Publicitat
Publicitat

NORMA POLÈMICA

La llei de l'avortament torna 30 anys enrere

Gallardón rescata una norma de supòsits que avui validarà el consell de ministres

La llei de l'avortament farà avui un viatge en el temps i se situarà tres dècades enrere. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, presentarà avui al consell de ministres la polèmica reforma de la regulació de la irrupció de l'embaràs, que posa fi a la llei de terminis del 2010 per recuperar la legislació de supòsits del 1985. El caràcter regressiu de la proposta de Gallardón pot ser més evident en el redactat sobre l'avortament per motius de malformació del fetus si acaba agafant com a model el Codi Penal del 73, que penalitzava quasi la totalitat d'aquestes pràctiques fins que en democràcia es va aprovar la primera llei entre altes dosis de tensió.

Cap intent de retocar la legislació de la irrupció de la gestació ha passat desapercebuda al carrer. Els enfrontaments entre els col·lectius de dones que defensen el dret a decidir i els denominats pro vida han estat sempre presents. En aquesta fase preliminar de la nova llei que analitzaran avui per primera vegada els ministres -en forma d'avantprojecte- i que un cop hagi passat la revisió dels òrgans consultius pertinents veurà la llum, ha tingut un fort debat en el si del PP entre els de l'ala més conservadora i la dibuixada com a progressista. No obstant, tot i que sempre s'ha vist la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com una de les persones que posava bastons a les rodes perquè Gallardón aconseguís reformar l'avortament, la vicepresidenta -juntament amb tots els ministres que la passada legislatura eren diputats- va firmar el recurs del PP contra la llei en vigor. Aquell recurs marca el camí de la nova normativa.

La clau, els no nascuts

Gallardón fa un gir en la filosofia de la llei. La gestant ja no és el centre de la norma que pot decidir durant 14 setmanes lliurament si vol avortar, sinó que, segons ell, basant-se en la doctrina del Tribunal Constitucional, l'essència serà protegir els drets dels no nascuts, fins al punt que la regulació de la interrupció voluntària de l'embaràs per casos de malformació pot quedar molt reduïda.

No obstant, Gallardón sempre presumeix d'elaborar una normativa en favor de la dona perquè, per primera vegada, "no hi haurà cap retret penal per a les dones que avortin", perquè, segons ell, "no són culpables sinó víctimes de l'avortament". Tot i així, el ministre de Justícia ha aconseguit posar-se en contra el col·lectiu feminista en més d'una ocasió, especialment el dia que va dir en una resposta parlamentària que "la maternitat lliure fa a les dones autènticament lliures".

En la nova legislació també es regula per primera vegada l'objecció de consciència per a tots els professionals que poden intervenir en un avortament. Gallardón sempre diu que elabora aquesta llei per complir el programa electoral del PP. Però en aquest programa només es compromet que cap menor de 16 anys pugui avortar sense el consentiment dels pares i a impulsar una llei de protecció a la maternitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF