Sánchez complau Biden i permetrà més vaixells de guerra nord-americans a Rota

MadridEspanya i els Estats Units han signat una nova declaració conjunta on es comprometen a aprofundir les relacions bilaterals en els àmbits més diversos, que substitueix la que van signar l'any 2001 els governs de José María Aznar i George Bush fill. L'equip de Pedro Sánchez ha treballat de manera sigil·losa en aquest document durant mesos per poder-lo exhibir com un trumfo diplomàtic el dia abans de l'inici de la cimera de l'OTAN. A canvi, el govern espanyol accepta la petició dels Estats Units d'augmentar la presència de destructors a la base naval de Rota. Sánchez s'ha mostrat "especialment satisfet" en la seva compareixença a la Moncloa al costat del president nord-americà, Joe Biden, tot i que segurament no comptava que la tragèdia de Melilla enfosquís aquest èxit diplomàtic.

"Tots dos països tenen la intenció d'ampliar la seva cooperació en matèria de defensa mitjançant l'estacionament permanent de vaixells de guerra nord-americans addicionals a Rota", es pot llegir en la declaració conjunta. La decisió, però, haurà d'anar ara al consell de ministres i després ser aprovada pel Congrés, de manera que podria provocar noves tensions amb Unides Podem i altres socis de la investidura que són contraris a l'OTAN i a l'augment de la despesa militar. Previsiblement, doncs, Sánchez s'haurà de recolzar en el PP per tirar endavant aquest compromís.

De quatre a sis destructors

Aquest creixement de la presència militar nord-americana a Rota, que passarà de tenir estacionats quatre destructors a sis, respon a l'increment general de recursos que es debatrà a la cimera de l'OTAN. Biden ha lloat el compromís espanyol amb les missions de l'OTAN desplegades als països fronterers amb Rússia, com ara Letònia, on Espanya ha doblat els efectius fins a arribar als 600, i també l'acollida de refugiats ucraïnesos. "És un fet que demostra la solidaritat del poble espanyol i el seu lideratge en temps de crisi", ha dit. Abans l'inquilí de la Casa Blanca ha destacat que Espanya s'havia convertit en un "soci indispensable dels Estats Units" des que va entrar a l'OTAN ara fa 40 anys.

El president nord-americà ha sigut, com en altres ocasions, especialment dur amb Rússia. "De vegades penso que Putin vol acabar amb tota la cultura i el poble ucraïnesos", ha dit. En aquest sentit, Biden ha lloat el valor dels ucraïnesos a l'hora de fer front a la invasió i ha assegurat que els continuaran facilitant armes i pressionaran Rússia amb més sancions.

Immigració i drets humans

El document conjunt, però, va més enllà, i tracta qüestions com el canvi climàtic, la igualtat de gènere, els drets del col·lectiu LGTBI+, la col·laboració en l'àmbit de la justícia i la ciberseguretat, les relacions comercials i també la gestió de la immigració. En aquest sentit, el text afirma que "tots dos països tenen la intenció de col·laborar en un enfocament integral per a la gestió de fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà als migrants". Aquesta referència coincideix, d'una banda, amb la mort d'almenys 23 immigrants a la tanca de Melilla, per a la qual cosa la Fiscalia ha obert una investigació, i també amb la troballa de 46 cadàvers en un camió a Texas. "Espanya i els Estats Units reconeixen igualment la importància d'una cooperació permanent en resposta als reptes de la migració irregular a la regió del nord d'Àfrica".

Des de la Moncloa treuen ferro a aquesta coincidència i remarquen que el document mira al futur i és un marc que durarà anys. Segons el govern espanyol, l'acord "reforça i actualitza la relació bilateral", i sobretot substitueix el que van firmar, en nom dels seus presidents, la llavors secretària d'Estat americana Madeleine Albright i qui era ministre d'Exteriors, Josep Piqué. Sánchez ha exhibit sintonia amb Biden al saló Barceló de la Moncloa, on han comparegut després d'una reunió d'una hora, i aquest li ha correspost afirmant que havien tingut una "conversa càlida i personal" i que esperava que es poguessin tornar a reunir durant una altra hora durant la cimera. Biden s'ha desplaçat després al Palau Reial per tenir una trobada amb el rei Felip VI abans del sopar de gala. En una breu intervenció, el rei ha destacat que els dos països comparteixen "valors i principis".

L'agenda internacional de Sánchez ha continuat després de Biden amb una reunió amb la primera ministra islandesa, Katrín Jakobsdóttir. Al matí, abans de visitar la seu de l'OTAN, ha rebut a la Moncloa el primer ministre australià, Anthony Albanese, i la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, i s'han regalat mútuament la samarreta de les seleccions de futbol. Demà Sánchez no se sotmetrà a les preguntes de l'oposició al Congrés perquè participarà en la cimera de l'OTAN. Seran els seus ministres, en especial el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, els qui hauran de donar explicacions dels fets de Melilla, una crisi que ha restat força a l'operació que pretenia rellançar la imatge del president espanyol en l'àmbit intern.