Publicitat
Publicitat

FEU SOCIALISTA

El PSOE ensopega amb Andalusia

Un nou cas de corrupció, les males dades d’atur i la crisi de govern amb IU sacsegen la Junta

La nit del 25 de març del 2012 Susana Díaz era feliç. Reia i picava l’ullet amb complicitat a alguns col·laboradors després de culminar una gesta que semblava impossible: barrar el pas a una majoria absoluta del PP i fer viable un altre govern socialista, aquest cop amb suport d’IU. Potser aleshores ja sabia -o intuïa- que el lideratge del que havia estat cap de cartell aquella campanya, el president del PSOE José Antonio Griñán, seria efímer i ella acabaria sent presidenta. Dos anys després, però, la felicitat inicial s’ha convertit, de cop, en maldecaps per al partit.

Quan falten tres setmanes perquè comenci la campanya de les eleccions europees, el principal graner de vots del centreesquerra espanyol travessa una greu crisi institucional. El PP ja s’ha afanyat aquesta setmana a reclamar la compareixença de la presidenta autonòmica per explicar quin és l’abast del suposat frau en cursos de formació que mai haurien existit i que investiga Anticorrupció. Políticament la presumpta estafa encara es fa més difícil de gestionar perquè va esclatar just després que els dos socis de l’executiu fessin mans i mànigues per tancar les discrepàncies sorgides arran de la recol·locació, per decisió d’una consellera d’IU, del grup de famílies que vivien a la CorralaLa Utopía. La investigació és un nou escull, molt seriós, després d’haver esquivat el trencament de l’acord de governabilitat i el fantasma d’un avançament electoral. La pressió afegida pot reobrir aquesta possibilitat.

Repercussió a les europees

Per a la direcció estatal socialista, l’encadenament de males notícies és un torpede a la campanya electoral. La seva candidata, Elena Valenciano, ja ha protagonitzat diversos actes a Andalusia, conscient de la importància d’aquesta comunitat per intentar guanyar el centredreta. Fa cinc anys, el PSOE s’hi va imposar i el PSC va vèncer a Catalunya. Avui les enquestes pronostiquen una forta baixada dels socialistes catalans -que presenten un candidat poc conegut- i ara caldrà veure quin impacte té en els seus resultats la inestabilitat que afecta Díaz.

A més, cal tenir present que el cap de llista del PP, Miguel Arias Cañete, arrelat a Jerez de la Frontera, ha fet bona part de la seva carrera a la comunitat andalusa. Com a ministre d’Agricultura, un dels seus eixos de campanya anirà destinat, sens dubte, a la defensa dels interessos del camp espanyol a Brussel·les.

La Junta ha reaccionat reclamant al ministeri de l’Interior que rectifiqui les informacions i l’acusa de voler crear una “causa general” contra Andalusia. A la retina de tothom, les investigacions de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) s’afegeixen a l’escàndol dels ERO falsos, la trama de presumpta corrupció política que instrueix des de fa temps la jutge Mercedes Alaya. Aquesta hipotètica causa general ha agafat el govern autonòmic amb el peu canviat: amb la confiança entre els dos socis greument tocada i amb unes dades econòmiques que encara fan més greus les acusacions policials. Dimarts l’Eurostat va fer públic que Andalusia lidera el trist rànquing de l’atur a Europa. Va tancar el 2013 amb un 36,3%, seguida per quatre regions espanyoles més.

El PP ha aprofitat la situació per mirar de muscular-se després que a Javier Arenas se li escapés la possibilitat de protagonitzar l’alternança política ara fa dos anys. La presidenta dels populars madrilenys, Esperanza Aguirre, ha estat la primera a obrir foc i ha acusat Díaz de “falta de criteri” per haver pres les competències d’habitatge a IU i, poques hores després, tornar-les-hi. El seu discurs passa per presentar el PSOE com un partit que genera inestabilitat perquè “resulta impossible saber què defensa en els afers essencials” espanyols.

Catalunya, a l’agenda

En aquesta línia argumental -que posa l’accent en els “vaivens” socialistes- els populars hi inclouen la proposta d’Alfredo Pérez Rubalcaba sobre la reforma constitucional. Tot i el bon regust que va deixar, a les files populars, la intervenció del cap de l’oposició al debat sobre la consulta catalana al Congrés, els dirigents del carrer Génova han començat a difondre la tesi que l’alternativa federal és només un intent d’acontentar el PSC però sense cap consens. Per contra, ells es presenten com a garants dels “principis i valors” constitucionals.

En un context preelectoral, la dreta espanyola vol presentar els seus adversaris polítics com a poc fiables, sobretot als territoris del sud d’Espanya. El vicesecretari general d’estudis i programes del PP, Esteban González Pons, ha acusat els socialistes d’actuar de manera partidista i no pas pensant en l’interès del conjunt de l’Estat. Anys enrere, el PP va pagar falques a les ràdios andaluses per acusar el president Manuel Chaves de ser còmplice del nou Estatut de Catalunya. Ara les formes no seran tan agressives -hi ha alts dirigents conservadors que són conscients de l’error que van cometre- però no deixaran escapar l’oportunitat de retratar el PSOE com una formació poc ferma i condicionada per altres partits.

Però per a l’equip de Pérez Rubalcaba la situació que es viu al Palacio de San Telmo, a Sevilla -seu del govern autonòmic-, no té només repercussions electorals a curt termini. Si la situació no es resol i acaba amb un avançament dels comicis, això podria condicionar dos debats: el procés català, amb la incertesa de saber què passarà el 9 de novembre, i les primàries per elegir el candidat del PSOE a la Moncloa. Si hi ha eleccions els pròxims mesos és obvi que Catalunya formarà part de l’agenda i Susana Díaz haurà de prendre partit, mirant de convèncer els seus electors de la reforma constitucional que reclama Rubalcaba. Pel que fa a les primàries, fins ara tant Carme Chacón com l’oficialisme buscaven el suport de la líder territorial més influent. Depèn de quins siguin els resultats dels comicis, això pot canviar i capgirar-ho tot.

El PSOE ha ensopegat amb Andalusia en un mal moment.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF