“Per recuperar el que s’ha perdut cal el doble de temps”
Legido-Quigley ha analitzat els efectes de la crisi a la sanitat pública
PalmaTotes les mesures de retallades en salut que va prendre el govern s’haurien d’haver basat en l’evidència, però no s’ha fet”, critica amb claredat i contundència Helena Legido-Quigley, investigadora de la prestigiosa Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres i una de les principals ponents de la VI edició del Congrés internacional: Desafiant la desigualtat en salut. Una crida a l’acció. Amb relació a la introducció del copagament, assenyala que “el govern hauria d’haver fet un estudi sobre com afectarà la població”. També crida l’atenció sobre el fet que no s’hagi investigat “el risc de malalties contagioses” en el moment que el govern va decidir excloure més 500.000 persones del sistema sanitari -amb relació al RD 16/2012, que va deixar milers de persones sense targeta sanitària-. “Si aquests estudis existeixen, no s’han fet mai públics perquè puguin accedir a aquesta informació tant els investigadors com la població general”.
Reptes de futur
“Per l’experiència d’Anglaterra, quan retalles com s’ha fet aquí, sense planificar i tallant horitzontalment, si han estat tres anys, per recuperar el que s’ha perdut fa falta el doble”, diu l’experta en sistemes de salut. De moment, per la investigadora, està tot enlaire. Es parla de derogar el decret i d’assegurar que el copagament és limitat i podran tenir accés als medicaments les persones més vulnerables, comenta Legido-Quigley, qui no deixa de fer palès el seu malestar per les retallades. És lamentable que quan a l’ONU s’introdueix el concepte de la salut universal i a molts països de l’Àfrica hi ha projectes en aquest sentit, Espanya decideixi empitjorar el seu sistema.
Responsabilitat i dificultats
“A Espanya és difícil investigar sobre aquests temes perquè hi ha moltes pressions. Són uns valents els que ho fan”, explica Helena Legido-Quigley. Per ella ha estat més fàcil, ja que treballa fora, concretament a Londres. “Ho faig per un sentiment de responsabilitat i perquè crec que l’investigador s’hi ha d’involucrar”. Així, aquesta doctora especialista en sistemes de salut ha publicat a la British Medical Journal sobre els efectes de les retallades a la sanitat pública espanyola. “Teníem un sistema d’atenció de gran qualitat, que tenia una despesa inferior a la mitjana europea -a Europa la inversió era d’un 7,5% del PIB i a Espanya del 7%. No entenia per què, si funcionava i era valorat per la població, l’havien de desmantellar”.
En el que ha publicat Helena Legido-Quigley sobre les seves investigacions es pot veure, entre altres coses, el deteriorament de la salut mental entre la població en els anys de la crisi, amb l’augment del consum d’antidepressius i també que a Catalunya s’ha registrat un increment del 10% de casos de suïcidis entre el 2010 i el 2011. Però ja no tot es pot quantificar. Tot i així, “tots els professionals entrevistats indiquen que el servei sanitari ha empitjorat”. D’altra banda, la investigadora apunta que “és més que evident que el copagament és dolent per a la salut, ja que està comprovat que les persones que han d’assumir aquestes despeses deixen de tenir adherència al tractament”. Al mateix temps recorda que hi ha països en situacions de recessió econòmica, com el cas d’Islàndia, on, segons ha pogut constatar, es va decidir no retallar en sanitat.
La primera ponència del congrés fou dimecres a càrrec de la filòsofa María José Guerra. Les primeres paraules foren per recordar Alpha Pam, mort l’abril de 2013 “per una tuberculosi no diagnosticada en el context espanyol de retirada de la targeta sanitària a immigrants indocumentats”. Guerra denuncia la producció massiva de vulnerabilitats que han desencadenat les polítiques del govern en el context de crisi des del 2008. Diu que “els indicadors de salut i de pobresa infantil parlen d’una situació de crisi humanitària”. Una percepció que podem tenir a peu de carrer però que “s’amaga amb un triomfalisme econòmic; tanmateix, en aquests anys són moltes les petites empreses que han tancat”. Alhora es constata un important augment de les situacions de marginació i exclusió social.
