La tensió interna a Vox s'expandeix

BarcelonaL'ascens a les urnes i l'actitud defensiva que la irrupció de l'extrema dreta va generar a la resta de partits –a Catalunya, amb un cordó sanitari d'acer– havien tapat les debilitats de Vox. Però amb les enquestes fent baixada i després de la decepció pels resultats a Andalusia, els fonaments han començat a mostrar signes de desgast que provenen de dos fronts. El primer, la manca de múscul al territori i, en segon lloc, les tensions internes al partit; d'una banda, naturals perquè aglutinar l'extrema dreta, un espai històricament dividit, és complicat. I, de l'altra, perquè la formació compta amb diversos perfils personalistes que, en la recerca de la seva quota de poder, sovint topen amb una estructura fortament jeràrquica. Les tibantors ja hi eren, però la sortida de Macarena Olona del partit denunciant una manca de "democràcia interna" ha despertat la mala maror a les files de Vox i ha obligat el seu líder, Santiago Abascal, a fer canvis importants.

Tot i que la cúpula treu ferro a les discrepàncies dins el partit i posa el focus en les eleccions municipals i generals del 2023, la decisió d'apartar la mà dreta d'Abascal, Javier Ortega Smith, com a secretari general és un senyal clar de la força d'Olona com a contrincant, que el va assenyalar com a principal culpable de la seva sortida de Vox i divendres presentarà la seva pròpia plataforma a Madrid. Si es concretés en un partit -Olona només parla de "projecte"-, l'escissió se sumarà a d'altres promogudes en el passat per antics dirigents de Vox com Espanya Suma, Junts per Espanya, TúPatria, Valors i Lliures, però aquest cop podria disposar del finançament i l'estructura necessaris per ser competitiva.

De tot plegat, la branca catalana en surt aparentment reforçada. Ignacio Garriga guanya projecció com a nou secretari general, encara que fonts consultades assenyalen que tindrà un perfil més aviat gris, de gestor i "no polític", a diferència del seu antecessor. Garriga és una figura discreta a qui Abascal ha donat visibilitat sovint de manera forçada, a base d'encàrrecs com ara defensar la moció de censura contra Pedro Sánchez i després situar-lo com a cap de llista a Catalunya. Garriga és pròxim a l'Opus Dei, cosa que acontenta aquest sector del partit, i és un estret col·laborador de l'eurodiputat Jorge Buxadé, que, per tant, guanya pes a l'executiva a través seu.

Però el seu ascens a escala estatal s'ha produït en paral·lel a la desestabilització del grup parlamentari català. La fulminació del diputat Antonio Gallego com a portaveu adjunt del partit –quan Ortega Smith encara era secretari general– ha provocat la primera fractura al grup parlamentari. Gallego va anunciar divendres passat la seva intenció de deixar el partit i quedar-se com a diputat no adscrit al grup mixt, on seurà amb els diputats del PP, partit del qual havia format part. El diputat es va acomiadar de la resta dels diputats del grup amb un contundent escrit en què, amb un to similar al d'Olona, va denunciar que no trobava la "manera de transmetre amb llibertat" les seves diferències amb "alguns punts del missatge polític del partit". En el mateix sentit, va denunciar que se li requerís una "obediència cega" i acceptar "la humiliació com a mètode de correcció". Vox és un partit fortament vertical, sense estructura autonòmica –només provincial–, que requereix que qualsevol iniciativa, des de les intervencions al ple del Parlament fins a les peticions d'entrevistes dels mitjans de comunicació, passi per la cúpula de Madrid.

A conseqüència d'aquests canvis està en dubte que Joan Garriga acabi sent el cap de llista per Barcelona i ara s'estudien altres noms com Gonzalo de Oro-Pulido o la diputada María García, expressen fonts de la formació, mentre que és possible que la diputada Mònica Lora ho sigui per Mataró, encara que res està tancat. Diverses fonts apunten que el partit està trobant dificultats per confeccionar les candidatures locals.

Malestar a les files d'Abascal

El descontrol en diferents territoris afegeix sal a la ferida. La dimissió en bloc de la direcció a la província de Badajoz i les declaracions de diferents exdirigents contra el partit fa unes setmanes al programa Salvados no han passat desapercebudes internament. En el programa, l'excoordinador a Barcelona Fernando Moya va tornar a posar sobre la taula la inclusió de Plataforma per Catalunya per part de la direcció per "finançar-se", que en el seu moment va provocar una crisi a Barcelona. Un altre front obert és a Múrcia, on Abascal ha hagut de fer maniobres per aconseguir dissoldre un grup de diputats díscols que operaven de manera independent però sota les sigles del partit, mentre que a les Balears hi ha hagut tensions entre el líder, Jorge Campos, i el portaveu a l'Ajuntament de Palma, Fulgencio Coll; encara que el repte més gran de la formació és al nord de l'Estat, on tenen molt poca representació. El líder de Vox a la Corunya, Ricardo Morado, va dimitir a mitjans d'octubre denunciant un abandonament per part de la direcció i acusant-la de "menyspreus". Abascal ja ha anunciat que hi haurà més canvis estructurals.