Tenen dret els infants al temps lliure?

PalmaAina, de vuit anys, arriba a les 17.30 h a casa després de l’escola un dia entre setmana. Per endavant té una hora de deures, dues assignatures. Però a les 18.30 h té una activitat extraescolar, així que, en mitja hora, ha de fer el que pot. A les 19.30 h acaba les classes, i arriba a les 20.00 h a casa. Es dutxa, i a les 20.30 h reprén les tasques fins a les 21.00 h, l’hora de sopar. En aquest temps de descans ha d’aprofitar per desactivar la ment, ja que després s’ha de posar a estudiar per un examen que té d’aquí a dos dies. I ha d’anar a dormir prest per poder llevar-se d’hora i tornar a l’escola. I així, un dia rere l’altre.

Tenen dret els infants a gaudir del temps lliure? Si entre setmana van colapsats, sembla que el moment per poder passar estona d’oci amb la família es redueix al cap de setmana. I si tenen deures? El rellotge té pressa, l’escola fa pressió i l’infant ho ha de saber gestionar. Per això mateix, la Confederació espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), ha proposat fer una vaga de deures durant els caps de setmana del mes de novembre. L’objectiu és visibilitzar la qüestió, que el debat es traslladi a les administracions i que pugui haver-hi comunicació entre els pares i els professors per gestionar els tempos dels infants.

De sectors n’hi ha a favor i en contra, i cada un exposa els seus arguments. Comptabilitzar el seguiment que s’ha fet a les Illes durant el primer cap de setmana de vaga és una tasca difícil. Des de la CEAPA, però, tot i conèixer-ne les dificultats, qualifiquen d’“èxit” aquest primer cap de setmana. Segons la confederació, de cada 10 correus i cridades que els pares els han traslladat, sis s’hi han mostrat a favor; tres expressen que volen racionalitzar els deures i una és contraria a tot, ja que hi dóna suport.

El paper de les administracions

Alguns governs ja s’han pronunciat sobre aquest tema. Per exemple, Castella i Lleó ha realitzat debats i elabora recomanacions per posar límits al temps que s’hi dedica. A Aragó les Corts han instat, ja, a limitar-los. A les Balears, la posició del Govern és respectar l’autonomia dels centres. “Pensam que cada centre -i tenint en compte el seu projecte educatiu- ha de gestionar els deures dels seus alumnes”, expliquen fonts d’Educació. També es vol “apel·lar a la responsabilitat dels professors”.

En aquest sentit, l’actitud de l’Administració és demanar-los “que millorin la seva coordinació per no sobrecarregar els alumnes”, així com donar “un caràcter més atractiu per a l’alumnat” als deures. “En tot cas, es pot plantejar fer-ne unes orientacions generals, però no una regulació”.

L’actitud més critica la té la Confederació catòlica nacional de pares de família i pares d’alumnes (Concapa). “No podem animar les famílies a no respectar ni complir les normes. No fem cap favor a l’educació i a la societat”, explicaven, fa uns mesos, en un comunicat. Creuen que els deures són un instrument “necessari per afiançar el que s’ha après al centre educatiu”. Ara bé, sí que demanen que es realitzin de manera proporcionada amb l’edat.

I és que diversos informes alerten que els infants comencen a tenir deures cada cop més d’hora. Un altre estudi, elaborat per l’OCDE, detalla que a l’Estat els alumnes dediquen una mitjana d’entre sis i vuit hores a la setmana per a deures. En aquesta mateixa direcció, CEAPA diu que s’arriben a “jornades dedicades a la tasca escolar que superen les 60 i 65 hores per setmana”.

Ara per ara, el debat s’està centrant en l’eliminació dels deures els caps de setmana. Es proposen, això, sí, altres activitats per fer en família, com per exemple anar a visitar un museu. Tot i així, el debat sobre tenir deures o no s’estén més enllà dels caps de setmana. CEAPA assegura que “sobrecarreguen”, que són “un mètode d’aprenentatge erroni” i suposen “una intromissió i una inferència en la vida familiar”. A més a més, poden suposar criteris de desigualtat: hi ha famílies que es poden permetre que els seus fills facin reforç escolar i d’altres que no. S’han d’eliminar? Els sectors més crítics amb el posicionament de la CEAPA critiquen que es posi en qüestió la professionalitat dels professors. Efectivament, no tots tenen els mateixos criteris.

Aquesta vaga ja ha tingut un ressó internacional, i a França ja se’n va realitzar una l’any 2012. Altres models educatius més innovadors acostumen, també, a escapar-se de la tasca de posar deures. El conservadurisme impulsa a l’estancament. La innovació cerca alternatives. La decisió és qüestió de la comunitat educativa.

Arguments enfrontats per eliminar deures

A favor

Un dels principals arguments a favor d’abolir els deures és que forment part d’una metodologia “arcaïca”. És el discurs de la CEAPA, que també critica la quantitat d’hores setmanals que dediquen els infants a l’àmbit escolar: xifren el temps en unes 60 hores setmanals. A més, eliminar els deures no significa quedar-se aturats davant un videojoc o el televisor. De fet, es proposen solucions per fer en família que també tenen un rerefons didàctic, però que ja no representen una sobrecàrrega per a l’alumnat. Per la CEAPA, en concret, les tasques escolars representen una “intromissió” en la vida familiar.

En contra

Alguns dels sectors més conservadors -i d’altres que no ho són tant- són els més crítics amb l’abolició dels deures. Mantenir el respecte i la confiança amb els docents són el seu principal argument. Aquest és el posicionament que manté, per exemple, la Concapa, i que assegura que fer deures serveix per “consolidar” el que s’ha après a les aules. Altres sectors sí que estan d’acord a reconvertir els deures. És a dir, a canviar-ne la concepció i que no suposin una càrrega. De fet, el Govern balear -tot i que no es posiciona- està d’acord que el professorat s’hauria de coordinar per establir uns paràmetres idonis.