Tres anys de grau i dos de màster: 10 preguntes amb resposta al decret de Wert

La nova reforma arriba quan tot just s'acaba la implantació del pla Bolonya. Estudiar serà més car? Per què la Generalitat celebra la mesura? Desapareixeran alguns graus?

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres una nova reforma universitària. Just l'any que acaba a tot l'Estat la implantació de l'anomenat pla Bolonya, el PP vol que el curs vinent pugui entrar en vigor el seu reial decret. La mesura contempla que els graus puguin passar de quatre anys a tres i que els màsters augmentin, en la majoria dels casos, d'un a dos anys. És el que es coneix com a model 3+2 que, de moment, no serà vinculant a l'Estat: els rectors podran escollir si s'acullen a la reforma o no. Les universitats privades ja hi han mostrat molt d'interès, també la Generalitat i alguns rectors catalans.

1. Estudiar serà més car?

Tant el ministeri d'Educació com la Generalitat o alguns rectors catalans ho neguen. Diuen que la reforma generarà més competència entre universitats i, a la força, hauran d'abaixar els preus. Estudiants i fins i tot la sectorial acadèmica de les universitats espanyoles (CASUE) consideren el contrari i creuen que aquest és l'argument més important per oposar-se a la reforma. El cost dels estudis de postgrau o màster es dispara fins a més de tres vegades el cost d’una matrícula de grau. I es tractaria, a banda, de dos anys. “Implicaria un encariment dels costos per a l’estudiant i no comptem amb un programa de beques prou dotat per garantir la igualtat d’oportunitats”, assenyala un informe de la CASUE. Per tant, “amb el 3+2, es reduiria la formació dels estudiants amb menys recursos econòmics”, afegeix.

2. Desapareixeran alguns graus?

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ho ha deixat molt clar: vol que els graus no siguin especialitzats. L'especialització es reduirà als dos anys de màster. Seguint aquest fil, desapareixerien desenes de graus molt concrets, com arqueologia o estudis forenses, per exemple, i aquesta especialització aniria al màster. Seria un model similar al que ja s'aplicava a les llicenciatures: un primer cicle de dos anys compartit i un de tres especialitzat. Això sí, ara amb preu de màster durant la segona part dels estudis.

3. Què en diuen els estudiants?

Els sindicats d'estudiants s'hi oposen frontalment. Consideren que significa l'eliminació de les carreres, la devaluació del títol de grau, costos inassolibles per a la majoria i acomiadaments massius de professorat.

4. I els professors i el personal universitari?

Els principals sindicats han firmat un  manifest conjunt titulat "no més reformes sense el consens de la comunitat universitària" en què es denuncia que, amb el decret 3+2, es vol implantar un sistema que permet "una acreditació menys objectiva i sense demostrar experiència del docent". També  denuncien que el PP vulgui "desregular i desflexibilitzar la creació d'universitats", a més "d'encarir els estudis universitaris i expulsar l'alumnat amb menor poder adquisitiu". Per CCOO es tracta d'una nova privatització encoberta de les universitats i critiquen que Wert no els hagi convocat a una sectorial per consensuar el decret.

5. Per què la Generalitat hi està d'acord? Els rectors han canviat d'opinió?

La Generalitat ha celebrat des d'un primer moment la proposta perquè, segons el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, "Catalunya sempre ha reivindicat que va ser un error per al sistema universitari haver d'adoptar la mateixa quantitat de crèdits per grau quan a la majoria de països hi havia flexibilitat: a la majoria són de 180 crèdits". A banda, Castellà considera que "és un avenç en autonomia per a les universitats catalanes, amb un sistema molt orientat a la investigació, ja que és una oportunitat per internacionalitzar-se". En el sistema català, el 30% dels estudiants són internacionals, i en doctorat s'arriba al 40%, mentre que en graus, s'està al 4%. "Creiem que una de les limitacions era no estar homologat a la majoria de sistemes europeus. Això permetrà que cada universitat pugui decidir", afegia després de la sectorial de l'estiu. Els rectors catalans s'hi van mostrar, en un primer moment, en total desacord. Bàsicament perquè els obliga a tornar a canviar l'estructura d'estudis després de la gran feina que ha comportat el pla Bolonya, però poc han anat canviat el punt de vist. Aproven la mesura, però temen pèrdues econòmiques.

6. Quan va ser l’última reforma universitària?

El 1999, 29 ministres d’Educació d’Europa es posen d’acord per impulsar abans del 2010 l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES) per millorar la mobilitat i homologació de títols. A l’Estat es comença a implantar a partir del 2007.

7. Com va reaccionar la comunitat universitària al pla de Bolonya?

Va tenir un fort rebuig per part dels estudiants en observar que es tractava d’una reforma que emmascarava una progressiva política de privatització de les universitats. De fet, des del curs 2007-2008 –l’últim en què els vells plans d’estudis van estar plenament vigents– fins al 2013-2014 –quan va acabar la implantació del pla de Bolonya– els preus de les matrícules s’han encarit d’un 69% a un 291%, sense comptar la inflació.

8. El debat sobre el model 3+2 és una novetat?

El debat no és nou. Durant la construcció del pla de Bolonya a l’Estat molts rectors, sobretot catalans, van apostar pel model amb més presència a la resta de països europeus, però es va acabar desestimant, cosa que va convertir Espanya en una raresa dins la UE.

9. Quins altres estats europeus apliquen aquest model?

Dels grans estats europeus, Alemanya, França i Itàlia. Però també Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Suïssa i Àustria. Són la majoria, si bé impera l’heterodòxia encara pel que fa als plans d’estudis. Als EUA, l’Àsia i l’Amèrica Llatina els graus tendeixen a ser de quatre anys.

10. Alguns estats estan fent un canvi oposat, de 3+2 a 4+1?

El ministeri d’Educació defensa que només països com Armènia, Xipre i el Kazakhstan tenen models com l’espanyol. Però Holanda té partides entre tres i quatre anys les carreres, i a Escòcia el 73% són de 240 crèdits ECTS. França debat passar al model 4+1.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF