La Sorbona obre les portes a les Illes Balears

La setmana que ve es realitzarà un congrés a París que n'analitza la història i cultura

La Sorbona de París és una de les universitats més antigues i mítiques del món. Aquesta aurèola tan llustrosa fa que tot el que hi té lloc sembli especialment important, meritori i digne d'atenció. Si això és així, les Illes Balears estan d'enhorabona, perquè seran les protagonistes d'un intensiu congrés que s'hi durà a terme els pròxims dies 4 i 5 d'octubre.

Les jornades, que porten per títol genèric Les Îles Baléares: littérature, langue, histoire, arts, han estat organitzades per l'Association Française de Catalanistes (AFC) i pel Centre de Recherches Interdisciplinaries sur les Mondes ibériques contemporains (CRIMIC). L'objectiu principal serà oferir una exhaustiva panoràmica sobre les diferents cares de la realitat històrica i cultural illenques, centrant-se en els seus vessants creatius i en les seves múltiples singularitats identitàries.

Tal com reconeix Monique Güell, la coordinadora de l'esdeveniment, "la realitat balear no és gaire coneguda a França. Per això aquesta és una bona ocasió per presentar el passat i el present de les Illes i per explorar els seus vincles amb Catalunya i el País Valencià". Güell vol deixar clar que si el congrés es realitza ara "no és a causa de cap conjuntura sociopolítica, sinó perquè estam convençuts que les Illes Balears tenen molt d'atractiu per a un públic d'estudiants francesos interessats en tot el que té a veure amb els Països Catalans". Tot i que el congrés servirà per posar les Illes en el mapa acadèmic de França, els organitzadors han rebut ajudes de l'Institut Ramon Llull i de la delegació de la Generalitat de Catalunya a França, però no han obtingut el suport de cap institució balear.

Un programa atapeït i molt ric

L'eivissenc Isidor Marí, president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, pronunciarà la conferència inaugural amb el tema Identitats a les Balears: entre el mirall calidoscòpic i la mirada dels altres . I el catedràtic de Literatura Catalana de la UIB, Damià Pons, farà la clausura amb un repàs del desenvolupament de la cultura a les Balears del segle XX. Entremig, una desena de ponències, taules rodones i debats configuraran un mosaic tan ampli com variat. Alguns plats forts seran la intervenció de David Ginard sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la ponència de Jesús Revelles sobre El lideratge balear de la tradició iberista catalana . El congrés també mira al present i inclou una ponència sobre el grup Antònia Font, a càrrec de Michel Martínez, de la Universitat de Toulouse I-Capitole, i una altra sobre l'obra teatral Acorar , a càrrec de Fabrice Corrons, de la Universitat de Toulouse-le Mirail.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF