El govern de Rajoy admet divergències sobre Catalunya

Margallo afirma que el procés és objecte "de discussió"

. El procés català cap a l'estat propi crea divergències en el govern central. Ningú el veu amb simpatia, però no hi ha unanimitat en l'estratègia a seguir per desactivar-lo. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va admetre ahir la preocupació de l'executiu de Mariano Rajoy per "l'amenaça de secessió" de Catalunya i va donar a entendre que hi ha diferents opinions sobre com abordar la qüestió. L'executiu del PP rumia quin abast polític i jurídic ha de tenir l'oferta que vol presentar a Catalunya com a alternativa a la secessió i a les vies federals o confederals.

Margallo, que sempre s'ha caracteritzat per ser franc davant els micròfons, va confessar que "hi ha pluralitat d'opinions" en l'executiu popular sobre la resposta que ha de donar al discurs sobiranista d'Artur Mas. El ministre va adornar la falta d'unanimitat fent una reflexió general sobre l'actuació del govern del PP a l'hora de donar solucions als problemes. La metodologia governamental és -va dir Margallo- "estudiar, analitzar i discutir" totes les qüestions.

En declaracions a la premsa després de presentar una conferència, el ministre va insistir que si Catalunya sortís d'Espanya implicaria automàticament la sortida de la UE i, després, hauria de tornar a demanar-ne l'adhesió, que caldria aprovar per unanimitat dels països de la UE. "És una veritat tan immutable com la llei de la gravetat", va etzibar.

El ministre va exposar que els pressupostos per al 2014 són els "únics possibles" en època de crisi, i va afegir que totes les administracions i institucions han d'aprendre a estalviar i "a fer més amb menys". Aquesta afirmació no era casual, ja que és conscient que el malestar pels comptes no només és català, sinó que es present a la majoria de comunitats presidides pel PP.

Governar una comunitat del mateix color polític que la Moncloa no és garantia d'èxit a l'hora del repartiment en la inversió. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no va tenir cap mania a no compensar els barons populars més crítics amb el sistema de finançament actual. La situació financera de Madrid, les Balears i el País Valencià es cada cop més complicada i Montoro no pensa fer cap gest per alleugerir-los el camí. El ministeri apel·la a qüestions tècniques per justificar-se, però el tancament de l'aixeta a Madrid respon més -segons fonts consultades- a la "guerra oberta" entre el president de la Comunitat, Ignacio González, i Montoro, des que Madrid va liderar la revolta contra el dèficit asimètric. L'enemistat ha arribat a tal punt que són constants els dards enverinats que es llancen .

Difícil solució

Ahir, a primera hora del matí, González va denunciar que els comptes del 2014 "penalitzen Madrid de manera extraordinària". Mentre que des de les Illes es titllaven d'"injustos" fins al punt de denunciar que alguns ministeris "no s'adonen que les Balears són Espanya". El dilema d'aquests barons del PP és que són conscients que si promouen esmenes a través dels seus diputats al Congrés, i es tomben, donen munició gratuïta a l'oposició. De moment, ho intentaran arreglar amb converses bilaterals.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF