Societat 14/10/2022

Un 15% dels treballadors de les Illes estan en risc de pobresa

Unes 262.000 persones es trobaven en situació d'exclusió social el 2021, segons les dades presentades aquest divendres per la Xarxa per la inclusió social EAPN

3 min
Els treballadors de neteja de l'Ajuntament convoquen una vaga indefinida pel 3 de desembre

PalmaLa figura del treballador pobre es consolida a les Illes. Un 15% de les persones amb una feina remunerada estan en risc de pobresa, segons les dades que ha presentat aquest divendres al Parlament balear la Xarxa per la inclusió social EAPN (European Anti Poverty Network) Illes Balears. En termes generals, l'entitat calcula que a l'Arxipèlag hi ha 262.000 persones en risc de pobresa o exclusió social, és a dir, un 22,4% de la població illenca, segons la taxa AROPE (que inclou taxa de pobresa, privació material i social extrema, i baixa intensitat de treball a la llar). Aquesta xifra representa un increment del 2,4% respecte de l'any anterior, el 2020.

Cal tenir en compte que aquestes estadístiques s'analitzen a un any vista, és a dir, que sempre es corresponen a l'any anterior. D'aquesta manera, les xifres presentades aquest matí són les primeres que analitzen –oficialment– l'impacte de la crisi del covid-19, segons ha advertit el president d'EAPN a les Illes, Xavier Torrens. Així, un dels efectes que ha tingut la pandèmia a l'Arxipèlag és un increment de més de tres punts en la població que es troba sota el llindar de la pobresa (del 14,1% al 17,6%). En termes absoluts, representa que hi ha 207.000 persones que reben ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. Si bé aquesta variable mostra una tendència a l'alça, cal destacar que la taxa balear es manté per sota de l'estatal (21,7%).

Dins d'aquests col·lectius, EAPN incideix en els que "pitjor estan en l'àmbit econòmic": un 9% de la població (108.000 persones) es troba en situació de pobresa extrema, és a dir, que viuen en llars amb ingressos inferiors al 40% de la mitjana estatal. En aquests casos, el llindar se situa en els 6.355 euros per unitat de consum a l'any, de manera que cada membre ha de subsistir amb menys de 281 euros mensuals en el cas de dos adults i dos menors, o de 530 euros, si viu tota sola.

Privació material i social

El segon indicador que es té en compte per calcular la taxa AROPE és la privació material i social severa, la qual va afectar un 6,1% de la població el 2021. Així, unes 71.000 persones de les Illes es va veure en la situació de no poder fer front a almenys set dels 13 conceptes de consum bàsics definits a escala europea. Concretament, un 30% de les Illes no pot assumir les despeses imprevistes ni substituir mobles espenyats o vells i un 20% té retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge. En aquest punt, EAPN assenyala que "és alarmant la situació del preu de l'habitatge a les Balears", fet que suposa que més d'un 75% de les persones en risc de pobresa tenen una despesa elevada d'habitatge.

Per altra banda, un 9,1% no pot participar regularment en activitats d'oci –com ara esports o cinema–, un 8,5% no es pot permetre una connexió a internet d'ús personal a la llar i un 4,8% no es pot reunir amb amics o familiars per menjar o prendre alguna cosa una vegada al mes. En la mateixa línia, l'informe revela que més del 42% de la població experimentava el 2021 dificultats per arribar a final de mes. Si bé aquesta xifra ha davallat des del 2018, s'ha de recordar que el càlcul no té en compte la inflació dels darrers mesos.

Treball i pensions

El tercer i darrer indicador que es té en compte per calcular la taxa de risc de pobresa és la baixa intensitat de treball a la llar, que es correspon al nombre de mesos treballats per tots els membres de la llar en edat de fer feina i el nombre total de mesos que, en teoria, podrien treballar. Si aquest càlcul és de menys del 20%, es considera que la llar és de baixa intensitat. Com a exemple, el director tècnic d'EAPN Balears, Andreu Grimalt, ha exposat el cas d'una parella en què només un dels membres fa feina i ho fa a mitja jornada. Segons els càlculs de l'entitat, a les Illes hi ha un 7,3% de la població que es troba en aquesta situació.

Pel que fa a les pensions, el balanç de la Xarxa per la inclusió social demostra que el 38% de les pensions de les Balears (76.000 persones) reben una renda inferior al llindar de la pobresa (681 euros) i que més de 34.000 pensionistes estan en situació de pobresa extrema. Aquest prop del 17% de pensionistes cobren menys de 454 euros al mes. Sobre aquestes dades, manifesten que la situació és similar a la de l'any anterior i denuncien que "hi ha molt de camí per recórrer a l'hora de garantir unes pensions dignes".

L'escut social evita 171.000 persones pobres més

Totes aquestes xifres donen com a resultat una població que cobra –de mitjana, per persona– 11.235 euros. Aquests ingressos mitjans del 2021 representen un descens de 1.423 euros respecte del 2020. En canvi, la renda mitjana ha davallat 23 euros, la qual cosa fa que les Balears estiguin per sota, per primera vegada des del 2013. Ara bé, EAPN subratlla que aquest escenari seria encara pitjor sense l'anomenat "escut social" de l'administració. De fet, si s'haguessin aplicat les mateixes receptes que en la crisi financera del 2007-2008, actualment hi hauria 171.000 persones pobres més a les Balears, de manera que la taxa de la pobresa hauria estat d'un 32,2% en lloc d'un 17%.

stats