La governabilitat de l'Estat
Política 15/12/2022

Suspendre o no un ple: el debat que ja va tenir el TC durant el Procés

El tribunal va prendre, a petició del PSC, decisions diferents sobre la declaració de ruptura i el ple que havia de proclamar la DUI

3 min
L’unionisme  tensa el TC CCOO i la UGT diuen ‘no’ al dret a decidir

BarcelonaEl Tribunal Constitucional té sobre la taula una decisió inèdita sobre el Congrés de Diputats: impedir (o no) la votació d'una iniciativa legislativa pel recurs d'empara d'un grup parlamentari, en aquest cas el PP. I per una proposició de llei, a més, directament relacionada amb el tribunal: la modificació –a través d'esmenes a la reforma del Codi Penal– de la llei orgànica del poder judicial i la llei orgànica del Tribunal Constitucional per rebaixar la majoria necessària perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegeixi dos membres del TC. Ara bé, la situació no és inèdita a l'Estat, ja que aquest xoc entre el poder legislatiu i el Constitucional ja s'ha produït a Catalunya: el TC ja va debatre aturar votacions al Parlament de Catalunya, una de les quals va decidir frenar.

El primer cop que el TC va tenir aquest debat va ser l'any 2015, quan el ple del Parlament havia de votar la declaració de ruptura del 9 de novembre, després de les eleccions dites "plebiscitàries" del 27 de setembre. Ciutadans, el PSC i el PP van presentar un recurs d'empara al Constitucional amb petició de mesures cautelars perquè suspengués el ple que havia de votar la resolució que proclamava "solemnement el començament del procés de creació de l'estat català independent en forma de república" i assegurava que no se supeditaria "a les decisions de les institucions de l'estat espanyol i, en particular, del TC". Aleshores eren els socialistes els que demanaven suspendre plens, però el Constitucional va decidir per unanimitat desestimar-ho.

Els tres partits constitucionalistes volien que el TC frenés el debat sobre la resolució de ruptura perquè la mesa del Parlament no havia demanat informe jurídic previ sobre la seva constitucionalitat i perquè es feia el ple sense que encara el grup popular estigués constituït. El TC ho va desestimar perquè va considerar que no podia establir un "control de constitucionalitat" sobre el debat d'un text del qual "desconeixia el contingut". Ara bé, posteriorment va considerar inconstitucional aquesta declaració de ruptura i va atribuir aquesta responsabilitat a la mesa del Parlament: va ser a partir d'aquesta resolució que el TC va obligar l'òrgan rector de la cambra, innovant en la seva doctrina, a actuar com a revisor de la constitucionalitat de les iniciatives. En cas que no ho fes, podien incórrer en responsabilitats penals –com ja s'ha demostrat amb la condemna de la mesa de la legislatura 2016-2017.

I és que la posició del Tribunal Constitucional es va anar endurint a mesura que va avançar el Procés, ja que l'alt tribunal sí que va impedir la celebració d'un ple arran d'un recurs d'empara dels diputats socialistes l'octubre del 2017. Va suspendre la convocatòria que va fer la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, basant-se en la llei del referèndum suspesa pel TC, que tenia per objectiu "valorar els resultats de l'1 d'Octubre". L'argument del TC per aturar-ho va ser que els drets de l'oposició es veurien vulnerats de manera "irreparable" perquè es podia afectar directament "l'aplicació i l'eficàcia" de la Constitució. Aquest veto al ple, en tot cas, es va sortejar per part de la mesa del Parlament, ja que Forcadell va convocar un altre ple sense fer referència a la llei suspesa del TC que es va acabar celebrant el 10 d'octubre del 2017: va ser la sessió en què el llavors president, Carles Puigdemont, va congelar la declaració d'independència per afavorir el diàleg amb l'Estat.

Estrasburg va avalar la suspensió del ple de l'1-O

La suspensió del ple de l'1-O –tot i que es va acabar celebrant a través d'una altra via– va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Forcadell i una setantena de persones més van demanar empara a Estrasburg al·legant que Espanya havia vulnerat el dret de reunió de la cambra catalana i el dret a la llibertat d'expressió dels diputats, però el TEDH va desestimar aquest argument. El tribunal europeu va avalar l'actuació del Tribunal Constitucional: va reconèixer que hi va haver una "interferència" per part de l'alt tribunal de la llibertat d'assemblea, però la va considerar "justificada", ja que està previst per la llei orgànica del TC que aquest organisme adopti mesures preventives. També va afegir que el veto era "previsible", tenint en compte que el ple estava convocat d'acord amb l'article 4 de la llei del referèndum, suspesa pel Tribunal Constitucional i, per tant, no aplicable temporalment. Així, concloïa que el TC perseguia l'objectiu d'"assegurar la protecció dels drets i llibertats" de la minoria parlamentària de Catalunya, davant de "possibles abusos" de la majoria, i "mantenir la seguretat pública", "la defensa de l'ordre" i "preservar l'ordre constitucional" en virtut de les sentències anteriors.

stats