Escoltar i no poder-me'n avenir
HE DE CONFESSAR que mai he pogut entendre les persones que proclamen amb convenciment i en públic allò que no es creuen ni elles mateixes i que saben que no es creurà ningú dels qui el puguin escoltar. I no les he pogut entendre mai no perquè l'exercici sigui difícil, sinó perquè l'esforç tot d'una tindrà l'efecte d'un bumerang.
En escoltar les declaracions de Guillem Estarellas, com a secretari autonòmic d'Educació i cap invisible de la Conselleria, no me'n podia avenir. Dir que tots els docents que no han fet vaga és perquè comparteixen els criteris i el model que imposa el Govern i quedar-se tan ample no és òbviament una mostra d'ignorància, sinó de parlar des del convenciment que hi ha una majoria de gent que és ignorant.
És evident que Estarellas no dóna en roda de premsa, amb micròfons i càmeres, les dades de participació en la vaga per informar docents, famílies i resta de persones que estan directament implicades en el conflicte educatiu. Estarellas crida els mitjans de comunicació per dirigir-se en general a la societat que creu curta de gambals. I això ofèn.
Els motius per no secundar una vaga són molts, molt diversos i tots molt respectables. Precisament, un dels que més s'han sentit aquests dies passats és que, tanmateix, sabent que el Govern Bauzá no es mourà ni un mil·límetre del camí equivocat que ha duit, no cal que els alumnes perdin dies de classe. Però el que està clar i és segur és que no fer vaga no significa avalar el model educatiu del Govern, com diu Estarellas.
En una compareixença pública, qui tergiversa de manera tan descarada una realitat que tothom coneix insulta l'audiència, oblidant una de les màximes de la comunicació que també haurien d'aplicar obligatòriament els polítics: a l'audiència se la coneix com "el respectable", i al respectable no se'l pot tractar de beneit.
