PREMIS CIUTAT DE PALMA
Cultura 20/01/2018

“L’evolució del mapa teatral d’una ciutat es mou en paral·lel a la seva història”

L’arquitecte Guillem Aloy ha guanyat el premi Ciutat de Palma d’investigació

Margalida Mateu
3 min
Espai escènic desaparegut
 Espai escènic en actiu
 Espai escènic canviat d’ús  L’arquitecte guanyador de la beca d’investigació, Guillem Aloy.

Palma“L’evolució del mapa teatral d’una ciutat es mou en paral·lel a la seva història”, relata l’arquitecte Guillem Aloy Bibiloni, guanyador del premi de la categoria d’investigació dels Ciutat de Palma pel projecte Atles d’arquitectura teatral a Palma. Ciutat, arquitectura i espai escènic.

Aloy fa en aquest projecte una radiografia dels teatres i espais escènics de Palma en un sentit ampli, des dels teatres “que tots tenim en ment, a la italiana”, fins a centres de representacions d’associacions obreres, catòliques o entitats ciutadanes des de principi del segle XX fins a l’actualitat. En total reuneix 83 espais escènics de la ciutat. “Alguns ja han desaparegut o estan tancats”, explica Aloy. Posa com a exemple “el cas del Teatre Líric, que era un dels més emblemàtics i que estava situat on ara hi ha l’Hort del Rei. Precisament enguany fa 50 anys que es va esbucar”, afegeix Aloy, que l’ha pogut estudiar i ha trobat plànols i imatges que ho certifiquen. El Teatre Líric va ser inaugurat l’any 1900 i s’esbucà el 1968.

Guillem Aloy és arquitecte, ha fet feina a Barcelona i Brussel·les i encara no fa un mes que ha tornat a Palma per instal·lar-s’hi.

Aloy creu que hi ha hagut “una institucionalització dels espais teatrals, com per exemple el teatre Principal de Palma, el Catalina Valls, el teatre Mar i Terra i el teatre Xesc Forteza. Ara bé, també hi ha un petit moviment de nous espais escènics que han nascut fa poc, com poden ser la sala Trampa Teatre, la Casa Planas i la Sala Delirious, entre altres, que ofereixen una escena més alternativa i autofinançada.

S’ha de remarcar “el pes que tingueren els espais teatrals d’associacions veïnals i obreres a Palma i també parroquials. Ara sembla que tot això s’ha esvaït per donar pas a la institucionalització dels espais escènics”, comenta Guillem Aloy.

Així mateix, l’arquitecte analitza la història d’un dels edificis més majestuosos de la Ciutat, l’Auditòrium de Palma, promogut per la família Ferragut. L’estudiós investiga també els espais creats per les classes populars i La Casa del Poble, “un lloc teatral de referència que va ser creat per Joan March per guanyar-se el favor dels obrers”.

La beca d’investigació que atorga l’Ajuntament de Palma està dotada amb 6.000 euros. El jurat ha valorat “la contribució d’Aloy a l’estudi del fet teatral a Palma, establint una relació entre l’arquitectura dels espais escènics, la trama urbana i la memòria de la ciutat”. L’arquitecte té, a partir d’ara, dos anys per investigar i estudiar els 83 espais escènics que ha detectat.

Amb la investigació, l’autor pretén elaborar una cartografia històrica i contemporània dels teatres a Palma que abasti les dimensions urbana, arquitectònica i escènica del lloc teatral. També vol fer un estudi exhaustiu de l’edifici teatral: els seus agents i arquitectes, i els llocs on es redibuixaran les plantes, els alçats i les seccions dels teatres.

Guillem Aloy és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (2007) i candidat a doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura per la mateixa universitat. L’arquitectura de l’espai escènic ha estat una constant dins la seva activitat com a tema d’investigació i com a projecte arquitectònic. Ha fet la reforma dels espais escènics del Mercat de les Flors de Barcelona per adequar-los al Centre de Dansa Contemporània (2008- 2013) i va guanyar el primer premi del concurs públic per a la reforma i l’ampliació de l’Auditori de Felanitx (2009-2010) a Mallorca. Actualment, amb l’escenògraf i consultor escènic Jean-Guy Lecat, desenvolupa el projecte d’un teatre efímer per al Festival de Teatre d’Avinyó.

stats