Idò sí, els Països Catalans existeixen!

El grup parlamentari popular ha promogut, al Parlament de les Illes Balears, una proposició no de llei en què s'afirma que els Països Catalans "no existeixen". Diguin el que diguin, no aconseguiran que els PPCC desapareguin del mapa. Les realitats històriques, geogràfiques i els sentiments de la gent no es muden amb una votació al Parlament. Hi ha una part de la població, de cada vegada més gran, que té clara la seva identitat i la seva nacionalitat i que té un sentiment de pertinença als Països Catalans.

La Declaració Universal dels Drets Humans a l'article 15 diu: "Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no pot ser privat de la SEVA nacionalitat". I per molts de nosaltres, la nostra nacionalitat és la catalana. I el president ja pot cantar missa al Parlament, que això no canviarà.

El terme Països Catalans ve de molt enrere. Està documentat el 1661, també a la Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia, publicat a Madrid el 1876. Apareix a la història de Ferran Soldevila del 1928. El 1936, al Missatge als Mallorquins, escrit per una sèrie de polítics i intel·lectuals catalans, i la Resposta als catalans, feta per escriptors i intel·lectuals mallorquins, entre els quals hi havia Gabriel Alomar. A més, el 1962 qui en parla, modernitza, consolida i omple de contingut el concepte Països Catalans és el valencià Joan Fuster, de qui Pierre Vilar digué que era la persona més intel·ligent que havia conegut.

Però els Països Catalans no són només un concepte datat en el temps, són una realitat històrica, un desig, una esperança de llibertat per a molta gent que comparteix una llengua i una cultura, una manera de fer i de veure el món, de contribuir a la construcció d'un món millor, més solidari, basat en un model econòmic i social on es prioritzin les persones, l'economia del bé comú, el respecte a la diversitat cultural i nacional, el repartiment equilibrat de la riquesa, sense armes, ni fam, ni guerres, ni tortures.

Ja fa estona que tenc la meva identitat clara. Som dona, mallorquina i catalana i de moment la meva nacionalitat no està reconeguda a l'estat on visc. No he perdut l'esperança d'aconseguir la plena llibertat de la nació cultural catalana, aquests Països Catalans, que podrien arribar a ser nació política si així ho decideix el poble en exercir el seu dret a l'autodeterminació.

En Bauzá, en comptes de solucionar els problemes que patim, du al Parlament debats estèrils que no canviaran cap realitat. Què han de pensar les persones que han perdut la feina o la casa quan veuen que al Parlament es perd el temps amb proposicions no de llei per dir que els Països Catalans no existeixen? O de si el Parlament de Catalunya, quan defensa la llengua catalana, practica la "ingerència"? Tothom sap que si algú maltracta l'espanyol surt el govern d'Espanya a defensar-lo. El govern de l'estat ha destinat 90 milions d'euros en un any a l'Instituto Cervantes per peomoure la llengua i cultura espanyoles a diferents països del món i ningú no l'ha acusat d'ingerència. I sabem també que ha destinat 0 euros al català, que segons la constitució espanyola hauria de ser objecte de respecte i protecció i no s'ha fet cap proposició no de llei.

I és que estam cansats de falsedats i mentides, cansats que ens digueu que la crisi s'ha acabat, que la desigualtat social no existeix i que no ens solucioneu els problemes greus que tenim: la doble crisi econòmica que patim, l'estructural i l'espoli fiscal a què ens sotmet el govern de Madrid, el 25% de la població en risc d'exclusió, el fet que només una de cada cinc persones a l'atur pugui trobar feina a curt termini, les persones desnonades de ca seva, els índexs més alts de fracàs escolar. Ens heu suprimit plantilla docent, professorat de suport, hi ha massificació a les aules, falta pressupost per a partides ordinàries als centres per a ajudes de menjador, transport escolar i llibres de text. President, posau fil a l'agulla als problemes que patim i deixau de banda les fòbies personals, que només us interessen a vós i al grupuscle extraparlamentari que us marca l'agenda.

Per acabar, volem agrair al Parlament de Catalunya que defensi la llengua catalana de les agressions que es produeixin a qualsevol punt del domini lingüístic català, ja que els atacs que es produeixen a una part de la llengua, l'afecten en conjunt.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF