"És sorprenent la confusió que transmeten els fiscals"

BarcelonaJoan Górriz és un metge de Sant Cugat del Vallès que treballa al Servei d’Emergències Mèdiques. En el recés de mig matí ordenat pel jutge Marchena i preguntat pels atemptats del 17 d’agost del 2017 en què va treballar a la sala de coordinació, el doctor Górriz explica que el personal sanitari que va ocupar-se dels ferits i dels morts a la Rambla també va necessitar ajuda psicològica. L’escolten Francesc Llambí, de Barcelona, i el columnista de l’ARA Josep Ramoneda, i per un moment sembla que tots tres s’oblidin del judici. No és estrany: tots tres estan compartint el visionat en directe d’una sessió feixuga en què sembla que res no hagi acabat passant.

La fiscal Consuelo Madrigal arriba a desesperar Ramoneda i els dos subscriptors de l’ARA convidats al plató de la redacció. Ramoneda diu: "Jo ja entenc que treballar sobre un sumari construït en gran part sobre fantasies deu ser molt difícil per a una fiscal, però em sorprèn que en un judici que es nota que els actors saben que estan actuant davant de les càmeres, a la Fiscalia sembli que li és igual que els vegin de tot arreu del món. És sorprenent la confusió que transmeten, la manca de preparació i la tendència amb què se’n van de les suposicions al fets", afirma Ramoneda.

I és que a Rull li pregunten què hauria fet si hagués passat una cosa que no va passar, li demanen per la seva responsabilitat en els talls d’una autopista quan resulta que la titularitat és de l’Estat, i tot esbandit amb un to desmenjat, amb la fiscal aguantant-se la cara o trigant a trobar la següent pregunta que vol formular. És per això que Górriz considera que "s’ha de ser molt fort per haver passat un any tancat a la presó i estar contestant amb la calma i la contundència amb què ho fa Josep Rull".

I pel que fa a l’acusació de rebel·lió, Llambí considera: "L’argumentació de fons de la fiscal és molt fluixa. Tots els que vam viure la manifestació del 20 de setembre o l’1 d’octubre ens costa d’acceptar el relat que fan, i aquí tindran un problema per dictar sentència". Ramoneda pensa que "potser a la rebel·lió i a la sedició no hi volen dedicar gaire temps, potser van encaminant les coses cap a la malversació i la desobediència, que deuen ser els punts en què millor poden sustentar les acusacions". A cap dels tres els passa per alt que, dues vegades, la fiscal recorda que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil anaven armats. És l’intent més clar (i més penós) d’acostar els fets a la violència.

El matí avança lentament. Aquest cop no li han preguntat a Rull si és membre d’Òmnium, però la insistència amb què la fiscal parla de les mobilitzacions porta Ramoneda a reflexionar que el fet que "la Fiscalia d’un estat democràtic entengui el dret a la manifestació d’una manera tan desconfiada és una cosa preocupant". Quan pleguen, a quarts de dues, Rull ha dit que "aquello me causó un cierto trasbalse" i la fiscal Madrigal ha parlat de "páginas ués i lugar uef". Un interrogatori per ensenyar a l’Escola Judicial.