Publicitat
Publicitat

CRISI UCRAÏNESA

Guerra de paraules entre Kíev i Moscou

El president interí ucraïnès acusa Moscou de voler provocar la Tercera Guerra Mundial

“Els terroristes hauran d’estar de guàrdia les 24 hores del dia. Els civils no han de témer res”, assegurava ahir el ministre de l’Interior ucraïnès, Arseni Avàkov, mentre confirmava que la segona fase de l’operació antiterrorista estava en marxa. Les forces especials ucraïneses, amb el suport dels blindats de l’exèrcit, van encerclar la ciutat de Slaviansk, el principal bastió pro-rus, per tallar els subministraments i frenar l’arribada d’ajut de l’exterior. Tenen l’ordre de no entrar a la ciutat per evitar víctimes entre la població. Durant tot el dia, van prendre posicions i van aixecar punts de control, creant una zona tampó entre ells i els insurgents. La ciutat de Slaviansk, de 120.000 habitants, està sota el control dels separatistes des de fa més d’una setmana i s’ha convertit en el nucli dur de la insurgència a l’est d’Ucraïna. Els rebels pro-russos controlen diversos edificis, estan fortament armats i, segons els experts, n’hi ha que han demostrat tenir una bona preparació militar. “No ens rendirem”, declaraven els insurgents.

En un altre gir preocupant de la crisi, set observadors internacionals de l’OSCE (l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) van ser retinguts per un grup de rebels pro-russos armats a l’est del país. Els van aturar en un control insurgent quan viatjaven en autobús i estan retinguts a la ciutat de Sloviansk. El govern tracta de negociar-ne l’alliberament, però els captors acusen el grup d’amagar un espia entre ells. Al vehicle també hi viatjaven cinc membres de les forces armades ucraïneses i el xòfer de l’expedició. L’OSCE ha desplegat una missió d’obervació a l’est de l’Ucraïna en el marc dels Acords de Ginebra, que no s’estan respectant.

La tensió també va arribar al sud del país, a la ciutat portuària d’Odessa, on hi ha una minoria russòfona. Un desconegut va llançar una granada des d’un cotxe en marxa contra un dels controls de carretera que, en aquest cas, han aixecat grups nacionalistes per evitar l’arribada a la ciutat d’activistes pro-russos. Set persones van resultar ferides.

Enmig d’aquesta confrontació, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, va aixecar el to i va acusar Rússia de voler provocar un conflicte internacional. “El món encara no ha oblidat la Segona Guerra Mundial, però Rússia ja vol començar la tercera”, va dir durant la reunió del consell de ministres. Iatseniuk va acusar Moscou de voler ocupar Ucraïna “políticament i militarment” i així sabotejar les eleccions presidencials previstes pel 25 de maig. El primer ministre va fer una crida a la comunitat internacional a unir-se contra l’agressió.

Amenaces i sancions

El president nord-americà, Barack Obama, va tornar a engegar ahir la maquinària de la diplomàcia internacional. Obama es va posar en contacte per videoconferència amb els seus homòlegs d’Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia per estudiar possibles respostes a l’última escalada russa. Segons la Casa Blanca, “els líders estan d’acord per treballar junts i coordinar els passos necessaris, a través del G-7 i de la UE, que obligui Rússia a assumir els costos” d’aquest desafiament. Fins ara, Occident ha imposat sancions individuals, però encara no ha tocat sectors clau per a l’economia russa com ara el petroli. Europeus i nord-americans pactaven ahir una nova entesa per aprovar una altra tanda de sancions.

En roda de premsa des de Corea del Sud, on és de viatge oficial, Barack Obama admetia, però, que encara es guarda “algunes fletxes al buirac per si la situació sobre el terreny es deteriora” encara més. Rússia ha començat a patir les conseqüències de la crisi. L’agència de qualificació Standard & Poor’s va rebaixar ahir la seva nota per a la debilitada economia russa pels riscos i les tensions geopolítiques que provoca la crisi d’Ucraïna.

Des de Rússia, el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va respondre a aquesta última guerra de paraules amenaçant les autoritats de Kíev. “Estan lliurant una guerra contra la seva gent. És un crim sagnant i els que han empès l’exèrcit a fer això ho pagaran, n’estic segur, davant els tribunals”, advertia Lavrov en referència als cinc insurgents que dijous van morir a Slaviansk durant l’avanç de les forces de l’ordre.

A les fronteres ucraïneses la tensió també és màxima. El ministre de Defensa, Mijailo Kovel, va dir que les tropes russes són a tan sols un quilòmetre de la línia de demarcació. Si creuen la frontera, va declarar, “les nostres forces armades estan preparades per respondre a qualsevol agressió”.

L’exèrcit rus ha llançat una altra campanya de maniobres militars a la frontera per respondre a l’operació “antiterrorista” que el govern ucraïnès va obrir contra els rebels pro-russos de Slovianks. Es calcula que Moscou ha desplegat uns 40.000 homes, que podrien intervenir per “defensar els interessos russos”. L’OTAN i els Estats Units, per la seva banda, també han reforçat la seva presència militar a la frontera occidental ucraïnesa i al mar Negre.