ESTACIONALITAT A EIVISSA
Societat 28/03/2015

El drama de buscar un pis De lloguer

Molts no poden accedir a un habitatge pels desorbitats preus de l’estiu

B. Roselló / L. Aversa
3 min
PREUS ABUSIUS Aquest fet força molta gent a compartir pis temorosos que el propietari ho sàpiga.

EivissaSi juntem la intenció de buscar pis de lloguer i Eivissa, el resultat és un autèntic drama. I és que a Eivissa, i a Formentera, joves i famílies de l’illa no poden accedir a un habitatge de lloguer anual pels desorbitats preus que propietaris i intermediaris poden cobrar a l’estiu gràcies a la manca de control sobre el pagament d’impostos i la legalitat.

El debat no només és al carrer, també és a les xarxes socials, on s’han creat grups per denunciar aquesta situació que es repeteix any rere any. Els afectats, que n’hi ha, i de totes les edats, es veuen abocats a compartir pisos, en algunes ocasions amb estranys; a tornar a casa dels pares, per no poder afrontar el preu dels lloguers; a viure de manera forma nòmada, ja que aquells pisos que es lloguen a preus raonables a l’hivern tripliquen les tarifes a l’estiu; i en els casos més extrems, alguns han hagut d’abandonar l’illa.

Però aquesta situació es repeteix no només per a la gent que decideix venir a Eivissa a buscar una nova oportunitat de vida. També passa als mateixos eivissencs. És l’exemple de Susana Ribas, una jove natural de l’illa de 30 anys que ha hagut de tornar a viure a casa dels seus pares per aquesta situació. Després de residir tres anys a Àustria, va decidir tornar a l’illa i es va trobar amb la missió impossible de cercar un habitatge digne a un preu normal per a tot l’any. Fa pocs dies va haver de sortir d’un pis de Platja d’en Bossa perquè el preu al qual l’hi van llogar a l’hivern, a partir d’abril, es triplica. Ella va tornar a casa dels seus pares, però la seva companya de pis va haver d’anar a Barcelona davant la impossibilitat de trobar un lloc on viure. “Trobem casa a finals d’estiu, però només per a la temporada d’hivern, perquè no hi ha lloguer anual. Durant tot l’hivern paguem 500 euros per un pis de tres habitacions nou, que està més que bé, però hi vam entrar amb la condició que a l’abril ens n’havíem d’anar o pagar 1.800 euros si hi volíem quedar”, explica Susana, sobre una promoció d’edificis de Platja d’en Bossa que també van haver d’abandonar els seus veïns de l’hivern. I aquest no és l’únic cas.

Susana explica que tots els seus amics viuen amb els seus pares o comparteixen pis, molts d’ells temorosos que un dia aparegui el propietari i els vulgui augmentar-ne el preu, que ja ronda els 800 o 900 euros per mes, tot l’any.

Qui el regula?

“Algú ho ha de regular, no pot ser que s’estiguin omplint les butxaques i que es facin d’or, mentre que nosaltres que som aquí tot l’any estem fotuts. Als turistes els és igual, se n’ajunten quinze i paguen 3.000 euros per una setmana, però nosaltres, què fem els eivissencs? Jo tinc la sort que hi són els meus pares, sinó què faig, me n’he d’anar a una habitació a pagar 500 euros, a sentir-me una estranya i a estar incòmoda. On és la llei?”, es pregunta Susana.

Igual que Susana, Javier de Miguel, un jove madrileny de 42 anys establert a Eivissa, ha patit el que suposa buscar pis per a tot l’any. Actualment, viu a l’habitació de la casa d’un amic davant “la impossibilitat de trobar un lloguer raonable”.

“No puc entendre que el cent per cent dels lloguers a l’illa s’hagin convertit en turístics siguin legals o il·legals, i que l’administració competent no faci absolutament res per evitar que la bombolla immobiliària continuï inflant-se fins no sé quan, perquè al ritme a què va això acabarem llogant un llit calent per poder continuar vivint aquí”, critica.

stats