No diguis diputats, digues club de fans

Palma“Després del debat de la setmana passada [el de política general], hi ha algú que encara dubti de la determinació de la nostra presidenta [Marga Prohens] per continuar avançant cap al canvi? El balanç d’aquests tres anys i mig ho deixa ben clar: les Illes Balears tenen un Govern sòlid, amb un rumb definit i a l’altura del que esperen els ciutadans. Un Govern que, a diferència de l’esquerra, planifica, dialoga i cerca consensos. Un Govern que [...] no governa a cop d’improvisació, sinó amb planificació i rigor. [...] Tenim una presidenta amb il·lusió i determinació per continuar governant des de la centralitat, la moderació i el sentit comú”. L’autora d’aquesta lloa apassionada és la diputada del PP Margalida Pocoví, trobadora habitual de les fites de l’Executiu. “A partir d’aquí, les nostres propostes de resolució”, va continuar Pocoví. La diputada va deixar clar l’ordre de la seva intervenció: primer, l’exaltació de la cap de files i després, les propostes del partit.

Els grups parlamentaris, sobretot dels partits que exerceixen el poder, són clubs de fans una de les funcions dels quals és alabar els líders, magnificar les seves actuacions i mostrar-se units sense fissures.Dic ‘mostrar-se’ perquè sempre hi ha batalles a lliurar a escala interna.

Quant a les 60 propostes de resolució que el PP va presentar després del debat de política general, n’hi ha 12 que, més que propostes, són elogis de la tasca del Govern. Els populars alaben la gestió de l’eclipsi, les ajudes per l’augment del preu dels carburants, l’ampliació de l’FP, l’impuls del primer centre maternal de les Balears (és a dir, un anunci) i els 10.000 habitatges que l’Executiu repeteix constantment que té planificats, entre d’altres. Aquest és un bon moment per mencionar el teòleg alemany Karl Rahner, que considerava que la repetició de fórmules conegudes pot alliberar de la necessitat d’elaborar contínuament pensaments i paraules.

Altres 26 propostes del PP són per insuflar ànims al Govern perquè continuï pel mateix camí. Per exemple, els populars demanen tirar endavant amb més rebaixes fiscals (de tota manera, l’anunci ja el va fer Prohens una setmana abans), mantenir les mesures per captar professionals sanitaris, avançar en l’atenció a la cronicitat, executar el Pla d’infraestructures educatives, continuar reforçant la formació policial (un altre anunci que ja havia fet la presidenta) i continuar impulsant el programa Lloguer Segur. Ara bé, aquest programa d’habitatge necessita alguna cosa més que més impuls: dels fins a 3.000 habitatges que va mencionar el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, en una primera fase, només se n’han aconseguit poc més d’un centenar. D’aquesta manera, hem passat d’una primera fase il·lusionant a la fase terminal. Tant és, per ànims no serà.

En resum: de 60 propostes del PP, 38 són per “autofelicitar-se”, en paraules del diputat de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “No és que estigui en contra de les pràctiques onanistes, però aquí hem de fer una altra cosa, que és resoldre els problemes de la gent”, va afegir el portaveu.

Malnoms inventats

Els ecosobiranistes varen ser objecte de befa per part del vicepresident del Govern, Antoni Costa, i Marga Prohens per compartir candidatura alSenat amb el PSIB. “MÉS per Espanya”, varen dir tots dos, una broma que va intentar seguir sense èxit el conseller Mateo, quan li va dir a Ares Fernández (PSIB): “Senyor diputat del govern central-PSIB-Front amplíssim-Bildu”. Fernández li va tornar en anomenar-lo “conseller de Vox”.

Per part seva, Pilar Costa (PSIB) va fusionar les sigles del PP i Vox en Pox, que en anglès significa ‘pigota’. Així, Manuela Cañadas (Vox) va recórrer al seu estil habitual, suplint la manca d’enginy amb agressivitat, i va clamar que les sigles del PSOE “en espanyol signifiquen organització criminal”.

I fins aquí les proves de com el Parlament també pot servir per provocar sensació d’estupor.

De vocació, tertuliana

Cañadas va fer declaracions als passadissos del Parlament sobre la candidata al Congrés de Vox Balears, Maribel Cerezo, i sobre la número dos de Vox a la llista amb el PP per al Senat, Belén Bordils, una política sense cap connexió amb les Balears. Encara no les coneix, però si el partit les ha triat, massa bé, va dir, amb un somriure forçat.

Ara bé, quan la càmera va deixar d’enfocar-la, la representant de l’extrema dreta va mirar els periodistes amb cara de misteri i va dir: “Si jo pogués parlar...”. I després va assegurar que està desitjant tornar a ser tertuliana, per dir el que pensa sense limitacions. Cañadas s’ho passava molt bé a les tertúlies i el Parlament no és tan divertit.

El principal afectat per l’aterratge de Cerezo i Bordils a les llistes és Jorge Campos, que no tornarà a seure en el Congrés la pròxima legislatura. Campos no va trigar a anunciar que tornaria a la política autonòmica, encara que el seu partit no s’hi ha pronunciat i les llistes per als comicis de maig a hores d’ara no estan ni tan sols dins d’un calaix: “Agraït i il·lusionat pel meu retorn polític a les Balears”. Potser no és més que un mecanisme de prevenció, amb amenaça inclosa en els mitjans locals. “Ara ens veurem més”, va dir a les xarxes, a l’estil de l’oracle de Delfos.