L’incivisme, principal ‘obstacle’ per a una Palma accessible
Les associacions que treballen amb persones amb discapacitat consideren que encara n’hi ha poca consciència ciutadana
PalmaEn els darrers anys s’ha evidenciat un canvi positiu en matèria d’accessibilitat universal i eliminació de barreres arquitectòniques i de la comunicació en edificis públics, transport urbà i via pública de Palma. Les diverses associacions que treballen amb persones amb discapacitat reconeixen que s’han fet grans avenços, especialment des de les administracions públiques. “El compromís de l’administració pública és important; formam part de la Taula d’accessibilitat de Palma i feim propostes de millora”, explica Nerea Zafra, gerent d’Asprom (Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física), i cita com a exemple de col·laboració amb l’Ajuntament de Palma, la supervisió del compliment de la normativa en matèria d’accessibilitat del Palau de Congressos. “Ara es treballa en una bonificació en el preu de la cridada a taxis adaptats”, explica Zafra, qui recorda les dificultats que existeixen encara per trobar-ne un. “En un taxi adaptat pots pujar amb la cadira i t’evites fer la transferència de la cadira al cotxe i que una tercera persona manipuli la cadira”, hi afegeix.
Els problemes d’accessibilitat es troben, sobretot, en l’àmbit privat. “És increïble la poca accessibilitat que hi ha; un restaurant pot tenir l’entrada adaptada però no els banys”, lamenta Zafra. Per això, explica, volen posar en marxa una iniciativa per fomentar l’accessibilitat en comerços, restaurants i hotels. “Hi ha poca cultura de fer-ho tot adaptat, depèn massa de la voluntat de les persones o de les empreses”, hi afegeix Xavier Gudiol, coordinador dels serveis d’Asprom.
Zafra creu que la ciutat de Palma, en general, té una bona accessibilitat, si bé reconeix que encara hi ha poca consciència ciutadana. Obres, cotxes que aparquen a damunt la vorera o davant el pas de vianants, fems que sobresurten dels contenidors... són situacions que passen cada dia i que afecten, especialment, les persones amb necessitats especials, que inclou no només les persones amb discapacitat, sinó també persones majors o amb cotxets. “La gent no hi pensa i un ferro que sobresurt del contenidor pot produir un accident en una persona cega”, recorda Javier Pagazaurtundua, tècnic de rehabilitació de l’ONCE a les Illes Balears.
Informació
“Les necessitats d’una persona cega no tenen a veure amb la modificació de la ciutat com eliminar escales i posar rampes”, subratlla Pagazaurtundua; de fet, fins i tot suposa un problema. “Demanam rampes que deixin un mínim d’altura al final perquè la persona cega pugui percebre quan acaba la vorera i comença la calçada”, hi afegeix.
Amb tot, la principal demanda d’aquest col·lectiu en matèria d’accessibilitat és la informació. “Necessiten saber on està el que cerquen: on és el pas de vianats, on és la porta d’un comerç, quan està verd el semàfor, com arribar a la taula per fer una gestió pública, etc.”, detalla. En aquest sentit, destaca que s’han aconseguit avanços importants, ja que una gran part dels semàfors de Palma són sonors, és a dir, tenen incorporat un sistema sonor que les persones cegues activen mitjançant un petit comandament a distància. “Els semàfors tenen un altaveu que sona quan la persona cega l’activa amb el comandament; aleshores es posa verd i travessen el carrer”, relata. Aquest mateix comandament a distància els permet activar el sistema sonor de les pantalles informatives de les parades de l’autobús, de manera que mitjançant l’àudio poden saber quin ha de passar i quan. “Són qüestions molt importants per a ells; la seva seguretat depèn de la informació que tinguin”, hi insisteix.
Altres sistemes que faciliten un desplaçament més segur són els camins específics per a persones cegues com el que hi ha a la plaça d’Espanya de Palma.
“Sorgeixen nous desafiaments, com el carril bici; n’hi ha alguns que van per damunt la vorera i la persona cega no sap quan entra en un carril bici i quan no, per això hem proposat que al carril bici que passa per la plaça d’Espanya s’hi afegeixin unes bandes laterals de textures que permetin a la persona cega identificar on comença i acaba el carril”, explica.
La tecnologia també ha contribuït a millorar l’accessibilitat, com els mòbils amb GPS i sistema d’àudio, i tot apunta que podrien servir per resoldre alguns problemes de seguretat. “Intentam crear un sistema que incorpori un sensor de proximitat com tenen alguns cotxes per aparcar, de manera que si una persona cega que va amb bastó, no detecta la caixa del camió perquè sobresurt, el sistema l’avisi i eviti una topada”, detalla.
