UNA VEGADA feta la foto al Parlament balear del Pacte per la inclusió social, amb la participació de tots els partits representats a la Cambra –fa mal dir que no a un conveni amb aquest títol–, hi ha almenys dues qüestions a comentar. Ben pensat, n'hi ha un parell més.
La primera és l'escenificació, perquè ens tenen massa avesats a posar-se davant les càmeres per anunciar la signatura d'un pacte, el que sigui, que ja des del moment que es presenta mostra un rostre inert, amb escasses possibilitats d'animació. En el cas que avui ens ocupa, és així especialment, perquè darrere del genèric que se li ha donat, Pacte per la inclusió social, l'acord se centra a millorar les condicions de les persones que pateixen pobresa en aquesta comunitat. Això ja és indefinició de bon començament, perquè les cares de l'exclusió social són moltes, moltes més que les de la pobresa. En risc d'exclusió, hi ha els nins i les nines amb discapacitats que han perdut bona part dels reforços que tenien a l'escola. En risc d'exclusió hi ha els ni-nis, que no estudien ni treballen perquè no se'ls obren oportunitats. En risc d'exclusió, el col·lectiu de persones majors de 45 anys que han quedat sense feina. En risc d'exclusió, els aturats de llarga durada, que a Balears es compten per milers i milers. En risc, els qui tenen malalties mentals. En risc, els que no cobren les ajudes a la dependència... Podria continuar, però millor és pensar a posar-hi solucions.
A mi, en comptes de signar un pacte d'aquestes característiques, em semblaria molt més coherent i eficaç tornar a modificar la reforma laboral que dóna facilitats a les empreses per enviar més gent a patir l'exclusió. A mi, em semblaria millor tornar al nivell de reforços que hi havia a l'escola pública per als alumnes amb necessitats especials. M'estimaria més que presentassin un pla d'ocupació per a majors de 45 anys, o mesures per als joves desocupats, o que pagassin als que necessiten les ajudes per a la dependència. Però d'això sembla que en aquest pacte no hi ha res.
És més, té poc sentit, millor dit, no en té gens, escenificar un Pacte per la inclusió social sense posar-hi davant un cartell amb els milions d'euros que s'hi invertiran. Sense un pressupost amb partides concretes per a cadascun dels col·lectius als quals va adreçat, el pacte queda en la foto. Siguem seriosos; per fer teatre, millor al Principal.
