Publicitat
Publicitat

UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

L'UCE busca benzina per fer-ne quaranta-cinc més

Les estretors i el temps generen incertesa sobre la continuïtat i el model de Prada

Quaranta cinc anys resistint el franquisme i, tant aleshores com després, promocionant i defensant la llengua i la cultura catalanes, actuant com a espai de formació interdisciplinar i com a punt de trobada i debat del catalanisme i l'independentisme dels Països Catalans. Aquest ha estat el paper principal de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent des de la seva primera edició, l'any 1969. Tot un símbol que, sens dubte, ha deixat emprempta en la història i que ara pateix per la seva continuïtat a causa de les estretors econòmiques de la crisi i el pas del temps.

El primer maldecap de l'equip dirigent, que fa 25 que té el mateix gerent i secretari, Joan Maluquer, és la matriculació d'alumnes, que cau progressivament. Dels 1.075 alumnes de la trentena edició, l'any 1999, l'edició d'enguany es va tancar dijous amb 591. Els estudiants no són només menys sinó que, segons molts dels habituals, també són més grans. Tot i que des de l'equip rector, que presideix el professor Jordi Sales, es destaca que aquest any ha crescut fins al 28,5% la proporció de menors de 25 anys -un 7% més que l'any passat- entre els estudiants creix la sensació que cal rejovenir l'ambient.

"Tenim un evident problema d'envelliment", afirma Miquel Rossich, de quaranta-sis anys i fidel a Prada des de fa divuit estius. Rossich té clar que l'UCE s'hauria de "replantejar o repensar", si no vol morir. La clau, assegura, és difondre més el que es fa a Prada i fer-ho sense centrar l'atenció només en els cursos. "S'ha de vendre l'experiència global", explica. Una experiència que per ell també comporta oci i el "caliu" de la convivència amb gent diversa dels Països Catalans.

Josep Arisa, de només vint anys, ha anat a l'UCE per segon any i comparteix aquesta visió. Creu que és "imprescindible" fer més difusió de Prada per atreure nous estudiants. "A algú allunyat de la política costa molt conèixer i entendre l'UCE", comenta. Gran part dels estudiants joves militen en algun partit o hi tenen algun tipus de vinculació. I Arisa no és l'excepció.

Intentar mantenir el nivell

La difusió, però, val diners. Uns diners que ara mateix l'UCE no té. "Estem vivint un ritme de deficiència, limitació, pobresa i misèria", lamenta Sales. No és casual, doncs, que aquest any hagi escurçat la durada de vuit a sis dies per intentar mantenir el nivell acadèmic i una oferta variada. El pressupost d'enguany -350.000 euros- és la meitat que el de l'any 2007.

L'equip rector és conscient de la delicada situació per la qual està passant l'UCE i reconeix que "s'arriba a un moment, cada any, en què no sabem si es podrà fer". A totes les entrevistes és recorrent que Sales en defensi la supervivència. Una de les alternatives per fer-la viable seria més implicació de les 12 universitats dels Països Catalans agrupades a la Xarxa Vives. Això permetria, entre altres coses, un estalvi en el manteniment a Prada dels professors d'aquestes universitats. Sales demanarà a ajuntaments i instituts que convoquin una o dues beques.

Es tracta d'accions que complementarien el principal recurs econòmic i d'atracció de jovent que té la Universitat per als pròxims anys: el Centre d'Estudis Transfronterer Pau Casals, la nova seu permanent de l'UCE a Prada. La idea és donar continuïtat durant tot l'any a l'activitat formativa de l'estiu. Una iniciativa que Maluquer, assegura que permetrà una "experiència constant amb el públic adolescent". "Un fet que per naturalesa et fa captar gent", explica.

Amb solucions per a l'envelliment i la falta de pressupost, encara quedarà la incertesa del sentit que tindrà l'UCE si el procés sobiranista català culmina amb l'estat propi.Un fet més o menys irrellevant per als que inclouen al procés la resta de Països Catalans però que tindrà una clara afectació en el contingut de la Universitat. Cal recordar que la presència de polítics a Prada, molt lligada al procés, s'ha convertit els últims anys en el centre d'interès principal de l'UCE.

"Continuarà tenint sentit mentre no siguem un país normal", considera el secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, un dels polítics que aquest any ha pelegrinat a Prada i ha ajudat que l'UCE aparegui als mitjans de comunicació. Però caldrà potenciar el caràcter "d'espai acadèmic i de reflexió crítica", avisa el vicerector, Jordi Casassas. Adaptar-se per no morir."Hem de seguir picant pedra, creure'ns-ho i anar fent", assegura Sales. Sense perdre l'esperança i amb poca por ell ho té molt clar: "Prada ha vingut a quedar-se".