"Diàleg", "consens" i "una necessària unitat d'acció". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha tornat de la conferència de presidents autonòmics amb la voluntat i la necessitat d'aconseguir el consens polític i empresarial per pal·liar els efectes de la guerra, que agreugen la crisi econòmica viscuda les darreres setmanes, amb una inflació que el mes de febrer se situava en el 7,4%.

El desastre de la guerra torna a travessar Europa. El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha començat aquesta darrera setmana de febrer i ja s’ha cobrat centenars de vides humanes. I tot i semblar llunyà, les conseqüències per a les Illes Balears, tard o d’hora, també arribaran. La inflació, la pujada del preu dels combustibles, de l’electricitat i un possible impacte en el turisme són alguns dels problemes que els experts han apuntat.

És inevitable que l'impacte de l'òmicron i l'escalada global de la inflació afectin negativament el creixement de l'economia europea. Les autoritats comunitàries en són conscients, tal com han admès aquest dimarts els dos comissaris econòmics de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni. Tot i això, confien que la recuperació no descarrilarà perquè les polítiques públiques de suport han permès consolidar les bases de cara al futur postpandèmia. Els riscos són considerables, però per ara Brussel·les no veu necessari prendre noves mesures o canviar el camí fixat.

Les Balears van registrar durant el mes de novembre un total de 57.710 aturats, un 11,1% més que l'octubre (5.771 aturats més), però un 32,37% menys que el mateix mes del 2020 (27.620 aturats menys), segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball i Economia Social. Segons les dades que ha exposat la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, l'Arxipèlag és la comunitat on més ha pujat l'atur mensualment el novembre. Amb tot, el volum d'atur de les Illes se situa un 7,1% per sota dels nivells del 2019, any en què el novembre va haver-hi 62.143 aturats.

El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) ha presentat aquest dijous la memòria sobre el curs econòmic 2020. S'ha enfocat a desgranar l'impacte que va tenir la pandèmia sobre les Illes Balears i les seves repercussions en diferents camps. Així i tot, el president de l'entitat, Rafel Ballester, també ha augurat un retard en la recuperació econòmica i ha posat sobre la taula el debat de si realment es vol tornar a la situació del model econòmic d'abans de la pandèmia.

L'ambaixador del Regne Unit a Espanya, Hugh Elliot, ha indicat aquest dijous que el seu país estudiarà la petició de les Balears perquè les Illes tinguin un tracte diferenciat de la resta de l'Estat per a la reobertura turística. Elliot s'ha reunit amb la presidenta del Govern, Francina Armengol; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela; i la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez. Sobre si veu possible que hi hagi aquesta consideració diferenciada que ha sol·licitat el Govern, l'ambaixador ha assenyalat que hi veu possibilitats. "Ara no puc dir més que s'està estudiant. El darrer que volem és obrir i després haver de tancar", ha comentat.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, i la secretaria d'Estat d'Economia, Ana de la Cueva han acordat ampliar, "de manera excepcional i justificada", les categories d'empreses que podran rebre les ajudes directes de 855 milions d'euros per fer front a la crisi. La secretària d'Estat ha indicat que la modificació de les bases es farà de manera imminent, segons ha informat el Govern en un comunicat. Aquest és el cas de les empreses de les Balears que varen quedar afectades per la fallida de Thomas Cook en el 2019, la situació de les quals s'ha agreujat amb la pandèmia. També s'han inclòs les empreses que varen tenir pèrdues fiscals el 2019 per haver invertit en els seus negocis o les que es varen constituir amb posterioritat a gener de 2019. A més, el Govern podrà ampliar els sectors beneficiats en funció de les característiques específiques del teixit empresarial de les Balears.

DIVISIONS. Davant l’emergència, Europa busca culpables. Amb el cop de la tercera onada de la pandèmia, els països de la UE tornen a reaccionar empesos pel pànic, enfonsats en les seves pròpies crisis: pel desgast de governar; per la crisi de legitimitat que comporta l’encadenament de controls, restriccions, tocs de queda i distàncies imposades; per la limitada resposta d’auxili econòmic als negocis i als autònoms en alguns països comunitaris, mentre la política es perd en la picabaralla pel control d’uns fons que encara no se sap quan arribaran.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat aquest dimarts en el ple del Parlament que la majoria dels gairebé 1.000 milions d'euros d'ajudes directes de l'Estat per als sectors afectats per la pandèmia seran per a pime i autònoms. "El decret [de l'Estat] ja planteja que les empreses de menys de 10 treballadors rebran el doble, i puc dir que ampliarem aquesta mesura", ha assegurat. Armengol ha respost una pregunta del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, qui també ha reclamat agilitat a l'hora de repartir les ajudes. "Aquests recursos són un repte de gestió per part del Govern i queda poc més d'un mes perquè ens facin la transferència", ha comentat la cap de l'Executiu, a més d'explicar que l'Agència Tributària ja reuneix la informació relativa a la facturació de les empreses. "Mentrestant, explicam als sectors socials, polítics i econòmics les ajudes i la Conselleria de Model Econòmic dissenya la convocatòria", ha afegit. Armengol també ha apuntat que "se cercaran col·laboradors externs al Govern per agilitzar" la tramitació, que les ajudes per cobrir els 3.000 euros de quota d'autònoms seran un dels primers objectius i que se'n llevarà el topall de 200.000 euros.

El Govern injectarà enguany 2,4 milions d'euros perquè el sector primari de les Balears afronti aquest segon any de la pandèmia de coronavirus. Per això, la Conselleria d'Agricultura i Consum ha posat en marxa el II Pla de Xoc per mantenir la producció pròpia de les Illes i els preus de mercat, segons ha informat l'agència Efe. El pla està format per sis línies d'ajudes per al sector. Hi haurà 1,3 milions d'euros per a la producció d'aliments i la comercialització, 850.000 euros per a la compra de productes per part de l'administració autonòmica i altres 300.000 per a operacions de liquiditat. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, han presentat aquest dimecres la iniciativa.

El president de la Unió Cristianodemòcrata, Armin Laschet, ha dit aquest dimarts que no recomana viatjar a Mallorca encara que l'illa ja no sigui considerada una zona de risc pel govern alemany.

Missatge esperançador de la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, en l'aniversari de l'inici de l'estat d'alarma a Espanya. A través d'una piulada al seu compte de Twitter, la presidenta del Govern ha remarcat que l'escenari actual ens ha de "donar força". "El virus està en mínims, arribaran 1.000 milions d'euros i començam la vacunació massiva", ha destacat Armengol a les xarxes socials.

La Seguretat Social ha tramitat un total de 79.492 baixes a les Illes a causa del covid-19 des de l'inici de la pandèmia. Segons ha informat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, des del març de l'any passat fins a final del mes de febrer d'enguany, 33.330 treballadors de les Balears han estat de baixa temporal després d'haver donat positiu en una prova PCR, mentre que 46.162 illencs han rebut la incapacitat temporal per ser contacte estret d'un cas de coronavirus.

El Govern ha decidit relaxar algunes de les restriccions per frenar la pandèmia gràcies a les bones dades epidemiològiques que presenten les Balears. En el cas de Mallorca, les grans superfícies comercials podran obrir els dissabtes a partir d'aquesta setmana –13 de març– amb un aforament del 30% de la seva capacitat màxima –de dilluns a divendres, serà del 50%. L'Executiu també permetrà que els centres comercials puguin obrir un festiu, que serà l'1 d'abril. El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, i el portaveu i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, s'han reunit aquest dijous amb els agents socials i econòmics per explicar la nova situació, que estarà vigent fins l'11 d'abril.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reconegut que les xifres de l'atur a les Balears "són duríssimes", però també ha defensat la gestió de l'Executiu durant la sessió de control al Govern en el ple del Parlament. Lina Pons (El Pi), Patrícia Guasp (Ciutadans) i Jorge Campos (Vox) han demanat a Armengol com pensa afrontar la davallada de l'ocupació a causa de la pandèmia i la presidenta ha fet referència al pla de xoc per a l'ocupació, així com al pacte de reactivació, la mesa de diàleg social i el pròxim pla plurianual en què està treballant el Govern.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat aquest dimecres en l'audiència de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu i ha demanat que el repartiment dels fons de la UE prioritzin les regions més castigades laboralment i econòmicament. La nostra dependència del turisme ens obliga més que a ningú a diversificar i modernitzar el nostre model", ha assenyalat durant la seva intervenció. Armengol ha proposat que l'esquema que s'ha seguit amb els fons React-EU, en què s'han fet prevaler les economies més afectades, s'apliqui també als fons Next Generation. "Plantejam que les Illes Balears disposin de reserves estratègiques de fons per als nostres projectes", ha dit. La presidenta ha destacat l'eficiència de les Balears per gestionar els recursos que venen d'Europa: les Illes varen acabar el 2020 com la comunitat que més va executar els fons Feder, amb un 80% dels recursos programats, mentre que la mitjana autonòmica és del 40%.

Tant el PP com Ciutadans han carregat aquest dimarts contra el viatge de Francina Armengol a Madrid per reunir-se amb les ministres d'Afers Exteriors, Afers Econòmics i Turisme, i han retret a la presidenta del Govern que tornàs a les Balears sense cap mesura concreta per ajudar els sectors afectats per la pandèmia. "Ha posat en marxa la maquinària de propaganda amb el seu viatge a Madrid, però que un ministre rebi la presidenta d'una comunitat autònoma entra dins la mínima cortesia institucional. Ha tornat amb les mans buides i només anuncia reunions", ha criticat el portaveu del PP, Biel Company, qui ha recordat a Armengol que "es va postular contra Sánchez en unes primàries" i que el president del govern espanyol "no ho oblidarà mai". "El seu menyspreu el pagarem tots els ciutadans de les Illes Balears", ha afegit. El popular ha reclamat "un vertader pla de rescat", amb "ajudes directes per a empreses i autònoms". "Si no ho fa, serà responsable que passem del paradís turístic al paradís de l''es ven' i 'es traspassa'", ha assenyalat.

El diputat de MÉS per Mallorca Josep Ferrà ha fet referència a la visita de Francina Armengol a Madrid en la compareixença prèvia al ple del Parlament i ha lamentat que no hagi servit per aconseguir cap resultat concret. "Valoram positivament el to que hi ha emprat, perquè a la fi hem vist un punt d'exigència. Però el resultat no és el que esperàvem: no hi ha hagut cap mesura expressa articulada en un paper. Tot són compromisos", ha dit. El representant ecosobiranista ha demanat a la presidenta del Govern que "no es deixi enganar" pel govern espanyol, que ni tan sols ha complit el decret llei del REB. "Són molts d'anys amb promeses", ha afirmat.

El Govern té previst iniciar una desescalada "molt lenta" i "progressiva" a bars i restaurants, segons ha indicat aquest dilluns el portaveu de l'Executiu i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, després de la reunió del Consell de Govern. "El més important és la prudència, perquè amb la soca britànica hi ha un canvi important de criteris", ha comentat, encara que sense concretar cap de les mesures que s'aplicaran a partir de la setmana que ve. "Ja vàrem dir que serà a partir de dia 2, i pròximament es donaran les pautes de com es farà", ha assenyalat.