Insult o definició?

Dir que el conseller de Turisme, Jaime Martínez, és un cínic, seria un insult o una definició? Amb la política del PP, tant en la del govern central com en l’autonòmic -o a l’Ajunatment de Palma-, passa molt sovint que la definició podria sonar a insult. Els ciutadans, farts de mentides i de mitges veritats, de tantes males arts, perden de vegades la paciència i envesteixen amb el primer adjectiu que tenen a mà. Solen ser adjectius forts, que, una vegada pronunciats, ens fan dubtar de no haver-nos passat, de no haver estat hipercrítics. I la veritat és que quasi mai arribam a definir fets i persones amb el rigor just.

Quants en podríem acusar d’inútils per a fer la feina que tenen encarregada? Digues inútil a un conseller i veuràs com reacciona. I tanmateix, ara, així, de cop, servidor aplicaria aquest adjectiu a, almenys, quatre consellers del govern comunitari, amb la seguretat d’estar més a prop de la definició que no de l’insult.

És igual, el cas és que Bel Oliver va preguntar a Jaime Martínez què pensaven fer amb el palau de congressos de Palma, i el conseller, a part de prometre que ho arreglarien, acusà l’oposició de no haver-ho resolt al seu moment: cosa que, essent una mica vera, no exculpa en absolut el PP. Cert que, fins ara inexplicablement, l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de Palma assumí el compromís de tirar endavant allò que el seny aconsellava esbucar. Però aquesta infausta decisió no té res a veure amb l’origen del projecte ni amb la seva desastrosa gestió. L’honorable Jaime Martínez, no obstant això, aprofita per posar una altra embosta d’insídia al cove, amb el qual s’aporten materials destinats a obstaculitzar la circulació fluida de la veritat. En aquests treballs sí que són forts i constants.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF