Publicitat
Publicitat

TOCAR TERRA

L’agost, temps de melons

Solucions a la francesa

En el govern gal, el tema agrari forma part de l’agenda política

Des de fa dècades França, com la resta de països europeus, veu com la seva agricultura i ramaderia se’n van a mal borràs de manera inexorable. Però, a diferència d’altres estats, a França, els responsables del govern consideren que “la qüestió agrària” és un tema viu de l’agenda política i prenen, amb major o menor eficàcia, mesures diverses, a vegades prou originals. Ara, davant la crisi ramadera, el ministre Stéphane Le Foll ha aconseguit un acord de preus per a la carn de porcí, vacum i llet, que assegura que es pagui al ramader un preu just i per damunt dels costs de producció, i garanteix així el futur de les explotacions. La cosa no acaba aquí: el ministre Manuel Valls es proposa que els organismes públics francesos facin les seves licitacions i compres públiques d’aliments procedents de França. I, per rematar el sarau, el ministre d’Economia, Emmanuel Macron, declara que pagar al ramader un preu per sota dels costs de producció és una pràctica de competència deslleial a eradicar, perquè afecta el lliure mercat. L’ortodòxia neoclàssica feta miques!

La ‘Xylella fastidiosa’

Una variant d’aquest bacteri afecta especialment els olivars

La virulència d’aquest bacteri és important i pot afectar moltes espècies vegetals. La variant detectada a Calàbria, a la zona de Lecce, és especialment activa en els olivars. La transmissió de la malaltia és a través d’insectes i actua bloquejant el pas de la saba i provocant la mort de les plantes. S’ha reaccionat amb rapidesa i contundència amb la finalitat d’aïllar i destruir el brot. De tota manera, un nou contagi a Còrsega, originat per una altra varietat, ha complicat la cosa, en el sentit d’indicar que el brot es podria estendre, amb conseqüències imprevisibles. Les mesures preses fins ara van en el sentit d’evitar el pas de plantes infectades, fins i tot de plantes com el cafè procedents de Sud Amèrica, d’on sembla que ve l’actual contagi.

Vi i cultura popular

Un llibre de Felip Munar explica la història del vi

Vi i cultura popular. Veremar a Mallorca és el llibre que acaba de publicar Felip Munar per explicar la història del vi, des dels seus orígens fins a l’actualitat, en el qual incorpora també cançons, refranys i receptes. Després d’una llarga trajectòria de recerca i divulgació del món de les figueres i les figues, en Felip fa el pas cap als ceps i els pàmpols, sempre al costat d’aquest punt d’unió entre la cultura tradicional i les produccions alimentàries de la terra. Una contribució important a la cultura vitícola i vinícola, en la seva relació amb la cultura popular i sobretot amb el futur, perquè “un país que és capaç de fer els vins que tenim, és un país que veu el futur amb esperançada il·lusió” i que el vi, segons Felip Munar, és alegria, optimisme, felicitat, plaer, festa, gresca, cridòria, animació, entusiasme, eufòria, exultació, goig, gràcia, jovialitat, diversió, jocositat i riure.

Temps de melons

El meló illenc és dolç, de gust suau i molt aromàtic

Les Illes Balears, amb 280 hectàrees dedicades a produir melons, recol·lecten 6.600 tones anuals d’aquesta fruita d’estiu, que s’acosta a una quota de prop del 50% del consum illenc. No és una xifra negligible, que demostra la continuïtat d’una horticultura de proximitat enfocada als productes frescs i de temporada, que ha pogut suportar prou bé la competència de l’allau de productes forans transportats d’arreu del món. El meló illenc és dolç, de gust suau i molt aromàtic. L’àmplia diversitat de varietats cultivades a les Illes és uns prova més de les profundes arrels d’aquest conreu: meló de la mel, blanc, blanc rajat, eriçó, blau, groc, roget, lleig, calapoter, tendral, pinyonet, moscatell... El meló destaca per la seva quantitat d’aigua (80%) i una moderada quantitat de sucre, amb importants quantitats de vitamines i minerals. És una fruita ideal per passar aquests dies de calor i obtenir uns components nutricionals equilibrats.

Comença la verema

S’ha iniciat per a les varietats de Chardonnay i Malvasia

El dia 27 de juliol passat ja es va iniciar la verema de les varietats Chardonnay i Malvasia per a l’elaboració de vins emparats en la Indicació Geogràfica Protegida ‘Vi de la terra d’Eivissa’. La denominació evoluciona bé i es va obrint a nous mercats. L‘any 2014 es varen recollir 223 tones de raïm d’aquesta identificació (el 78% de les quals eren varietats negres), amb una bona evolució de la comercialització tant a les Illes Balears com en els països de la Unió Europea. Les Pitiüses, d’antiquíssima tradició vitícola, s’han decantat pel bon vi i, a poc a poc, els nous cellers es van consolidant.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF