Tren de Llevant, també fins a Alcúdia o cap de les dues coses

ManacorLa prolongació de la línia ferroviària des de Manacor fins a Artà i, posteriorment, cap a Capdepera és un tema que no tots els partits aborden clarament en el seu programa electoral.

PSOE, MÉS i Guanyem aposten per ampliar el traçat ferroviari. Els dos primers ja s’hi comprometeren per escrit el juny de 2013, quan signaren el seu compromís en un acte organitat per la Plataforma pel Tren de Llevant; i recorden que la inversió estarà condicionada pel finançament per part de l’estat espanyol. També signà el compromís Manel Carmona, candidat al Parlament per Guanyem, tot i que ho féu en qualitat de Coordinador General d’EU. Carmona és un dels fundadors de la plataforma pel tren de Llevant, i la segona de la llista, Teresa Sastre, és presidenta de l’associació d’usuaris del tren.

Més prudent és El Pi, que en el seu programa aposta per reactivar la possibilitat d’ampliar noves línies, tot i que no parla específicament de l’ampliació de la línia cap a Artà.

Per part seva, Podem tampoc no aborda la qüestió específicament. La formació liderada per Alberto Jarabo aposta per encarregar un informe sobre la seva viabilitat econòmica i apunta a la possiblitat d’estudiar alternatives al tren. Com a partit, es mostra favorable al transport públic, però no a l’impuls de grans noves infraestructures. Ciutadans, per part seva, de moment no es posiciona.

Aquesta legislatura ha estat també la de la paralització del projecte del tren fins a Artà. Després de mantenir les obres aturades, l’Executiu va anunciar que el traçat ferroviari seria substituït per una via verda, un passeig per a caminants, corredors i ciclistes que s’inaugurà oficialment el mes de novembre passat. El Partit Popular aposta per treure rendiment econòmic de les infraestructures construïdes o rehabilitades en motiu de l’ampliació de la línia i ha tret a concurs la seva concessió per deu anys, prorrogables a cinc anys més.

La reactivació del tren de Llevant està condicionada pel finançament estatal, amb el compliment del conveni ferroviari. Els partits també la condicionen a criteris de viabilitat econòmica, social i mediambiental. El PSOE afirma en el seu programa que fa comptes revisar el Pla Director Sectorial de Transport.

En principi, la implantació de la via verda no ha de condicionar la viabilitat de l’ampliació del traçat del tren fins a Artà, en termes administratius, ja que l’afectació principal de la via en el pla de transports encara és el ferroviari. Sí que hi pot influir, en canvi, l’acceptació que el traçat ha tingut entre la població, que l’utilitza per passejar i fer-hi exercici.

Alcúdia i electrificació

Una assignatura pendent per la qual tots els partits apostarien és per l’electrificació definitiva de les línies existents des de l’enllaç d’Inca fins a Manacor i sa Pobla. Actualment, els passatgers han de fer el transbord dels vagons elèctrics als vagons de gasoil, o a la inversa. El PP ha anunciat, durant el darrer tram de legislatura, que el finançament per a aquest projecte podria arribar a través dels fons Feder. Segons afirmà el gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), José Ramon Orta, en un acte recent a Inca, ja s’han començat a fer proves amb Red Eléctrica per valorar les actuacions que s’hauran de dur a terme en aquest sentit.

Pel que fa a l’ampliació d’altres línies, com la de sa Pobla fins a Alcúdia, el PSOE, MÉS i Guanyem hi al·ludeixen. Els econacionalistes mencionen el traçat d’Alcúdia i els socialistes també inclouen el tramvia de Palma. Guanyem, a més, es compromet a impulsar els antics traçats del sud de Mallorca.

Altres qüestions en matèria de transport ferroviari que s’hauran d’abordar durant la propera legislatura són el preu dels bitllets, la gestió del nou sistema d’accés a les vies i la intermodalitat. L’associació d’usuraris del tren reclama des de fa anys ser escoltada, poder participar en les decisions i que s’elabori un pla d’usos i necessitats global amb la finalitat d’elaborar un model de gestió eficaç i evitar d’aquesta manera que cada quatre anys es canviï de model, depenent de qui guanyi les eleccions.