Laboral

Treball acusa Economia d'incentivar una retallada del subsidi per desocupació

El ministeri planteja incrementar la prestació fins als 660 euros al mes durant el primer mig any

3 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i la ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, en una imatge recent.

MadridEl subsidi per desocupació no es retallarà. Aquest és el principal missatge que des del ministeri de Treball es vol llançar davant les diferències sobre la reforma d'aquesta prestació amb el ministeri d'Economia. Fonts de la cartera que dirigeix Yolanda Díaz (Sumar) assumeixen que mantenen posicions diferents de les del departament de Nadia Calviño (PSOE), i acusen aquest ministeri d'obrir la porta a una reducció d'aquest subsidi. Per contra, Calviño ha afirmat aquest dijous que "el govern està alineat i l'objectiu és compartit".

Anem a pams. D'entrada, no s'ha de confondre el subsidi per desocupació amb la prestació contributiva d'atur. El primer el cobren unes 800.000 persones a tot l'Estat, que ja han gastat l'atur o no han cotitzat prou per cobrar-lo (12 mesos cotitzats els últims sis anys). Per accedir-hi, però, cal complir amb un seguit de criteris, començant per haver treballat com a mínim 3 mesos, així com criteris de renda. A més, són persones que estan registrades a l'atur, que busquen feina i no en troben. Actualment, és un subsidi d'uns 480 euros bruts al mes (el 80% de l'IPREM) que es pot cobrar durant un màxim de 30 mesos.

En línies generals, la intenció del ministeri de Treball és simplificar el tràmit i sumar-hi col·lectius que ara estan exclosos d'aquesta ajuda, a més millorar-ne la cobertura. Des d'aquesta cartera asseguren que són qüestions compromeses i molt negociades ja amb Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació i Transformació vinculat als fons europeus. De fet, en depèn el quart desemborsament. Des de Treball també insisteixen en el fet que la mesura està acordada entre PSOE i Sumar.

Sumar fins a 400.000 persones

En concret, l'equip de Díaz proposa eliminar els 30 dies que ara mateix han de passar per poder accedir al subsidi després d'esgotar l'atur. També hi vol incloure els treballadors eventuals agraris, així com a menors de 45 anys sense càrregues familiars o eliminar la necessitat d'haver treballat tres mesos. Tot plegat suposaria ampliar les persones que potencialment el poden cobrar en unes 400.000.

Treball també proposa canvis pel que fa a la quantia. Si ara es cobra el 80% de l'IPREM de l'any en curs cada mes de subsidi, el ministeri de Treball planteja que la prestació creixi fins al 110% de l'IPREM durant els sis primers mesos; el 90% els sis mesos següents; i la resta de temps, fins als 30 mesos, el 80%. Amb l'IPREM d'aquest 2023 (caldrà veure si puja de cara al 2024), les quantitats del subsidi queden així: 660 euros al mes durant el primer mig any; 540 euros el mig any següent i, finalment, els 480 euros actuals. Tot plegat suposarà un increment de la despesa, assumeixen fonts del ministeri de Treball.

Alhora, es vol fer compatible l'opció de cobrar el 100% del subsidi durant els primers 45 dies d'haver trobat una feina i, sobretot, es vol reforçar l'acompanyament que han de fer els serveis d'ocupació, ja sigui amb més assessorament o obrint la porta a la formació de la persona que està a l'atur.

Discrepàncies amb Economia

Lluny del que planteja Treball, el ministeri d'Economia parteix de la idea que la reforma d'aquest tipus de subsidis ha d'avançar cap a fórmules que incentivin la tornada ràpida al mercat laboral per la via d'una reducció de l'ajuda. "Hem de passar de subsidiar l'atur a donar suport a l'ocupació. Aquest és el marc", ha defensat avui Calviño.

El departament de Calviño plantejaria que el subsidi es pogués cobrar només 12 mesos, i no fins a un màxim de 30 mesos, segons expliquen fonts del ministeri de Treball. A més, la quantia seria decreixent: durant tres mesos es cobraria el 100% de l'IPREM; els tres mesos següents es passaria a un 80%; els següents tres, a un 65%; i els tres últims, a un 50%. Tenint en compte l'IPREM actual això suposaria deixar la prestació mitjana vora uns 442 euros al mes, és a dir, per sota dels 480 actuals.

Des del ministeri de Treball s'assenyala que les prestacions socials no poden ser elements per amenaçar els treballadors i creuen que una reducció de la prestació només posa més pressió sobre el desocupat. Els plantejaments també difereixen perquè des del departament d'Economia es defensa que si no es troba feina durant aquest temps, la persona ha de fer el salt a prestacions socials com la de l'ingrés mínim vital, mentre que el ministeri de Treball no comparteix el trànsit immediat.

Reunió amb els agents socials

Fonts del ministeri de Treball sostenen que el document en què es recull tot això està pràcticament tancat i confien que no registrarà cap canvi un cop s'expliqui i es discuteix amb els agents socials, els sindicats majoritaris i la patronal. La intenció, de fet, és aprovar la reforma al consell de ministres abans que acabi l'any i traslladar-la després al Congrés de Diputats. Les mateixes fonts anticipen que convocaran "pròximament" una taula del diàleg social, tot i que no especifiquen quan. Es tracta d'una exigència dels agents socials, que, per ara, desconeixen la lletra petita de la reforma.

stats