La Justícia dirà si el president pot tenir negocis privats

Palma.La presumpta incompatibilitat de José Ramón Bauzá amb els seus negocis particulars, i molt especialment en el cas de la seva farmàcia, es complicà ahir al president del Govern. No sols pel que va resoldre la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior, sinó per les argumentacions i reflexions que fan els magistrats a l'hora de plantejar la qüestió.

Tres dels cinc jutges que componen la Sala que tramita la demanda de MÉS i PSIB per la possible irregularitat no han atès la petició de la Comunitat Autònoma, que considerava "il·legitimats" els diputats de l'oposició per demandar el president per una possible incompatibilitat. En la interlocutòria notificada ahir, el Tribunal Superior desestima la petició de la Comunitat Autònoma i, per tant, dóna al Govern 18 dies per respondre la demanda que no sols no queda aturada sinó que acabarà en una resolució.

Estratègia fallida

L'estratègia dels serveis jurídics de la Comunitat Autònoma, tot i aconseguir el vot particular de les magistrades Carmen Frigola i Alicia Esther Ortuño, va fracassar davant la Sala. Els juristes que treballen a les ordres d'Antònia Perelló plantejaren que el Consell de Govern ja havia analitzat la situació i havia resolt arxivar i que els diputats no estaven "legitimats" per promoure un procés sancionador.

Però els magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa varen "calar" la jugada i la desmunten en la seva interlocutòria. Resulta que la legislació permet que es demanin explicacions al Consell de Govern sobre situacions irregulars en les quals membres de l'Executiu puguin incórrer en incompatibilitats. Si es detecten, es pot demanar que el Consell de Govern ho constati, i que sigui el mateix òrgan el que forci l'interessat a desfer-se d'aquelles participacions que pugui tenir en empreses que tinguin qualsevol relació amb l'Administració, o abandonar el càrrec.

Actuacions prèvies

El Govern va voler tancar la qüestió fent unes "actuacions prèvies de caràcter reservat" que varen concloure que no hi havia incompatibilitat. Aquesta actuació va anar més enllà de la "constatació" que havia demanat l'esquerra i va resoldre que no hi havia cap irregularitat. Va ser aquesta decisió la que va motivar el recurs per part dels diputats de MÉS i del PSIB. En opinió dels magistrats, l'acció dels recurrents, i específicament la del PSIB, demana que "es constati la incompatibilitat", i això no és el que va fer l'Excutiu.

El Govern, en paraules del Tribunal, "va reconduir aquesta simple petició a un procediment sancionador per entendre que era l'únic possible", i la Sala Contenciosa Adminsitrativa considera que no, i aquí fonamenta la seva decisió de mantenir viva la demanda, que acabarà, per tant, amb una resolució sobre la possible compatibilitat o no de José Ramón Bauzá.

Tot i que en cap moment no entren en el fons de la qüestió, els magistrats de la Sala Contenciosa Administriva sí que fan referència a la llei que a Balears fixa el règim d'incompatibilitats d'alts càrrecs, aprovada el 1996. El Tribunal recorda que aquesta llei és taxativa respecte de la compatibilització de càrrecs públics i negocis que puguin tenir relació amb l'Administració.

La Sala recull en la interlocutòria l'article 2 d'aquesta llei, en què es fixa que si existeix incompatibilitat entre els interessos privats i l'exercici de càrrec públic, "s'haurà de desfer de les participacions en el termini d'un mes" o en tot cas renunciar al càrrec.

Algunes de les referències fetes pel Tribunal en la interlocutòria es podrien prendre com a "pistes" sobre la seva visió dels fets. La Sala considera que si un alt càrrec té una participació en una societat que té contractes amb l'Administració és "perfectament viable" demanar-li el compliment de la llei (és a dir, que renunciï a la societat o al càrrec), i que això no impedeix a la vegada que es posi en marxa "un procediment sancionador". L'acció de la Justícia continuarà.