8,5 milions de passatgers a les Illes els primers quatre mesos de 2025: on dormen aquests turistes?

PalmaEls aeroports de les Balears han batut, i no era fàcil, els seus registres màxims de passatgers durant el primer quadrimestre del 2025. Fins a 3 milions de persones han transitat per Son Sant Joan el darrer mes d'abril, el que representa un 7,2% d'increment respecte del mateix mes del 2024, mentre que si s'hi sumen els quatre primers mesos, la xifra enguany ja supera els 6,5 milions, i en el conjunt de les Illes el nombre de passatgers s'acosta als 8,5 milions.

Són xifres impensables fa només uns anys. Basta veure que en el cas de Son Sant Joan, els 3 milions de passatgers de l'abril són mig milió de persones més que fa només sis anys, el 2019, que ja va assolir uns registres que semblaven imbatibles. En el cas de Menorca, tot i que els 245.000 passatgers és una quantitat molt inferior a la mallorquina, cal destacar també que suposa un rècord absolut per a un mes d'abril, un 8,2% més que el mateix mes de l'any anterior.

Aquestes dades provenen un increment del nombre d'operacions, vinculades principalment a l'arribada més gran de viatgers europeus. Ara bé, curiosament, segons ha confirmat la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), el mes d'abril, "a excepció dels dies de la Setmana Santa" i el que duim de maig, no han estat especialment bons, de fet s'ha detectat "una considerable caiguda" de l'ocupació.

On dormen els turistes

Llavors la pregunta obligada fa referència a la compatibilitat entre les xifres creixents dels aeroports de les Illes i una ocupació que tant al mes d'abril com a principis de maig s'assegura que no ha estat especialment destacable. Els sectors de l'allotjament, tant l'hoteler com el del lloguer turístic, fa temps que denuncien que l'oferta il·legal és una de les causants d'aquest gran desajustament entre els turistes arribats i les ocupacions.

Segons dades publicades aquest cap de setmana per l'ARA Balears, només en el cas de pisos i apartaments hi ha més de 20.000 places sense llicència, de les quals 16.000 corresponen a Mallorca. En aquest sentit, el Ministeri de Consum ha anunciat aquest dilluns el bloqueig de 65.000 pisos a tot l'Estat, dels quals una part corresponen a les Illes Balears, tot i que no n'ha determinat la quantitat. En tot cas, es tracta d'anuncis que no tenen la preceptiva llicència o que n'exhibeixen una, però que, segons l'Estat, no es correspon a cap autorització oficial, sinó que és una numeració fraudulenta. L'objectiu d'aquests propietaris que fan servir un número de llicència fals és evitar que sigui la mateixa plataforma, com pot ser Airbnb, qui desactivi l'anunci.

Ni el Ministeri ni els consells insulars, competents en ordenació turística, han pogut confirmar la xifra de pisos i apartaments de les Illes que s'han vist afectats per aquesta mesura. Si bé el Consell d'Eivissa ha recordat aquest dilluns que, quan el ministre Pablo Bustinduy va visitar la Pitiüsa major el mes de febrer, "va facilitar un llistat de 7.000 anuncis sense llicència a Airbnb. Es va fer un cribratge i es va veure que molts d'anuncis, no és que fossin il·legals, sinó que no aportaven el número de llicència, però no vol dir que no la tinguessin", han confirmat fonts del Consell d'Eivissa. Altres, efectivament, no en disposaven.

En qualsevol cas, des de fa prop d'una dècada, paral·lelament a l'increment de passatgers dels aeroports s'ha detectat que una part d'aquests declaren a les enquestes elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que no dormen ni a hotels ni al lloguer vacacional, sinó a "cases d'amics", ja que els estrangers compren un de cada tres habitatges que es ven a les Illes. Dos milions de persones varen declarar el 2024 que no dormien en l'oferta reglada perquè ho feien a "cases d'amics".

Les administracions intensifiquen la lluita

La lluita contra els pisos i apartaments que fan lloguer turístic i que no tenen llicència s'ha intensificat per part de les administracions públiques en els darrers mesos perquè la ciutadania de les Illes, com passa també a les Canàries, denuncia que un dels causants de l'encariment dels preus del lloguer és l'aprofitament turístic de pisos, i sobretot d'aquells que ho fan de manera il·legal. En les diferents mobilitzacions que ja hi ha hagut a les Balears s'ha demanat a les autoritats que posin més recursos i que intensifiquin la persecució de l'oferta irregular.

A més, aquest mes de maig, després de la validació del Decret llei de mesures de contenció turística, no es pot donar cap autorització més a pisos turístics, si bé tots els agents econòmics i socials insisteixen que, si no s'actua encara més damunt l'oferta il·legal, l'impacte sobre els preus no es notarà.

El Consell de Mallorca va obrir el 2024 expedients que sumen prop de 5 milions d’euros en sancions, si bé encara no se sap quina quantitat se'n recaptarà. “Cada vegada posam més mitjans per acorralar els que fan les coses fora del circuit legal”, va explicar Rodríguez aquesta setmana en roda de premsa. Per la seva banda, Núria Torrent, consellera d’Ordenació Territorial i Turística del Consell de Menorca, admet que "som conscients que calen més recursos". Segons les dades del Consell menorquí, hi ha només 144 pisos i apartaments en nuclis urbans que representen unes 500 places reglades. Segons les dades elaborades per a l’ARA Balears a partir de les plataformes i d’Inside Airbnb, a l’illa hi ha 1.450 places il·legals a plurifamiliars.