MadridMés de 40 anys després d’abandonar el Sàhara Occidental, Espanya va decidir deixar enrere divendres la neutralitat per alinear-se amb el Marroc. Un moviment amb algunes claus que cal tenir en compte.
L’acollida de Ghali
L’origen de l’última crisi diplomàtica Espanya-Marroc
L’acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, l’abril passat en un hospital de Logronyo quan estava malalt de covid, va ser l’origen de l’última crisi diplomàtica oberta entre Espanya i el Marroc. A causa d’aquest gest, la llavors ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, està imputada en la investigació que té oberta un jutjat de Saragossa, que indaga sobre si la seva entrada a l’estat espanyol va ser il·legal.
Crisi migratòria
El Marroc s’ha compromès a col·laborar, segons la Moncloa
El Marroc va respondre a l’acollida a Espanya de Ghali animant els joves del país a entrar a l’estat espanyol a través de la frontera de Ceuta. La pressió migratòria és, precisament, una de les claus que el govern espanyol ha esgrimit a l’hora de justificar aquest gir. Hi insistia ahir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, quan justificava el canvi de posició respecte al Sàhara per la cooperació amb el Marroc amb els fluxos migratoris. “Tindrem una relació estable en la qual es compromet [el Marroc] a col·laborar contra el tracte de persones, contra la immigració il·legal”. Ceuta i Melilla són la porta d’entrada de centenars de joves que intenten travessar les tanques que separen l’Àfrica d’Europa. Ahir el PP va posar el focus, precisament, en aquestes dues ciutats quan va exigir al govern espanyol que preservi la seva sobirania.
Procés de descolonització
El Marroc es resisteix a facilitar un referèndum al Sàhara
El Sàhara Occidental és una excolònia espanyola, però encara forma part de la llista de territoris de les Nacions Unides que no han acabat el seu procés de descolonització. El Marroc es resisteix a acceptar un referèndum i el 2007 va fer una proposta d’autonomia per a la regió que ara Espanya ha acceptat. Un fet pel qual el professor de relacions internacionals de la UAB, Rafael Grasa, considera que les Nacions Unides podrien demanar explicacions a Espanya: “Una expotència colonial té l’obligació d’afavorir els processos de consulta per l’exercici del dret a l’autodeterminació”.
