COST DE LA VIDA

Balears: hipoteca cara, sou baix

El preu del sòl i la precarietat laboral fan de les Illes un dels pitjors llocs per comprar-hi un habitatge

Si a algú li agrada patir per arribar a final de mes, sens dubte la millor opció és comprar un habitatge a Balears. Els salaris baixos (108 euros menys al mes que la mitjana estatal, segons l’Institut Nacional d’Estadística) que es paguen a les Illes i l’altíssim preu del sòl, marcat per l’interès de milions d’europeus a adquirir-hi propietats, són una combinació que pesa com una llosa sobre els locals, que es veuen obligats a destinar pràcticament el 40% del sou a pagar la hipoteca, segons dades del Col·legi de registradors.

Només Madrid, amb el 40,3% d’esforç salarial, supera les Balears pel que fa a aquesta comparativa. La diferència és que, amb un percentatge de sou gairebé idèntic dedicat a pagar la compra de l’habitatge, els madrilenys poden pagar de mitjana 908 euros, mentre que a Balears la quota mitjana és ‘només’ de 685 euros. Al País Basc també abonen una quota elevada, de 604€, però com que són més altes les retribucions, això només suposa el 27% del sou, 12 punts menys que a Balears.

A l’altre extrem de la quota mitjana es troben Extremadura, on els particulars paguen 352 euros de quota mensual, i Múrcia, amb 388€. La mitjana de l’Estat és de 553€, la qual cosa significa un 29,3% dels ingressos disponibles.

El mercat s’anima

Tot i aquest panorama complicat pel que fa al preu del sòl balear respecte de l’Estat, la realitat és que el cost de comprar un habitatge avui no és el mateix que fa 7 o 8 anys. Els preus poden haver baixat, segons la zona, fins a un 40%. Això, unit als primers indicadors de millora, encara que molt lenta, de l’ocupació, es comença a notar en les compravendes. “Hi ha dos elements importants. El preu dels doblers fa molt atractius els productes hipotecaris i el sector bancari ha acabat la seva reestructuració, això provoca per primera vegada una situació de calma, després d’anys molt complicats”, expliquen des del departament hipotecari de BMN.

El fet és que fins ara el mercat estranger era l’únic que animava el sector hipotecari, però des de fa uns mesos es pot parlar d’una certa recuperació. “Encara parlam d’un nombre d’hipoteques molt petit, però sens dubte és un símptoma clar del final de la caiguda i del principi d’una recuperació que sabem que serà lenta”, asseguren.

Les entitats han adaptat els productes al màxim per arribar al major nombre de clients. Segons BMN, “ara mateix si s’observen les oficines bancàries, estan plenes d’ofertes. Volem i necessitam atorgar crèdits i, per tant, no és cert que hi hagi reticències. Els clients comencen a tornar a visitar el banc per demanar un crèdit i això és important”.

A més, fonts de BMN destaquen que “hi ha fins i tot productes pensats per a aquells que no vulguin patir si puja l’euríbor”. Després de “7 llargs anys”, el mercat hipotecari es desperta.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF