TOT COSTA

Qatar: no però sí

Després que l’assemblea de compromissaris del Barça ratifiqués fa quinze dies el patrocini principal de Qatar per al que queda de temporada, aquesta setmana hem sabut a través de diverses informacions que molt probablement l’emirat no continuarà al pit de la samarreta blaugrana el curs vinent. Respectant totes les opinions, i entenent tots els arguments en contra de Qatar, que en té uns quants i de greus, personalment no em genera cap conflicte ètic un cop ja portem publicitat a la samarreta. Però sí que em molesta que no ens expliquin clarament els motius de decisions que són material sensible.

Ho dic perquè en els últims mesos he sentit el president Bartomeu dir que estaven sensibilitzats amb la resposta negativa d’un sector de la massa social a la vinculació del club amb l’emirat i, poc després, allargar el contracte un any més. I en l’última assemblea va afirmar que prenia nota d’una votació en què el 60% de compromissaris es van manifestar a favor de Qatar i un 31% en contra. ¿Però Qatar deixarà de ser el patrocinador principal per la sensibilització popular? No.

Aquest és el problema, el mateix que ha tingut la directiva de Josep Maria Bartomeu -i abans la de Sandro Rosell- en altres situacions de compromís. Pren una decisió però li costa defensar-la amb valentia. Sí però no. Qatar no repetirà al pit de la samarreta perquè no estan disposats a pagar els 60 milions per temporada que necessita el Barça. De fet, si no s’haguessin passat de frenada fa un any exigint augmentar el contracte que havia emparaulat el llavors vicepresident econòmic Javier Faus abans de les eleccions del 2015, ara no ens estaríem fent aquest plantejament perquè Qatar continuaria com a principal patrocinador i, de passada, ens hauríem estalviat el patrocini low cost d’aquest curs.

El patrocinador canviarà, si no hi ha un daltabaix, perquè el Barça n’ha trobat un altre que paga més. No perquè sigui una marca neta de relacions amb el jihadisme. És una decisió empresarial i punt. I així s’hauria d’explicar. I a partir d’aquí, els socis tindran una altra assemblea per acceptar-la o tombar-la.

Mireu fins a quin punt és una decisió econòmica -que, a més, em sembla lògica- que des de la directiva ja avisen que, si Qatar surt de la samarreta, no volen que deixi el club. L’emirat no vol pagar 60 milions a l’any, però potser sí que en voldrà pagar 30 -com ara- per posar el cognom al nou Palau o batejar l’Espai Barça quan sigui una realitat. Tot és qüestió de calés. Ara que la massa salarial ofega, jo el que vull és que renovin Messi. Si m’ho expliquessin de cara, cap problema.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF