Els 30 graus de la mar balear, què i com afecten

PalmaAquests darrers anys han estat els més calorosos a les Balears des que se’n tenen registres: el 2022 va superar 1,6 graus la temperatura mitjana de tres dècades. Però la calor no sols es viu a la superfície terrestre, sinó que també afecta els mars i oceans, i les aigües balears no en són una excepció. De fet, del maig al desembre de l’any passat, cada mes va tenir una anomalia de temperatura marina mitjana superior als +2 °C.

No es tracta d’un fet puntual, sinó d’una tendència emmarcada en els efectes del canvi climàtic i que ja s’ha constatat també el 2023: els mesos de juny i juliol han batut rècords en aquest sentit, segons explica el director del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Balears (SOCIB), Joaquín Tintoré. “El canvi climàtic genera fenòmens extrems: onades de calor a l’estiu i temporals a l’hivern. El temps s’extremitza”, explica. Però se sap quines conseqüències pot tenir l’alta temperatura en les espècies marines endèmiques? Els científics consultats coincideixen que encara manca molta informació del seu impacte a llarg termini. Ara bé, la comunitat científica de les Illes ja n’ha tret algunes conclusions. “L’any passat vàrem veure que la posidònia va patir estrès fisiològic quan se superaven els 28 graus, una temperatura que es va mantenir i també superar durant molts dies”, explica la biòloga marina i membre del GOB Neus Matamales. Això va generar una “floració massiva” de la planta, que habitualment no es reprodueix mitjançant aquest sistema. “Utilitza la floració davant alguna amenaça per fer-se’n enfora”, puntualitza Matamales. Per tant, que la reproducció augmenti és positiu, però no que ho faci mitjançant aquest sistema, que precisament “és un senyal que la planta està patint”, assenyala.

El que es demanen ara els investigadors és com respondrà la posidònia si viu aquesta situació any rere any. “És previsible que si l’alta temperatura a la mar es perllonga, es debiliti i perdi resiliència”, explica la també biòloga marina i professora de la UIB Maria Capa. Ara bé, una debilitació de la posidònia no afecta només la mateixa planta, sinó també la resta d’espècies associades, alerta Matamales: “Hi viuen invertebrats marins i són zones de reproducció d’altres espècies de peixos”, explica.

Arribada de peixos tropicals

La calor no només té impacte en la flora marina, sinó també en la fauna. Davant l’augment de la temperatura –que es dona sobretot a les capes altes de la mar–, algunes espècies de peixos, que habitualment vivien per damunt dels trenta metres, han davallat a aigües més fredes. Això ha afavorit que espècies tropicals arribin pels canals d’entrada de la Mediterrània: “Si els nostres peixos se’n van per avall, deixen lliure l’espai als altres i aquesta substitució afecta tot l’ecosistema”, apunta Matamales. En concret, “les espècies al·lòctones [de fora] podrien eliminar els hàbitats típics d’aquí, ja que no hi tenen depredadors, i si s’alimenten de les plantes endèmiques, com les praderies d’algueró o posidònia, les poden arrasar”, afegeix.

Encara que l’augment de temperatura més acusat es registra a les capes superficials, també es fa notar a les zones més profundes, perquè la termoclina –línia imaginària que separa dues masses d’aigua de temperatures diferents– ja no es troba entre els 25 i 30 metres com era habitual, sinó més avall, explica Capa. “Vàrem fer immersions a aquesta profunditat i l’aigua estava a 30 i 32 °C”, relata. En aquesta zona, les espècies estan acostumades a “una temperatura freda i constant” i, amb aquest canvi, s’han vist fortament castigades: “Diferents tipus de coralls estaven blanquejats o coberts de sediments”, explica la professora.

Una altra de les espècies més perjudicades per l’augment de la temperatura són les esponges, segon explica el biòleg Pere Ferriol. Es tracta d’espècies sèssils –que no es poden moure–, no poden fugir de la calor i pateixen més. “L’any passat hi va haver una espècie concreta d’esponges amb una mortalitat brutal d’entre un 80% i un 90%”, detalla. Malgrat que les esponges són molt importants per a l’ecosistema marí –filtren l’aigua–, aquestes xifres no preocupen de moment la comunitat, ja que “són les espècies més primitives i han viscut molts d’extrems i amb un oceà molt més àcid”.

Borrasques i tempestes, més extremes

Lligada a l’augment de la temperatura de la mar, hi ha una creença estesa sobre la seva relació amb la formació de fenòmens meteorològics més extrems –com tempestes o borrasques–. Ara bé, el meteoròleg Miquel Salamanca explica que no és exactament així. “La mar tota sola no pot generar una tempesta, no hi ha una relació única i directa”. No obstant això, Salamanca reconeix que, “en cas que es munti una tempesta, arran d’altres factors, la mar –si està calenta– li donarà una energia extra”. El que ocorre, segons explica, és que com més elevada és la temperatura de l’aigua quan entren masses d’aire fred, es genera un contrast més elevat: “Els núvols tenen més tendència a créixer arran de la diferència de temperatura i això alimenta la tempesta”.

A més, que la mar estigui calenta també perjudica el clima de les localitats properes a la costa, segons el meteoròleg. “La temperatura nocturna és més alta del que és habitual, hi ha més nits tropicals i més humitat”, precisa.