TRANSPORT

Objectiu 2040: avions elèctrics

Noruega, on ja es venen més cotxes elèctrics i híbrids que de benzina i dièsel, es fixa ara en el transport aeri

A Noruega, la revolució elèctrica ja és una realitat. L’any passat les noves matriculacions de cotxes híbrids i elèctrics van superar per primer cop les dels dièsel i gasolina. I ara el país també vol liderar la transformació de l’aviació. El seu objectiu és que tots els vols de curta durada operats per aerolínies noruegues siguin elèctrics el 2040. Una fita amb la qual es proposa erradicar per complet l’ús dels combustibles fòssils dins del seu territori.

La idea és que totes les rutes de menys d’una hora i mitja de durada -com les domèstiques i les escadinaves- es duguin a terme amb avions elèctrics, segons va concretar fa uns dies Dag Falk-Petersen, director executiu d’Avinor, l’operador estatal que gestiona els aeroports del país. Per aconseguir-ho, Noruega es compromet a participar en el desenvolupament de les noves tecnologies que ho faran possible. Entre altres coses, Avinor es planteja convocar un concurs per provar una petita nau elèctrica de 19 places a partir del 2025.

Ja se sap que, en termes d’inversió, els començaments sempre són costosos. Però, un cop assolits, aquest tipus de vols podrien resultar més barats, a més d’acabar amb les emissions i reduir considerablement la contaminació acústica a les zones pròximes als aeroports.

Les grans aeronàutiques fa temps que estan explorant la tecnologia. L’any 2015 Airbus va realitzar el primer vol amb un petit avió elèctric sobre el canal de la Mànega. I, més recentment, s’ha aliat amb Siemens i Rolls-Royce amb l’objectiu de llançar un model híbrid en un parell d’anys. Boeing també participa en un projecte paral·lel que espera tenir llest per al 2022.

Tal com ja va passar amb els cotxes, la transició segurament passarà pels models híbrids, que combinen combustibles fòssils amb bateries elèctriques. En el cas dels avions, el problema de la potència i durada de la bateria es veu agreujat per l’elevat pes que cal suportar.

Però els diferents actors del sector es mostren optimistes. I una de les raons és, precisament, l’èxit que està tenint el transport elèctric a Noruega. Segons dades publicades a començaments de gener, el 52% dels cotxes que es van vendre el 2017 van ser híbrids (31%) o elèctrics (21%). Amb tot, Noruega és, amb diferència, el país del món amb més cotxes d’aquest tipus i està ben encaminada cap a la total eliminació de la venda de cotxes contaminants prevista per al 2025.

El cert és que el canvi ha sigut molt més ràpid del que es pensava. En tan sols cinc anys, les matriculacions de motors dièsel han caigut del 64% del total l’any 2012 al 23% de l’any passat. Ara fabricants especialitzats com Tesla són els que encapçalen les vendes.

Alguns diuen que l’alt poder adquisitiu dels noruecs pot ser una de les raons del canvi. Però no és l’única, ni tampoc la principal. L’èxit es deu, més aviat, a la política impositiva, que en els últims anys ha incentivat de moltes maneres els models menys contaminants.

Incentius fiscals

Els compradors no paguen cap taxa d’importació i tampoc l’IVA. A més, un cop adquirit el vehicle, no cal omplir el dipòsit de benzina, sinó tan sols endollar-lo a l’electricitat, que, si es fa als carregadors que hi ha distribuïts pel carrer, és totalment gratuïta. També surt gratis aparcar i, fins i tot, els peatges i els ferris que cal prendre sovint per passar d’una illa a una altra.

Però l’aposta del país nòrdic no se cenyeix només al terreny dels cotxes i els avions. També s’ha començat a explorar la transformació elèctrica del transport marítim. En un país ple de fiords i una geografia esquitxada d’illes, no es podrien anular del tot les emissions si els vaixells seguissin utilitzant petroli.

A més, gairebé tota l’electricitat que es consumeix és hidroelèctrica i, per tant, renovable. Una circumstància que fa que el tan desitjat futur verd sigui encara més realista.

Potència petroliera

Però l’escena no és perfecta. Els esforços ecològics de la nació escandinava contrasten amb el seu estatus de potència gasística i petroliera; la primera, de fet, de l’Europa Occidental. Fa només unes setmanes els tribunals del país van donar l’esquena a les organitzacions mediambientals, que havien denunciat l’estat per obrir noves i perilloses prospeccions petrolieres a l’Àrtic.

Amb tot, la fita del cotxe elèctric no fa més que reforçar la doble cara d’un país que, dins del seu territori, avança cap a una atmosfera més neta. Però, al mateix temps, contamina a la resta del món.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF