Cultura 21/01/2018

#Comviure amb el premi Ciutat de Palma de teatre

La peça experimental ha estat reconeguda

M. Mateu
2 min
Clara Ingold, Joan Fullana, Joan Tomàs, Aina Frau, Esther López, José Artero i Bàrbara Ferrer, premiats per la peça de tetera #Comviure.

PalmaL’obra experimental de teatre #Comviure és el premi Ciutat de Palma d’arts escèniques 2018. Segons un dels directors, Joan Fullana, “és la primera vegada que els Ciutat de Palma premien una obra que no és d’escriptura dramàtica, sinó de posada en escena. Em sembla un encert perquè en aquest cas és un projecte real i escenificat, i de l’altra manera es premia un text literari que no ha estat duit a escena”.

A més, Fullana recalca que “em fa especial il·lusió haver guanyat amb aquest projecte, perquè és un premi a tot l’equip, a l’esforç d’haver muntat un espectacle avui dia, tal com estan les coses”. A més, subratlla que l’ha “fet amb vuit actors i que puc defugir de la condemna d’haver d’escriure sempre sols per a dos intèrprets, perquè mai hi ha doblers per a més”.

#Comviure és un experiment teatral de nous llenguatges escènics, una obra de Diego Ingold i Joan Fullana i Joan Tomás Martínez en coproducció amb el teatre Principal de Palma, amb la peculiaritat que l’espai escènic és una casa particular i sols hi caben 15 espectadors.

“A #Comviure proposam una experiència diferent i una nova manera de relacionar-nos amb l’espectador”, apunta Fullana. Els intèrprets són Aina Frau, Maria Bauçà, Clara Ingold, Esther López, José Artero, Diego Ingold, Joan Fullana i Joan Tomàs Martínez.

La dotació del premi és de 6.000 euros, i el jurat, format per la programadora de la Sala Beckett de Barcelona, Aina Tur; el dramaturg i filòleg Josep Ramon Cerdà, i l’actriu Caterina Alorda, ha valorat, “sobretot, la qualitat dels elements artístics i la capacitat de projecció de l’obra cap a públics fora de Palma”.

Les dificultats per accedir a un habitatge digne han generat un seguit de maneres de conviure en un habitatge i d’interrelació humana. #Comviure convida a pensar sobre això i el model turístic, l’estat del benestar, la pobresa, la memòria, la por a la solitud, la influència de les xarxes socials, la gentrificació i la dictadura de la felicitat. És una proposta escènica radical, íntima i propera que fuig del teatre com a convenció i s’acosta a la vida.

stats