TERRITORI

Les vergonyes de la urbanització de Son Bordoi, al descobert

Es destapa la presumpta trama de corrupció urbanística que esquitxa el PSIB i Sa Nostra

La bomba ha esclatat aquesta setmana amb la publicació, per part del GOB, d’una memòria en la qual es destapa un presumpte entramat de corrupció i especulació urbanística que implicaria Sa Nostra i el PSIB-PSOE. Dins la investigació, es revelen noms de persones i empreses pantalla amb interessos per urbanitzar els terrenys de Son Bordoi.

Una mica d’història

El rafal de Son Bordoi estava dins una àrea rústica que es va adaptar al Pla general de 2005, mentre Catalina Cirer era la batlessa de Palma. Profusa va ser la primera societat que es va interessar per urbanitzar la zona i, després de l’adaptació del Pla general, es va establir que es podrien construir en el solar 225 habitatges.

El 14 de maig de 2008, el Pacte de Progrés va aprovar la Llei per a la transformació i ús del sòl, coneguda com a llei Carbonero, per promoure la construcció d’habitatge públic o taxat més barat. Aquesta llei incloïa la creació d’unes figures anomenades Reserves Estratègiques de Sòl, que es presentaven com una manera ràpida d’obtenir sòl i oferir habitatges de protecció oficial. Una d’aquestes reserves estratègiques seria Son Bordoi, on es permetien construir 850 habitatges: 500 de protecció oficial i taxats per 75.000 euros i 250 que serien lliures.

Segons el GOB, que recull també la investigació que varen fer els periodistes d’ El Mundo Mariona Cerdó i Indalecio Ribelles, el projecte amagava un entramat especulatiu emmascarat de projecte social.

El Grup Garbal, en mans del vicepresident del RCD Mallorca José Miguel García, hauria adquirit els terrenys l’abril de 2007, un any abans que s’aprovàs la llei, quan ja sabia que aquests terrenys passarien a ser urbanitzables. I com ho hauria sabut? Doncs perquè José Miguel García era vocal de l’agrupació socialista de Palma-Ponent i fins a l’any 2011 hauria estat vinculat al PSOE.

Però la norma que regulava les Reserves Estratègiques de Sòl també donava la potestat als ajuntaments per emetre els informes vinculants sobre els projectes a urbanitzar que després s’incorporarien a les normes subsidiàries.

Segons el que publica el periodista del Diario de Mallorca Josep Capó, el 2010 el Consistori d’Aina Calvo hauria volgut restringir el projecte de Son Bordoi amb un informe en el qual s’exigia als promotors reparar tot un seguit de deficiències. El tècnic de la gerència d’Urbanisme, Antoni Planas, va presentar l’estudi que reclamava la totalitat dels drets de Cort sobre el sector i s’oposava també a traslladar el recinte firal a aquests terrenys.

El PP va criticar molt la decisió assegurant que Calvo practicava un urbanisme a la carta. De fet, el portaveu del grup municipal popular a l’Ajuntament, Julio Martínez, apuntava a “possibles interessos” de Calvo en relació amb l’expansió urbanística de Son Bordoi.

Entramat d’empreses

Va ser el Grup Garbal qui va comprar els terrenys el 2007, però a partir d’aquí se succeeixen els noms de promotors i d’empreses en una mena de xarxa impenetrable i difícil de deslligar. El 2008 Garbal ven la seva part de Son Bordoi a la immobiliària Fbex, que al cap de poc temps traspassa els terrenys a Haras Gestión del Suelo SL, propietat de Martín Gual.

Segons el periodista Diego Feliu, Martín Gual és un empresari que s’hauria beneficiat molt dels seus tractes amistosos amb la socialista Margarita Nájera, de l’Ajuntament de Calvià. Així mateix, Gual apareix en la llista de noms Falciani que investiga evasions fiscals a través de comptes opacs del banc HSBC de Ginebra.

El problema de la promotora Haras Gestión del Suelo SL és que és difícil de rastrejar. El nom de Martín Gual no apareix enlloc. De fet, en el registre de l’empresa apareix com a únic administrador Joaquín María Viñals Señán. El relleu d’administradors s’ha anat succeint de manera ininterrompuda amb noms diferents de titulars i administradors. A més, Viñals apareix com a administrador d’altres empreses de construcció com Promociones y Desarrollos Nueva Palmira SL, Camebl SA, Construcciones d’Or SA, Pelaires Gestión SL, etc.

En la llista d’empreses apareixen dos noms amb una certa recurrència. Són el de Margarita Rosa Mayol, que actualment figura com a administradora única d’Actividades Turísticas de Peguera SL i de Construcciones d’Or SA, i el d’Antoni Cantallops, alt càrrec d’Invernostra, la immobiliària de Sa Nostra. Ell i Mayol varen ser els primers administradors de Gestión del Suelo SL, que era, a més, una filial de Pelaires Gestión SL. També compartien el mateix domicili social.

La Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional investiguen les relacions entre Martí Gual i Sa Nostra. Se sospita que l’entitat bancària hauria finançat amb 80 milions d’euros diferents societats de la promotora de Martí Gual a través de la filial Invernostra.

La Fiscalia assenyala com a responsables d’aquestes operacions l’antiga cúpula de Sa Nostra: l’exdirector general Pere Batle, l’exdirector adjunt Pau Dols i Rafel Oliver, ex-màxim responsable d’Invernostra. El jutge Eloy Velasco també investiga 21 persones que formaven part dels antics òrgans d’administració de la caixa, entre els quals hi ha Andreu Alcover, portaveu del PSIB al Parlament de les Illes.

El 21 de febrer de 2017, Cort va informar favorablement sobre la dotació de serveis de Son Bordoi, després que els promotors hi corregissin algunes deficiències que s’havien assenyalat. L’aprovació definitiva correspon, però, al Govern. Des de Territori expliquen que encara no els ha arribat el projecte i no fan declaracions sobre qui hi pot haver al darrere i quins interessos tenen.
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ja ha dit que les acusacions del GOB són “absolutament falses” i ha sostingut que els habitatges de protecció oficial (HPO) eren una necessitat i ho continuen sent. En aquesta mateixa línia, la diputada socialista María José Camps també ha desmentit les acusacions i ha dit que la conclusió dels ecologistes és “perversa i falsa”.

El GOB ha demanat al Govern que no aprovi el projecte de Son Bordoi. Considera que la llei Carbonero ja no té raó de ser i que, amb l’aprovació de la Llei d’habitatge, es fa innecessari construir més HPO. L’associació Salvem el Molinar coincideix amb ells i tem que la urbanització incrementi l’efecte crida sobre el barri.

D’altra banda, el grup ecologista maneja una hipòtesi sobre els interessos per aprovar el projecte. El govern espanyol, accionista majoritari de Bankia, podria estar pressionant el Govern balear perquè la urbanització tiri endavant i recuperar així la inversió que varen fer en el seu moment la promotora de Sa Nostra i Martí Gual.

Martí Gual, un dels noms de la llista Falciani

La llista Falciani és un document que va filtrar l’any 2008 el treballador del banc HSBC, amb branca a Suïssa, Hervé Falciani.

A la llista apareixien el nom de 106.000 clients d’arreu del món amb comptes opacs en aquesta entitat i que albergaven fins a 100 milions de dòlars. Entre aquests, 2.694 són empresaris, esportistes i banquers espanyols que varen arribar a acumular fins a 1.769 milions d’euros.

En aquest llistat, hi apareix Emilio Botín, que tenia cinc comptes a HSBC i manejava més de vuitanta milions d’euros. També Jordi Pujol Jr., els empresaris de la trama Gürtel, el pilot Fernando Alonso, etc.

D’empresaris mallorquins, s’han donat a conèixer els noms de Pau Ramis, un dels propietaris de la Policlínica Miramar, i el doctor Francisco Kovacs. El promotor Martí Gual també apareix en aquesta relació d’implicats. Es creu que Gual hauria obert un compte a HSBC el 2OOO i que, sis anys després, ja acumulava un total de 236.000 dòlars. A més a més, el jutge Pedraz acusa l’empresa de Martí Gual d’haver desviat 12,6 milions d’euros a Suïssa i a Madeira en el marc de la investigació per la desaparició de Sa Nostra.

Sobta comprovar el misteri que enrevolta el personatge de Martí Gual i és que el seu rostre no apareix enlloc.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF