LITERATURA

Els premis Ciutat de Manacor, presentats

‘Mentre el llop encara aleni’, ‘L’ofici i el do’, ‘Menors’ i ‘Rai’ són les obres guanyadores de l’edició de 2014

Cada any que passa, els premis literaris Ciutat de Manacor -de novel·la, assaig, teatre i poesia- es consoliden un poc més com una alternativa de prestigi als premis Ciutat de Palma bilingües instaurats pel Partit Popular. Ahir es varen presentar, en una roda de premsa oferida a la llibreria Món de Llibres, les quatre obres guanyadores de l’edició del 2014: Mentre el llop encara aleni, de Jaume Pons Lladó (guardonada amb el Maria Antònia Oliver de Novel·la); L’ofici i el do, de Jordi Julià (Antoni M. Alcover d’Assaig); Menors, d’Octavi Egea (Jaume Vidal Alcover de Teatre), i Rai, de Rosa Maria Arrazola (Miquel Àngel Riera de Poesia). A l’acte, hi assistiren els quatre autors i el llibreter i editor Fausto Puerto, a més del batle, Antoni Pastor. Pastor va afirmar que, tot i ser encara jove, el premi Ciutat de Manacor “ja és una aposta guanyadora a favor de la cultura”. També va dir que, “després de dotze anys de batlia, els premis seran una de les coses que quedaran”.

Amb Mentre el llop encara aleni, Jaume Pons Lladó (Binissalem, 1965) debuta en la narrativa de ficció. Pons Lladó destacà que, “per a un escriptor novell que no és conegut”, és difícil trobar editor i que, en aquest sentit, aquest premi l’ha “salvat”. Ambientada en la Mallorca del darrer quart del segle XVI, la novel·la és voluminosa, poc més de sis-centes pàgines, i està protagonitzada per un esclau, Benet Cristià, àlies Bord d’Alfàbia, que s’escapa per assolir la llibertat enmig d’un conflicte entre bàndols de nobles. Entre els personatges, hi ha representat tot l’espectre social de l’època: cavallers, bandolers, contrabandistes, advocats... Diu l’autor que aquell món era “d’una violència extrema, cosa que romp el clixé de l’Illa de la Calma”. Afegeix que “pràcticament tots els personatges principals són històrics”, i que ha volgut mostrar aquell món de conflictes i baixes passions des del punt de vista “dels que sofreixen”.

El professor universitari Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és un dels autors més prolífics de l’actual literatura catalana. La seva bibliografia està formada per més d’una desena de llibres de poesia i per una quantitat remarcable d’estudis literaris. A L’ofici i el do, analitza el ric panorama de la cultura catalana de principis del segle XX, on convivien idees molt contraposades sobre la creació literària (clàssiques, romàntiques i contemporànies). Fent servir els instruments de la crítica comparatista, Julià se centra en l’obra i la trajectòria d’alguns dels poetes i narradors de més renom: Víctor Català, Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Josep Carner… Julià va assenyalar que el premi Ciutat de Manacor “és l’únic guardó en tot el domini lingüístic que conté tots els gèneres literaris”, cosa que és “un mèrit, sobretot en un moment de crisi econòmica i crisi cultural”. Julià també va criticar l’arraconament “que pateix el gènere de l’assaig” i el fet que, cada vegada més, “els escriptors siguin tractats només com a productes per les mateixes editorials”. A l’hora de resumir els objectius del seu assaig, va apuntar a “la necessitat que hi ha en la cultura catalana, a principis del XXI, de rellegir els clàssics de principis del XX per veure si encara continuen essent vàlids”.

‘Menors’, breu i intensa

El currículum creatiu d’Octavi Egea (Barcelona, 1946) és d’un eclecticisme molt considerable. Narrador, dramaturg, llibretista de comèdia musical, guionista televisiu i cinematogràfic, i adaptador de musicals, Egea ofereix, a l’obra Menors, un retrat en cru d’un cert tipus d’adolescent actual, centrant-se sobretot en la seva relació amb el sexe, marcada en ocasions per l’impacte de les noves tecnologies. Egea va qualificar l’obra de “breu i intensa”, i va destacar que tot el que hi explica “està extret de situacions reals”. Sobretot s’ha inspirat en un succés de “fa set anys, quan va començar a córrer un vídeo gravat en mòbil d’un grup de nois i noies mantenint relacions sexuals”. Diu Egea que, “en una primera versió de l’obra, hi havia personatges adults que valoraven el comportament dels nanos”, però finalment els va eliminar perquè “volia que fossin els mateixos espectadors que reflexionassin sobre el que veuen”.

Rai és el tercer llibre de poemes de l’artista plàstica Rosa M. Arrazola i Díaz (Barcelona, 1969), tot i que també ha publicat diverses plaquettes, sovint autoeditades. Arrazola va definir el seu llibre com “un viatge de l’ànima al cos, un llibre que parla del dolor i de l’amor”. També el va comparar amb les seves obres anteriors i en va dir que, en aquesta, havia cercat “un llenguatge més sintètic, epigràfic i depurat, amb continus canvis de ritme”. Arrazola diu que, si hi parla del dolor, és perquè el va escriure durant un període de malaltia, “quan el dolor era dins el meu cos”. Això diuen els dos versos d’un dels poemes més breus del volum, titulat Funàmbula : “Em desequilibres. Ergo, em cals”. A partir d’avui, els lectors podran trobar totes quatre obres a les llibreries.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF