Política 24/01/2019

El TEDH va condemnar Espanya en 9 de les 10 sentències dictades el 2018

Rússia, Turquia i Ucraïna, els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans

Alícia Sans
3 min
Manuel Marchena

ParísEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya en 9 de les 10 sentències que va dictar l’any passat en relació amb aquest país. Així ho quantifica l’informe anual que aquest tribunal d’Estrasburg ha presentat aquest dijous en conferència de premsa. Entre els articles de la Convenció Europea que Espanya ha violat hi ha el de tracte inhumà i degradant, el del dret a un procés equitable, el del dret a la vida privada i familiar, el de llibertat d’expressió, i el d’absència d’una investigació efectiva.

Rússia, Turquia, Ucraïna, Romania i Hongria encapçalen els països més jutjats per aquest Tribunal amb almenys una violació de la Convenció Europea. D’aquests cinc països provenen “el 87% de les peticions prioritàries que s’han tractat al 2018”, ha assenyalat el president del Tribunal, Guido Raimondi. “És important apuntar que les peticions que provenen de Rússia, Romania i Hongria estan relacionades amb les condicions de detenció i, pel que fa a Turquia, té a veure amb les detencions il·legals”, ha precisat Raimondi.

Aquests països també encapçalen el tauler de peticions pendents que té el Tribunal, juntament amb Itàlia, que en té 4051. El Tribunal xifra en 279 les sol·licituds pendents provinents d’Espanya, entre les quals hi hauria les de l’1-O: Estrasburg encara no hauria resolt cap de les denúncies pel cas català.

L’arribada de casos complexos o bé que plantegen noves qüestions és el repte principal al qual el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg diu que s'afronta. El president Raimondi ha estimat que quan es donen aquestes circumstàncies, el comitè que els estudia i jutja no pot estar constituït només per tres magistrats, sinó que aquests casos han de ser tractats per un equip més nombrós. En aquestes situacions, Raimondi ha xifrat el comitè a set magistrats.

El president del Tribunal també ha destacat la importància del principi de subsidiarietat al qual han de respondre els països. “Els estats han de prendre’s seriosament la seva tasca i assegurar el respecte de la Convenció Europea de Drets Humans internament”, ha conclòs el president.

Sentències contra Espanya

El judici contra Arlando Otegui, la crema d'una fotografia del rei o l'expulsió de dos marroquins han sigut algunes de les sentències més destacades del TEDH l'últim any contra l'estat espanyol, segons recull l'ACN.

El març del 2018, el TDEH no va veure incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre del 2007. Els jutges van considerar que l'acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d'expressió i pensament dels joves i que, per tant, aquest dret va ser violat.

Al novembre, Estrasburg va donar la raó a Otegi i quatre demandants més dictaminant que l'Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret "a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas Otegi va ser sentenciat a 10 anys de presó i 10 d'inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.

A finals d'any, Estrasburg també va fallar sobre l'expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l'hora d'examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s'havien vulnerat els seus drets en no tenir "en consideració" el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l'Estat i al Marroc quan en van ordenar l'expulsió.

El cas de l'1-O

Durant la roda de premsa anual per presentar els resultats d'activitat del tribunal, el president del TEDH, Guido Raimondi, ha descartat valorar si hi ha “riscos” que Espanya estigui vulnerant drets fonamentals.

Pel que fa a l’empresonament preventiu dels polítics independentistes i la voluntat de les defenses d’arribar fins a Estrasburg, Raimondi s’ha limitat a dir que tot i que el tribunal té oberts casos sobre l'Estat no pot treure “cap conclusió general relativa a la situació de la democràcia a Espanya”. “Tenim molts casos, estem esperant la resposta del tribunal”, ha afegit.

stats