El sexe i la llengua

"Fa segles que l’Església i l’Estat miren de reprimir tot el que poden els desitjos sexuals de la població, i ho solen fer amb discursos moralitzadors, que tendeixen a culpabilitzar el personal"

Fa segles que l’Església i l’Estat miren de reprimir tot el que poden els desitjos sexuals de la població, i ho solen fer amb discursos moralitzadors, que tendeixen a culpabilitzar el personal. L’antropologia moderna, però, ens ensenyà fa temps que el sexe no es circumscriu únicament a la reproducció, compleix funcions afectives, lúdiques, d’enfortiment de vincles emocionals, etc. Sigui com sigui, el poble ha esquivat la censura i els formalismes, de fets i de paraula. L’extraordinària diversitat lingüística que aquest camp semàntic ha generat és astoradora, i és la prova més evident de com la repressió no ha funcionat. La denominació de les maneres de “fer-ho”, i les parts pudendes, atributs o baixos que una colla d’amics i amigues hem arreplegat amb quatre grapades n’és just una mostra:

Genitals femenins: N’hi ha per triar. Cony, fufa, cotorra, cotorrí, conillet, pepa, vulva, pastisset, betlem, gàbia, naturalesa, pantafena, xumino, cocarroi, entrecuix, tofa, cula, encruia, trumfo, racó, cosa, guitamarra, fornet, xona, xefa, cleca, xima i paracota. N’hi ha de relatives a la mar, com peix, gallonet, petxina, copinya, enclotxa, clotxina, pegellida, anxova, bacora, i d’altres de més lligades a la terra, com figa, figaflor, fonoll, poma, carxofa, tàpera, patata, nyora, tramús i gírgola. En trobam fins i tot de locals, com Son Cosme Ponç i Son Corem (Santanyí). No s’escapen les formes de relleu negatiu com forat, tall, trau, trau badat, trinxa, cova, coveta, gruta, cau, xap, clivell, solc, forat, foradell o encletxa. Una dita marinera, de fet, diu que “Des rap es fetge i de sa dona s’encletxa”.

El pèl púbic té la seva pròpia terminologia: rostoll, parrús, moraduixera, mata, esparreguera, muixell, moix… Les noves tendències depilatòries generen diversitat també. Pel Pla, ens diuen que una moraduixera poblada i salvatge és “estil pleta” i una de pelada excepte la franja central es classifica com a “frenada de bicicleta”. Per cert que anar en pèl a Eivissa i València és “anar conill”. Ja se sap que estira més un pèl de cotorra que una cadena de barca.

Genitals masculins: Lluny dels formals penis o fal·lus, els noms de la cosa circulen arreu dels Països Catalans com cap altra cosa. Tiula, titola, tita, xirla, píxol, trompa, flauta, clarinet, pixorro, tranca, cama d’enmig, verga, busca, ninotet, pebre, estaca i xeu (persona limitada a Manacor). Els relatius a l’ornitologia també són comuns, com per exemple ocell, pardal, perdiu, perdiveta, gorrió, piula, busqueret, gafarró i virot. N’hi ha de referits a altres animals, com cuca, cigala, mabre, congre o eriçó. D’aquí ve aquella cançó de “jo tenc un eriçonet, que s’estira i s’arrufa, i en sentir olor de fufa, s’empina i s’aixeca dret”. Qualsevol embotit allargat és útil per designar el penjaroll: botifarró, botifarra, llonganissa, salsitxa... No oblidem fava, mànec de xapeta, verga, puntal, penjoll, coa, màstil, minga, canari, tita, barró, melindro, membre, xorra, lliri, polla, piu, mànega, espasa ni carall. Testicles: l’escrot i els senyals són designats com a ous, collons, bosses, pilotes, gínjols, nispros o els oremus.

Pits i anques femenines: Cap zona erògena no s’escapa de la llengua. Mames, mamelles, pitreres, popes, mimes, peres, pomes, melicotons, codonys, melons, braguer… La regata del mamam és designada també com vidriola i, quant a les mides, frases com “aquesta no és sorda!”, “té un bon rebost!”, “quin braguer!”, “vatuadell quines perllongues!” o “vaja unes defenses!” indiquen abundància i han estat sentides a diferents pobles pels nostres informants. El cul i les anques sovint es converteixen en pandero i galtes, i respecte de la regata o solquet, hem sentit a dir d’alguna que “aquesta és bona per sembrar-hi faves”.

L’acte sexual: La còpula ens brinda un boldró de noms: boixar, barrinar, enroscar, repuntar, llaurar, fer el mul, arriar un verderol, cardar, fer volar l’estel, donar avellaner, fer la gamba, fer la croqueta, manxar, anar a fer un clau, pegar un clau, esclovellar l’ametlla, pegar un terringo, pegar un llosquet, fotre un pinyol, llevar-se les teranyines, clavar la tatxa, quedar travats (com els cans), pegar un tosquet, tombar les plomes, fer serra-mamerra, fer-se el cap de la fava blau, fer brou, mullar el barró, sucar el melindro, pegar un cacauet, tapar el forat, posar-la en remull, marrir (quan el xot copula l’ovella), etc. Alguns mariners s’hi refereixen com a calar dins el negre o fer l’alba. Quan aquesta activitat és fa amb freqüència, se sol dir que tal o tal altra colla “boixen com a puputs”, van moguts, desfermats, arrabassats, calents com a moneies o fora corda. Un informat assegura que la fel·lació és pegar una tiradeta o xuclada. Quan un no té parella ni xixisbei o xixisbea (amant) i l’acte masturbatori ha de ser en solitari, se sol remenar, fer fava envant i pell enrere, fer-se una pruna, palla, pegar quatre espolsades o tocar la ximbomba.

En aquest camp, les rotlades a bars i casinos populars són una mina si hi param l’orella. Fa uns anys, una taulada de vells caçadors xerrava de perdius de ploma, es provaven a veure qui n’havia mortes més aquell any. Entrà al casino una al·lota afavorida de per tot i quedaren muts. Un d’ells va dir fluixet “aquesta sí que n’ha mortes de perdius”. La resta feren dues capades afirmatives en silenci.

La toponímia: Molts de noms de lloc fan referència a metàfores o episodis sexuals. El mestre Cosme Aguiló n’ha arreplegat arreu de les Illes. A s’Horta hi ha ses Mamelles, dos puigs bessons i arrodonits; a Campanet hi ha sa Mamellada, i a Sóller sa Mamelluda. A Valldemossa hi ha la font de na Xona, i a Llucmajor sa Cotorra, nom d’una caverna anomenada també Cova de ses Boldes. Hi ha diverses Cova de sa Bagassa (prostituta un temps). A Sóller també coneixen es Pardal de Judes, al Mercadal una roca fàl·lica és designada com sa Xirla del Moro i a Montuïri hi ha l’inequívoc Hort de sa Boixada i a Andratx hi ha es Cingle del barrinar. El forat de na Maciana és una perforació vertical que hi ha al terme de Santanyí. Aguiló es demana qui fou aquesta agraciada fembra que va veure perpetuada la memòria del seu sexe al dur rocam santanyiner.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF