Montoro ven fum als ajuntaments que volen reinvertir el superàvit

PalmaQue els ajuntaments podran invertir el superàvit del 2017 durant els dos anys vinents és cert. Que això, per a ells, ja era possible abans de la reunió de dilluns passat, també.

Llavors, quin ha estat el compromís que tant ha alegrat els batles d’arreu de l’Estat, entre els quals hi ha els de Balears? Que d’aquí a menys de dues setmanes es farà una normativa que permetrà invertir els romanents d’un any durant els dos anys següents sense necessitat d’aprovar la Llei de pressupostos.

És a dir, allò que ja estava previst continuarà igual gràcies a un pedaç normatiu. Més enllà d’això, Cristóbal Montoro assegurà a la roda de premsa que, tot i l’esforç dels municipis, no preveia modificar cap llei.

Fins ara, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local imposa un màxim de dèficit públic i de deute, i una regla que estableix el sostre de despesa. Una esmena als pressupostos generals del 2017, presentada a petició de la FEMP i amb el suport del PP, el PSOE, Unidos Podemos i Ciudadanos, va permetre que els romanents del 2016 es poguessin reinvertir durant dos anys, cosa que no estava prevista. L’esmena en qüestió tenia l’objectiu de modificar la Disposició Addicional 92 per tal que els consistoris poguessin completar la tramitació i execució de les inversions que es fessin amb el superàvit del 2016, el 2017 i el 2018. Això és exactament el que s’ha previst ara, per a un any posterior i a través d’un decret, ja que no hi ha una llei pressupostària a l’horitzó.

Del 2016 al 2017, el romanent global dels municipis va augmentar aproximadament 100 milions d’euros. Aquesta és, aproximadament, la xifra que es preveu que el Ministeri d’Hisenda desbloquegi pequè es puguin fer reinversions durant dos anys consecutius.

“És cert que es fa una petita passa però el gest és del tot decebedor”, declara el president de la Federació d’Entitats Locals de Balears, Joan Carles Verd. “La reinversió dels estalvis permet als ajuntaments millorar instal·lacions, crear llocs de feina, fer noves contractacions”, afegeix. “Una de les grans mancances que hem donat a conèixer aquesta setmana és a la plantilla de policies locals. Tenim els doblers però no els podem contractar, i a Balears hem comptabilitzat un dèficit de 400 agents”.

El president de la FELIB assenyala que les administracions locals són les més complidores de l’Estat. Actualment, el superàvit de l’Estat és de 31.000 milions d’euros, i a les Illes Balears, de 500 milions. Però ara, per primera vegada, un decret llei permetrà actuar de manera específica en la reinversió del superàvit acumulat.

Noves inversions

Un altre dels compromisos que ha signat el ministre Montoro aquesta setmana consisteix a ampliar el llistat d’àrees de reinversió. La normativa diu que han de ser inversions financerament sostenibles.

El conjunt de municipis s’ha compromès a elaborar un llistat de matèries que s’han de tenir en consideració, com ara les infraestructures educatives, socials, culturals, esportives i la protecció o la seguretat ciutadana, entre d’altres.

Aquesta és, precisament, l’esperança a la qual s’aferren els municipis de les Illes.

“Hem de veure la redacció del decret per decidir si ens han pres el pèl o no”, declara el batle de’Alcúdia. Amb més de 56 milions agafant pols en un compte bancari, aquest municipi veu com una “petita passa” el fet de poder invertir el romanent del 2017 en alguna activitat que vagi més enllà del finançament sostenible.

“Ens agradaria fer contractacions de personal administratiu i de Policia Local, ja que a Alcúdia, encara que la població s’ha duplicat, la plantilla és la mateixa des de fa deu anys”, explica Mir. D’altra banda, si el decret permetés altres tipus d’inversió, es prioritzaria la construcció de naus al polígon -“ara mateix no en tenim cap i els estris i els vehicles són al carrer”-, o bé les inversions en clavagueram. “Tenim molta feina a fer”, afegeix.

La Policia Local també és una prioritat per a l’Ajuntament d’Eivissa. “Quan els veïns es queixen que no hi ha efectius jo no els puc explicar la regla de despesa”, es queixa el batle, Rafael Ruiz.

El primer edil d’Eivissa es mostra escèptic davant els compromisos de Montoro, qui, recorda, “ens exigeix als ajuntaments el que ell no és capaç de complir”.

L’Ajuntament d’Eivissa pot presumir de deute zero ja al mes d’abril. A partir d’aquí, tot el que genera i no pot reinvertir es va acumulant com a romanent mentre la ciutat continua sense cobrir moltes mancances.

Ruiz desconfia de la reunió amb el ministre, que fa molts mesos que els ajuntaments demanaven, perquè es produeix just abans d’una convocatòria multitudinària de batles. A més “la maquinària del PP”, ha fet creure que podran disposar de tot el romanent, quan en realitat només serà el del 2017.

Així doncs, l’esperança és que es “relaxin” les inversions en infraestructures. Tanmateix, segons el batle d’Eivissa, “això és peccata minuta si tenim en compte la nostra petició real”.

ROMANENTS GLOBALS

31.000

A escala estatal, els ajuntaments han acumulat 31.000 milions d’euros en els bancs que, de moment, continuen sense poder tocar

500

Milions d’euros és la xifra aproximada dels municipis de Balears, que cada any augmenta gairebé 100 milions respecte de l’anterior