“Les TIC han suposat, per a la llengua de signes, el que la impremta fou per a l’escriptura”

PalmaAquest cap de setmana segurament has fet plans per sortir amb els amics a gaudir d’un concert de música en directe. O potser vols passar-hi una estona en un bar, per contar com us ha anat la setmana. Tal volta hagis compra’t entrades per anar al teatre o al cinema, per veure-hi la darrera estrena que hi ha a la cartellera. I qui sap, potser també has decidit anar al Film Sign Mallorca, el primer festival de curtmetratges en llengua de signes que se celebra a les Illes Balears. Serà avui horabaixa, a partir de les 16 h al teatre Xesc Forteza de Palma , tot i que aquest dematí ja s’ha iniciat la mostra amb la impartició de tallers d’iniciació al curtmetratge i es projectaran 15 pel·lícules produïdes i creades per professionals del món audiovisual de sords.

El artífex d’aquesta iniciativa sense precedents a l’Arxipèlag balear és José Luis García. Ell és un amant de la fotografia, ha realtizat diverses exposicions d’alguns dels seus treballs, molt d’ells dels viatges que ha fet pel món. Ell és sord i ens explica que el principal objectiu d’aquesta mostra no només és permetre l’accès de cinema a les persones sordes, sinó convidar la gent oient a anar al festival per entendre de primera mà com és la cultura de la gent sorda que s’expressa en llengua de signes. Un punt de trobada, destaca García, perquè professionals del cinema oients descobreixin les possibilitats artístiques que poden oferir les produccions realitzades per sords, a més de trobar-se, també, amb importants actors i actrius de llengua de signes.

A la cultura, innaccessible

Quan s’acabi el Film Sign Mallorca, les persones oients potser decidiran gaudir de pel·lícules en llengua de signes, acudir a una sala de cinema per veure la darrera estrena de cartellera. O potser passar per alguna exposició de fotografia o de pintura sobre algun artista contemporani. Tot això són decisions que, encara avui, a una persona sorda no li passarà pel cap d fer. José Luis García critica que les persones sordes “ens hem d’adaptar a la cultura dels oients perquè tenim barreres per poder gaudir en les les mateixes condicions de la cultura”. No és suficient que, al costat d’un quadre o una fotografia, hi hagi un text que aporti més informació sobre l’artista i l’obra. “No és la notra llengua”, insisteix García, perquè, encara que molts sords puguin saber llegir, no els és suficient per poder entrendre el que s’hi diu. Per aquest motiu, “calen més intèrprets de llengua de signes i també videoguies”.

Només a Palma hi ha més de 200 persones sordes, i a totes les Illes gairebé n‘hi ha 2.500. I en els principals espais d‘art i cultura no hi ha res que sigui accessible per als sords. “Tampoc no hi ha a la fira ARCO de Madrid”, justifica García. En aquest cas, encara queda molt per fer, en l’àmbit estatal, perquè els sords puguin ser espectadors igual que els oients. García afirma “sentir-se com un estranger en la seva pròpia terra”. Amb tot, José Luis explica que les persones sordes adquireixen molts més estímuls alhora de contemplar una obra artística (sigui quina sigui la disciplina) que, potser, una persona oient no acaba absorvint. Per exemple, explica García, als oients, quan els falta el so, sembla que els falti una peça fonamental per entendre les coses; en canvi, “per nosaltres, el so és una cosa relativa”. Alhora d’observar un peça artística, els oients potser també perden alguns codis pel gran bombardeig de consum informatiu que, actualment, es rep a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). No obstant això, aquests suports tecnològics han servit perquè els sords hagin creat punts de trobada, de sinèrgia entre ells. Per difondre les seves opinions, els gustos; i el més important, per interactuar entre ells en diferents punts espacials gràcies, per exemple, a la videotrucada i a les plataformes com Youtube. García diu que “les TIC han suposat, per a la llengua de signes, el que la imprempta va suposar per a l’escriptura”.

Oportunitats

Si més no, el Film Sign Mallorca també servirà per posar sobre la taula les inquietuds dels cineastes sords i per intentar fer un front comú i demanar a les institucions públiques els drets que ha de tenir la comunitat sorda. I és que, per exemple, “a IB3 no existeix cap programació especial per a sords: res”, critica García. A països d’Europa, el que existeix és la programació completa per a sords, i “el que apareix, en un cantó de la pantalla, en un requadre, és l’interpret per als oients”. Un avanç en el món de les comunicacions i la cultura audioviusal que queda lluny del que hi ha aquí. Per tant, encara s’haurà de treballar per poder aconseguir-ho. De moment, l’equip organitzador del festival ja pensa en la segona edició, per reivindicar i visibilitzar així una cultura sorda, ja que la societat els manté silenciats.