mòbils ja sabien quin membre de la Policia Nacional havia filtrat el document. Els indicis es basaven en el fet que el sospitós, quan va conèixer que s'iniciava la recerca sobre la revelació de secrets, "es va posar a plorar" i que en tenir coneixement de l'informe filtrat va comentar als seus companys que calia avisar a la premsa. Així, la intenció dels investigadors era cercar "evidències" per tal de "depurar responsabilitats".

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF