La gàbia de la possessió

A Vallecas, i amb Martino, va començar un exercici de revisió de l’estil del Barça que encara dura

“DDe vegades es fa molt difícil posar la pilota en joc des de la nostra porteria i hem de buscar pilotes llargues”. D’aquesta manera Gerardo Martino mirava de donar respostes a preguntes que no entenia. El seu Barça acabava de golejar el Rayo Vallecano per 0-4 però a la sala de premsa es parlava d’una altra dada: el 54% de possessió que havia tingut l’equip de Paco Jémez, que deixava els blaugranes amb només un 46%. “S’està parlant massa d’aquest tema”, va sortir al pas Víctor Valdés, que entenia que un “nou entrenador” pogués aportar “alguna idea nova”. Alguna idea que replantegés la gestió de la pilota al Barça, elogiada i mal entesa arran de l’èxtasi de l’etapa de Guardiola. Urgia que els jugadors aclarissin que l’estil del club no s’estava perdent. Que la idea de joc, la manera de fer, era la mateixa que havia portat títols anys enrere. “Potser sí que amb pressions altes dels rivals juguem més directes, però estem obtenint bons resultats”, va ampliar Pedro, un dels golejadors d’aquell dia.

Allò era al 2013, però dos anys més tard, i ja sota la direcció de Luis Enrique, l’enfrontament contra el mateix rival madrileny va tornar a posar el tema damunt la taula. El tècnic asturià, pragmàtic i contundent, va deixar clar que contra determinats rivals, i el Rayo de Jémez ho era, no li importava perdre la possessió. “La possessió no és un mitjà, és un fi. Contra altres equips sí que patiria, però contra el Rayo, el Celta o el Bayern busco el resultat”, va arribar a afirmar l’asturià.

Cada cop que s’acosta un partit contra el Rayo (avui a les 20.45 h, Movistar Partidazo) ressorgeix la necessitat de posar la lupa en la gestió de la pilota del Barça. Volum de possessió, percentatge de passades llargues. Xifres fredes que pocs cops expliquen què està fent el rival per condicionar els blaugranes, per què l’equip té més o menys la pilota, o en quines zones busca tenir-la. La temporada passada, preguntat per l’ARA, Ernesto Valverde ja va haver d’explicar que les pressions altes s’havien sofisticat de tal manera que la majoria d’equips s’igualaven cada cop que iniciava jugada Ter Stegen. Jugar la pilota al darrere era assumir un excés de risc, depèn de com. Tot i així, el Barça és el tercer equip de la Lliga que més passades fa al primer terç del camp, amb més de 90 per partit en els primers 30 metres. Té un 94,5% d’eficàcia. El Betis, per exemple, que combina unes 20 passades més en aquesta parcel·la, comet més errades.

Els últims anys també s’ha consolidat la sensació que l’equip juga més en llarg que abans, però estadísticament no hi ha dades que ho confirmin. De fet, enguany és la temporada que menys passades llargues s’estan enviant (49). És cert que encara no s’ha completat la primera volta -que permetria treure conclusions més ajustades després d’haver-se enfrontat amb tots els rivals almenys una vegada-, però l’equip està insinuant una tendència interessant a recuperar xifres anteriors. Beneficiat per la presència d’Arthur a l’onze (en els últims partits només ha fallat el 5% de les més de 360 passades intentades) i amb un extrem del perfil combinatiu com Coutinho, el Barça ha tornat a xifres superiors a les 700 passades per partit, un volum que no obtenia des de la temporada de Tito Vilanova, quan va arribar al màxim de 752 per partit. Van ser les mateixes que en la tercera temporada de Guardiola, que és l’any que marca el màxim de possessió: 67,4%. Pràcticament un atac-i-gol.

“El nostre estil està molt definit i gira al voltant de la possessió, però això ens ha de servir per fer ocasions i que no ens en generin. Així serem dominadors. No s’ha de confondre tenir la possessió amb el fet de dominar el partit perquè, a vegades, un altre equip, amb el 30% de possessió, pot guanyar 5-0, i és el que haurà dominat”, valorava ahir Valverde. I la veritat és que la possessió s’ha convertit en un premi simbòlic per a l’afició culer, que de vegades no valora tant la intenció ofensiva de l’equip com la voluntat de recrear-se en les passades. En l’única derrota d’aquesta temporada a Leganés, per exemple, l’equip va dominar amb més del 78% de possessió, però no va ser capaç de xutar més cops a porteria que el rival. ¿De què serveix tenir la pilota si no és per atacar més que l’adversari? Respondre-ho a la primera, amb tot, tampoc seria just perquè obviaria el que condiciona el joc del Barça: el que vol fer el rival. I el Leganés, aquell dia, va exagerar el replegament per eliminar qualsevol espai. El Barça és, amb diferència, l’equip de la Lliga que menys passades directes filtra a l’últim terç: un 7,26% (segons dades de Fútbol Avanzado ), per culpa del plantejament defensiu dels adversaris.

Al final tot són qüestions que condicionen el debat sobre la possessió, que sovint queda en la superfície i pocs cops parla del ritme de circulació de la pilota, la direccionalitat de la passada, la localització de la possessió o la mobilitat dels jugadors sense pilota. Tampoc mira amb prou atenció els rivals, que són els que, després d’anys de veure’s passius sense pilota, ara volen fer mal al Barça amb plantejaments que l’incomoden en la passada. Probablement és el que buscarà fer Míchel i el Rayo. Perquè se la juguen. Perquè les dimensions de Vallecas afavoreixen fer-ho. I perquè és un estadi on s’avalua amb lupa cada tiqui i cada taca.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF