Publicitat
Publicitat

David Mataró: “ser un jardí i llevar desolat”

Aquesta nit s’estrena a la Misericòrdia ‘El Btoxí’, que forma part del Jardí Desolat

Començaríem parlant de què anirà l’obra El Botxí, en la qual ha treballat David Mataró, ha protagonitzat Salvador Oliva i que s’estrena aquesta nit al pati de la Misericòrdia a les 22 h. Però paga la pena saber què és el que passarà al final de tot, quan, entre els aplaudiments del públic, sortirà a l’escenari el director per explicar als espectadors que “tota aquesta obra de teatre l’hem feta sense doblers, sense cap tipus d’ajuda econòmica”, assegura Mataró. I a més, per demanar al públic “els diners que no ens han pagat les institucions”.

Aquestes paraules dites en boca del qui ha estat al capdavant de l’obra, investigant, documentant-se, escrivint i, el més important, tirant endavant el projecte, almenys haurien de fer pensar als espectadors que si els ha agradat l’obra i, per tant, s’ha de potenciar la cultura teatral, “entenguin que necessitam recursos” i que “amb aquestes condicions no es pot tirar endavant”, assegura l’actor Salvador Oliva. “Esperam que sigui el darrer” cicle amb aquestes característiques, afegeix Oliva. “El que volem és que sigui un jardí i llevar el desolat”, reivindica Mataró.

Basat en fets reals

Emmarcat dins el Jardí Desolat, que enguany va dedicat al cinema enregistrat a Mallorca, l’obra El Botxí es basa en la pel·lícula El Verdugo, dirigida per Luís García Berlanga i guionitzada per Rafael Azcona. Tot i així, “ens hem allunyat al màxim de la pel·lícula”, afirma Mataró. Però, a l’obra, s’hi expliquen els fets reals en què es va basar el film de Berlanga: un va ocórrer el 1951, quan Florencio Fuentes Estébanez executà el menorquí Pedro Tudurí Vidal a Palma per l’assassinat de tres persones; i l’altre, el 1959 a València, amb l’execució de Pilar Prades. Més endavant es descobrí que eren innocents. A partir d’això, El Botxí “explica l’autèntic viatge que va fer Florencio Fuentes des de Palència fins a Palma per executar Pedro Tudurí”, afirma Mataró.

Monologar ‘El Botxí’

Teatralitzar la feina d’un botxí es podia portar a terme a través d’un ampli ventall de recursos. Però amb l’escassetat de producció, el monòleg era l’opció més idònea per descobrir els fantasmes dels homes que feien de l’ajusticiament la seva manera de viure, un fet que ha existit durant segles a l’Estat espanyol fins ben arribada la democràcia.

En començar a escriure’l, Mataró va haver de realitzar tot un treball d’investigació i documentació per intentar cercar totes aquelles experiències que varen viure aquests funcionaris de presó. Una tasca no gaire fàcil de suportar, sobretot tractant-se d’un sistema judicial que fins fa poc encara existia. I més encara si “demanant ajuda a l’Audiència Provincial de Palma varen trobar la sentència real de l’execució” de la pena de mort a Pedro Tudurí. Tot i la crueltat d’alguns fets, “explicam la història d’una persona humana” a través de “les vivències del botxí”.

No obstant això, com reconeix l’actor Salvador Oliva, que reencarna el botxí Fernando Tudela, “no vaig llegir res del que em passava David mentre investigava. Volia estar lliure, en pau, i no enfadar-me davant de la injustícia que hi havia”. Per ell, “el text de David” només li va servir per poder inspirar-se i “em va anar molt bé, perquè està molt ben escrit”.

Tant l’actor com el director reconeixen que van haver d’eliminar text que ratllava la línia d’allò més visceral: “No farem patir l’espectador”. Un monòleg que al director li agradaria fer arribar al públic per “donar a conèixer la justícia que existia a Espanya”, perquè “hi ha gent que no sap que existia la pena de mort amb l’ús del garrot vil”.

L’obra és el primer text llarg escrit pel català David Mataró, de la qual “volem aconseguir més funcions” i no quedar-se sols com una obra del Jardí Desolat. La producció ha estat a cura de Santi Celaya .

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF