La vaga que els partits volen (des)fer

PalmaLa vaga general de dimecres ens va regalar un experiment sociològic, perquè a les portes de la campanya electoral fins i tot les mosques tenen una transcendència inusitada i provoquen reaccions excessives en els partits polítics. A més, aquesta vaga té un matís que els polítics ignoren deliberadament o no són capaços d’entendre: és una protesta contra una situació estructural que, més enllà de governs concrets, condemna cada vegada més gent a la misèria. Una misèria controlada, sí, perquè encara no morim de fam. Però que deixa milers de persones sense cap altre futur que sobreviure. El problema és que no hi ha hagut govern capaç de plantar cara a l’estructura que beneficia el capital en aspectes tan bàsics com l’habitatge.

Així, la dreta i l’extrema dreta varen optar per no sorprendre ningú i varen carregar contra la vaga. El PP i Vox s’han sentit atacats per la protesta, els molesten les reivindicacions d’unes condicions dignes de vida i han acusat els sindicats d’haver fet la convocatòria contra l’oposició. Manipulen els fets d’aquesta manera, perquè la vaga general va néixer del moviment dels sindicats de llogateres, molt crític amb les polítiques del PSOE en matèria d’habitatge, i va ser més tard quan s’hi varen sumar CCOO i UGT. Aquest és el pack electoral: desacrediten les protestes una vegada més i aprofiten per fer campanya contra els socialistes. “Els ciutadans són adults per valorar quins interessos hi ha rere la vaga”, va dir dimarts la presidenta del Govern, Marga Prohens, en el Parlament, com si ella fos la reencarnació de la puresa ideològica, sense interessos en joc. “Seria insòlit que fossin contra els partits que no han tingut la capacitat de governar aquests darrers anys a l’Estat”, va dir fa uns dies el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, malgrat que la convocatòria de vaga no girava entorn del seu partit. No tenir on viure ni saber com s’arribarà a final de mes potser és més important que tenir en compte els sentiments del PP, que es victimitza abans d’hora per si les coses no van com voldrien el 29-N.

Al costat de l’eufòria hi ha el PSIB-PSOE, disposat a liderar una convocatòria que qüestiona els darrers anys en què l’especulació ha campat pels solars de les Illes i de l’Estat sense que ningú hi posàs fre. Els socialistes han intentat apropiar-se de la vaga sense pudor, com si el problema de l’habitatge no anàs amb ells després de vuit anys de govern estatal i dues legislatures a les Balears. Fins i tot el rei emèrit espanyol va ser capaç de fingir que li sabia greu quan va assassinar un pobre elefant que passava per allà. És clar, el rei era només un comissionista amb pedigrí i no sabia que els polítics fugen cap endavant passi el que passi. “L’11 de novembre ens jugam tenir una vida digna, un habitatge digne”, va dir el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, a les xarxes socials. Els càrrecs socialistes varen anunciar que faran vaga i que donaran el salari de l’11 de novembre a una entitat social. És clar, de què serveix donar uns euros si no es fa públic?

Alerta de Vox: s’han vist cartells en àrab

Com a bons ciutadans d’honor i glòria, els de Vox es varen dedicar a lloar la terrible lluita dels autònoms per continuar treballant un dia de vaga. Segons la desfermada portaveu de l’extrema dreta, Manuela Cañadas, la tasca dels sindicats va ser assenyalar, insultar, amenaçar, coaccionar i no sé quants verbs més, aquells homes i dones de bé que han decidit aixecar la barrera dels seus negocis. “Donar lliçons des d’una estructura sindical hipersubvencionada és molt fàcil”, va dir en roda de premsa, a més de proclamar que Vox defensarà la llibertat d’aquestes persones davant el xantatge. “Qualsevol agressió ha de rebre una resposta immediata”, va afegir. I després va arribar el moment més dramàtic de la seva compareixença, perquè Vox havia descobert una cosa terrible, dramàtica, apocalíptica: “Hem conegut la difusió a Palma de cartells d’UGT en àrab cridant a aquesta vaga”. Només faltava això per confirmar que la protesta era del tot il·legítima.

Cañadas també va denunciar la presència d’integrants de piquets que anaven amb la cara tapada amb un passamuntanyes. És curiós, perquè Vox va aconseguir dimarts, gràcies al suport del PP, tirar endavant una proposició de llei per multar i expulsar del país les dones musulmanes que duen burca o nicab. Ho tenia fàcil per incloure-hi els passamuntanyes. I els tapaboques que sobretot fan servir els homenots d’extrema dreta a les seves accions de carrer. Basta veure les fotos que els musculosos integrants de Núcleo Nacional es fan habitualment per comprovar-ho. “Ens genera molta més inseguretat trobar-nos aquestes persones pel carrer que una dona amb nicab”, li va retreure la diputada socialista Teresa Suárez. Tampoc no va servir de res que li explicassin que multar dones sotmeses pel masclisme i obligades a tapar-se potser és contraproduent. Tal vegada no és una bogeria pensar que es castiga la persona equivocada. Però Cañadas és una dona de principis ferms, d’aquells que no es mouen ni un mil·límetre. Com la diputada del PP Cristina Gil, que va secundar la iniciativa de Vox segura d’alliberar les dones de la seva “presó de tela”. Caldrà fer una campanya per alliberar també els feixistes, perquè puguin anar de cara al sol pel carrer.