MaóNoemí Gomila, que fins ara era la regidora de Serveis Socials del Castell i la directora de l’Ibavi a Menorca, ha substituït Miquel Company al capdavant de la Conselleria insular de Serveis Generals. El seu antecessor ara és el responsable de la cartera de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern. Afiliada al PSIB i molt vinculada al món sindical, ja havia estat consellera insular de Serveis Socials entre els anys 2008 i 2011, quan Marc Pons era president del Consell.
Us esperàveu tornar a ser consellera?
— Estava treballant a l’oficina de l’Ibavi i vaig rebre una telefonada de la presidenta del Consell de Menorca i secretària general del partit, Susanna Mora. Em va citar per parlar sobre un fet que havia succeït, però sense donar-me més detalls, i a la reunió m’ho varen explicar. La veritat és que tot plegat em va sorprendre.
Ho varen dur amb molt de secretisme.
— Era prudència, i em sembla bé, perquè estam en uns moments delicats i les decisions cal dur-les a terme de manera ferma i treballada. A més, estam parlant d’un moviment que ha desencadenat molts canvis, començant per l’entrada de Marc Pons al Ministeri per a la Transició Ecològica, continuant per les noves responsabilitats de Miquel Company al Govern balear, el meu retorn al Consell, a més de la resta de moviments, com la reestructuració interna a la institució i el meu recanvi a la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament del Castell.
Us tocava entrar al Consell per llista electoral.
— Així és. Per ordre de llista tocava cridar-me i la meva primera reacció va ser dir que en aquest moment no podia deixar l’Ibavi. Va ser tot molt inesperat, i sent l’oficina de l’Ibavi a Menorca com si l’hagués construïda jo, perquè estava tancada per les conseqüències de la llei Montoro de l’any 2012. El 2016, la presidenta del Govern, Francina Armengol, amb una aposta forta, em demanà que obrís de nou l’oficina sense cap mena de plantilla ni recursos humans i fent front a tot. Per aquest motiu, m’ho he pres molt personalment i m’agradaria que tingués una continuïtat.
Com valorau la feina que està fent l’Ibavi?
— S’està treballant molt i hi ha una aposta molt forta per crear un parc d’habitatges públics. Les competències les té el Govern, però des de l’illa hem posat totes les eines necessàries per resoldre la gran problemàtica d’accés a l’habitatge a Menorca. Fa pocs dies vam presentar la primera construcció d’una promoció a Migjorn gràcies a la cessió d’un solar per part de l’Ajuntament d’aquest municipi. Aquests 10 habitatges s’uneixen a tots els projectes que estan en marxa a Menorca, on ara mateix hi ha 107 habitatges en procés de construcció, en redacció o pendents de la llicència municipal. D’aquests, 4 estan pràcticament finalitzats a Sant Lluís; 62, en construcció a Maó, i 29 començaran les obres enguany. També hi ha una promoció de 12 pisos a Fornells en estat de licitació i tramitam la cessió d’un solar per a una nova promoció de 10 habitatges públics més a Sant Lluís.
Vàreu dubtar de tornar a entrar al Consell?
— Al contrari. Els que tenim vocació de servei ara és el moment de donar la cara i aportar idees, aprofitar l’experiència adquirida en altres administracions, com l’Ajuntament del Castell, i aprendre, perquè també hi ha espai per a l’aprenentatge polític. Estam davant una situació excepcional, complicada; som conscient que moltes famílies ho estan passant malament perquè així ho he viscut en primera persona i, per això, arrib amb més il·lusió que mai. La presidenta ha valorat la meva experiència a l’anterior etapa al Consell i ho veu com un punt a favor en un context de màxima pressió als polítics. La partida de Company és d’un impacte molt fort, però no partim de zero.
Sereu la titular del departament de Serveis Generals, però teníeu un perfil social molt clar.
— Sempre he estat vinculada als moviments socials i gestionant àrees relacionades a resoldre els problemes dels ciutadans. També he duit l’àrea de personal en l’àmbit municipal i ara serà el mateix, però en un nivell superior. Amb Susanna Mora vam coincidir al sindicat UGT i tal vegada ha tingut en compte aquest perfil específic, important a l’hora de gestionar una plantilla d’empleats. En l’etapa de Marc Pons de president de Menorca dèiem que els Serveis Generals era la “fontaneria” de l’Administració. M’agrada escoltar totes les opinions i pens que tenc bon tarannà per negociar el que faci falta.
Continuareu apostant pel teletreball?
— El teletreball ha arribat d’una manera sorprenent i abrupta, però l’hem pogut desenvolupar amb èxit i no podem deixar d’emprar aquesta eina. S’ha de poder compaginar la presencialitat amb el teletreball, i més tenint en compte que no és oportú que hi hagi molts empleats en un espai tancat pel risc de contagis. Hi hauríem d’aprofundir i impulsar-lo de manera ràpida. A més, venim de pactar amb els sindicats un model que estipula unes contraprestacions econòmiques al treballador per la despesa en aparells informàtics, consum de llum i la connexió a internet. La regulació inclou un mínim de presencialitat per afavorir la conciliació personal i la coordinació del departament.
Són els pitjors moments per a la política?
— És un escenari complicat perquè s’han de prendre decisions encertades i de manera ràpida. La imatge dels polítics amb la pandèmia s’ha deteriorat, però intent que no m’afecti. És evident que no ho farem bé per a tothom i no consider que entrar en política representi una mala jugada, perquè nosaltres hi estam acostumats. A la darrera crisi econòmica també ens va tocar reaccionar davant drames familiars i un context d’extremes dificultats socials.u
