Yolanda Díaz pren la iniciativa per acostar posicions a la taula de diàleg

MadridYolanda Díaz ja deixa empremta del seu lideratge de la part d’Unides Podem al govern espanyol. Des de la dimissió de Pablo Iglesias manté com a vicepresidenta segona interlocució amb el president, Pedro Sánchez, encoratja l’espai a “treballar molt i bé” en el segon tram de legislatura i s’ha decidit a agafar el bou per les banyes en relació a Catalunya. Fa mesos que va anunciar que formarà part de la taula de diàleg –prevista per a la setmana del 13 de setembre–i, en una entrevista recent a Público, va explicar que treballa colze a colze amb els comuns en una proposta pròpia que presentarà a Sánchez. 

Iglesias va assumir que el PSOE tenia el lideratge en el tema català i va limitar el posicionament diferenciat d’Unides Podem al terreny declaratiu. L’exlíder del partit lila sempre va verbalitzar l’aposta per un referèndum –amb tres opcions per no descartar la via federal– i va ser clar amb la desjudicialització: va reconèixer Carles Puigdemont com a exiliat, les “humiliacions” a la justícia espanyola rebudes des d’Europa i el seu entorn destaca la seva contribució perquè els presos polítics fossin indultats. Però no es va implicar en la taula de diàleg. A l’única reunió que hi ha hagut, el febrer del 2020, el representant d’Unides Podem va ser el ministre d’Universitats, Manuel Castells.

En clau catalana, la sortida d’Iglesias de l’executiu va obrir un interrogant. ¿L’independentisme perd un aliat? Díaz aspira a desmentir aquesta hipòtesi: va un pas més enllà que el seu predecessor i intenta acostar unes posicions –les de socialistes i independentistes– que estan molt allunyades. Precisament, un dels principals riscos que corre la taula de diàleg és que mori tot just començar. A Esquerra no li interessa que això succeeixi perquè és l’aposta del partit a Madrid, i al PSOE, per poc interès que tingui en aprofundir en la descentralització de l’Estat, necessita el suport dels republicans per allargar la legislatura.

Entremig, Díaz comparteix la voluntat d’esgotar el mandat de la coalició de govern, però també veu necessari abordar el conflicte perquè entén el “problema de Catalunya com un problema d’Espanya”. Sense una proposta concreta encara per part d’Unides Podem sobre la taula, el coportaveu estatal del partit lila, Pablo Fernández, va demanar dissabte a l’independentisme que s’ajustés a la Constitució

Pel que fa a Junts, ha mostrat públicament la seva desconfiança en la taula i els últims dies ja hi ha hagut retrets creuats: els republicans han acusat el seu soci de “debilitar” la força de la delegació catalana.

Passi el que passi, Díaz no vol ser una convidada de pedra. Si de la taula de diàleg en surt algun acord, Unides Podem n’ha de ser partícip; i si no, que no sigui perquè no ho hagi intentat. “Estem treballant”, es limiten a explicar des de l’entorn de la vicepresidenta espanyola, que volen la màxima discreció.

Una “fórmula imaginativa” 

Des que va assumir el lideratge d’Unides Podem, Díaz manté una comunicació fluida amb les coordinadores de Catalunya en Comú Ada Colau i Jéssica Albiach, amb les quals també treballa la proposta per a la taula de diàleg. Fins ara, les úniques pistes sobre el document les ha donat el portaveu parlamentari dels comuns, David Cid, que en una entrevista recent a Efe va admetre que caldrà trobar una “fórmula imaginativa pel reconeixement de Catalunya com una nació dins d’un estat plurinacional”.

Qui ha teoritzat de manera abundant sobre l’encaix de Catalunya a l’Estat és l’exlíder dels comuns Xavier Domènech. L’abril passat va presentar el seu llibre Un haz de naciones. El Estado i la plurinacionalidad en España (Península, 2020) a Madrid al costat de Díaz, que va afirmar que era una “llàstima” que Domènech ja no estigués “acompanyant” el projecte d’Unides Podem al Congrés. En l’obra, conclou que Espanya s’hauria de convertir en una confederació de repúbliques, fet que requereix fer saltar pels aires el tenallat del 78. Després de descartar la via reformista, que passaria per l’aprovació de lleis orgàniques o bé per una complexa reforma constitucional, aposta per la ruptura: un referèndum consultiu –article 92 de la Constitució– sobre la conveniència de reformar la carta magna amb resultat afirmatiu faria implosionar el règim actual i obriria un procés constituent, sosté.

Després d’aquell dia, en què Díaz no es va mullar, tots dos van mantenir una nova trobada en què van abordar el conflicte català i es van emplaçar a retrobar-se al setembre. Consultat per l’ARA, Domènech afirma que està disposat a ajudar si se li demana. Mentrestant, l’entorn de la ministra manté la discreció i des dels comuns Cid va assenyalar que la proposta inclourà “aprofundir en la desjudicialització, blindar competències autonòmiques i millorar l’autogovern”.